20 de desembre. Dimecres. Queden un parell de dies per a la Loteria de Nadal. Fa fred, però la gent aprofita per comprar els regals quan surt de la feina. A punt d’acabar les classes fins passat Reis, els nens deixen mandarines i galetes en un platet davant del Tió. No importen massa les notícies. S’acaba l’any i a la tele tothom fa balanços i cites benèfiques. Obrim l’armari pensant en què ens posarem els dies de Nadal, Sant Esteve, cap d’any i Reis. Ningú no pren grans decisions polítiques quan queden tres dies per agafar vacances. O sí?

20 de desembre. Dimecres. Queden un parell de dies per a la Loteria de Nadal, però molts ni n’han agafat aquesta vegada. La gent surt de casa per comprar els regals de Nadal pensant en què passarà demà, quan haurem d’anar a votar fora d’hores: de feina, del mateix calendari electoral… serrant els llavis. A punt d’acabar les classes fins passat Reis, els nens deixen mandarines i galetes en un platet davant del Tió i no poden veure els dibuixos a la tele perquè els pares es planten davant del 3/24 tota l’estona que poden, seguint l’actualitat com mai no ho havien fet. Obrim l’armari per decidir de quin color anirem a votar al col·legi electoral: molts ja han tret l’abric o els complements de color groc. Sobta la gran quantitat de decisions polítiques que es prendran aquestes festes de Nadal.

20 de desembre. Dimecres. Jornada de reflexió. Una jornada que ens planten sense voler i sense demanar: ni les eleccions ni la jornada prèvia per reflexionar. Que no la necessitem: un dia que ens infantilitza, que pressuposa que necessitem 24 hores sense estímuls externs per acabar de decidir el nostre vot. Com si no estiguéssim envoltats d’estímuls. Com si no poguéssim recuperar ‘tuits’ d’ahir mateix. Com si no fóssim capaços de triar, per nosaltres mateixos, si volem seguir o no escoltant els missatges de campanya.

Ens obliguen a difondre enquestes a mitjans escocesos o andorrans perquè a l’Estat espanyol, des de cinc dies abans dels comicis, ja no se’n poden publicar. Per no influir en la nostra decisió, se suposa. Idiotitzant-nos un altre cop. I ens obliguen a utilitzar el llenguatge que ells volen. Fins i tot en editorials. Com si tampoc tinguéssim l’habilitat de discernir entre informació i opinió. Tractant-nos d’estúpids per enèsima vegada.

20 de desembre. Dimecres. Serà una jornada de reflexió, però també d’excepció, per l’anormalitat del moment.