Si algun país d’Amèrica Central viu en permanent estat d’excepció, aquest és Hondures. D’ençà que el juny de 2009 l’expresident Manuel Zelaya va ser arrestat per membres de l’exèrcit hondurenc en el marc d’un cop d’Estat promogut per l’oligarquia, ha estat governat de forma autoritària a través de mesures de control i repressió contra l’esquerra i els sectors dissidents. Així ho han denunciat diversos organismes internacionals.

El mateix nivell d’impunitat s’ha produït en les recents eleccions celebrades el passat 26 de novembre, en les quals l’oposició ha denunciat l’existència de nombroses irregularitats per afavorir la reelecció del candidat oficialista, Juan Orlando Hernández.

Les denúncies per frau han estat recollides aquests últims dies per tots i cadascun dels mitjans, per bé que els conservadors han relativitzat aquesta possibilitat, fins a l’extrem d’ordir una campanya de desprestigi contra l’Aliança d’Oposició contra la Dictadura i la resta de partits progressistes.

Així ho ha fet el diari La Razón, que per avalar el triomf d’Hernández, dóna per fiables les dades facilitades pel Tribunal Suprem Electoral (TSE), segons el qual el líder del Partit Nacional d’Hondures havia obtingut el 42,95% dels sufragis, un punt més que el candidat opositor Salvador Nasralla. Només en el curs de la notícia, esmenta les sospites de frau detectades per l’Organització d’Estats Americans (OEA), de qui veladament crítica que s’arrengleri amb una oposició que “ja va qüestionar les eleccions abans que se celebressin”.

També El Español es posiciona a favor del tribunal hondureny i, en boca del president d’aquest estament, explica que la victòria del Partit Nacional havia estat contrastada per observadors de la Unió Europea, els Estats Units i membres de la societat civil, tot posant en entredit les queixes versades per l’OEA.

En la mateixa línia, l’ABC i El Mundo també secunden la versió del TSE i criminalitzen les forces progressistes, a les quals acusen d’atiar la violència als carrers de Tegucigalpa i altres ciutats de l’estat. Aquests mitjans recorden que, darrere l’oposició, hi ha l’expresident deposat, Manuel Zelaya, a qui atribueixen una campanya per desestabilitzar el país mitjançant les denúncies per frau i les mobilitzacions.

En el cas d’El Mundo, justifiquen que l’Executiu de Juan Orlando Hernández dictés l’estat d’excepció el passat dia 2. El rotatiu iniciava així la seva crònica: “Al govern d’Hondures se li ha acabat la paciència. Saquejos, talls de carretera i barricades als carrers han propiciat que hagi decretat l’estat d’excepció”, mentre que l’ABC justificava la mesura argüint que “militants opositors han sortit als carrers i han provocat violentes protestes que han deixat set morts”.

Més enllà d’això, destaca l’intent d’aquests mitjans en relacionar l’oposició amb el president veneçolà Nicolás Maduro, al qual acusen de voler imposar el bolivarisme a Hondures i crear el caos amb la finalitat d’enderrocar Hernández.

Quan a l’ABC, utilitza unes crítiques del líder veneçolà al govern d’Hondures per vincular-lo amb l’expresident Zelaya, de qui explica que va confessar-li que era un “amic de la Revolució Bolivariana”.

També, en un reportatge publicat el passat dia 12, el rotatiu monàrquic assegurava que Hondures forma part de la ruta de la cocaïna que controla Veneçuela, d’aquí l’interès de Maduro per recolzar un govern afí als seus postulats. L’ABC afirma: “com a ‘hub’ del narcotràfic, de la mà de la Veneçuela chavista, Hondures té la seva traslació a la política”, fins a l’extrem d’asseverar que “nebots de Maduro utilitzen aquest país per introduir droga als Estats Units”.

La seqüència d’articles contra l’oposició hondurenya i a favor del partit que ostenta el poder es completa amb un recent article de Zoe Valdés a Libertad Digital. Segons aquesta columnista, “la democràcia és l’únic que salvaria el país davant aquesta esquerra violenta i obtusa que hem de dirimir cada dia”, per tot seguit concloure: “el que té davant Juan Orlando Hernández és Zelaya com a ombra de pressió i mesquinesa”.

Mentre l’Organització d’Estats Americans exigeix que es repeteixin els comicis, ateses les evidències de frau registrades en l’escrutini, els mitjans més ultres i conservadors es parapeten en la conspiració i la violència com a úniques armes per legitimar un govern que, cada dia que passa, es veu deslegitimat al carrer però també a les urnes.