La tortura no existeix a l’Estat espanyol. En línies generals, aquesta ha estat l’actitud amb què els grans partits i mitjans estatals han afrontat la qüestió durant tot el període democràtic.

Negar la major ha sigut el sistema per evitar debatre’n l’existència, ni com a simple hipòtesi, tot i les denúncies formulades per diferents ONG o el mateix Tribunal Europeu dels Drets Humans, que en diverses ocasions han condemnat l’Estat per no investigar els abusos comesos pels cossos i forces policials en l’extralimitació de les seves funcions.

Aquesta postura de rebutjar l’existència de la tortura també s’ha produït aquest proppassat dilluns, dia 18, arran de la presentació de l’informe encarregat pel govern basc a Paco Etxeberria, en el qual es documenten 4.113 casos d’abusos i maltractaments registrats al País Basc entre els anys 1960 i 2014.

L’informe, elaborat per l’equip de l’Institut Basc de Criminologia que coordina el prestigiós antropòleg, recopila totes les dades i testimoniatges que rebel·len la continuada presència d’aquesta terrible xacra des del Tardofranquisme fins a l’actualitat. Cal recordar que, de tots els casos, un 73% són posteriors a 1978.

De l’informe d’Etxeberria se n’han fet ressò molt pocs mitjans. Més enllà d’Euskal Telebista i els diaris Gara, Deia i altres editats al País Basc, que n’ofereixen una informació detallada, destaca els resums que fan Publico, El Salto i altres rotatius d’àmbit espanyol que participen d’una línia editorial progressista i són sensibles a aquesta problemàtica.

La resta, per contra, han obviat la notícia o bé han relativitzat el contingut de l’informe, quan no n’han qüestionat la veracitat. És el cas d’El País, que en lloc de referir-se als casos de tortures, es limita a destacar que ErNE, un dels sindicats de l’Ertzaintza, considera que el treball d’Etxeberria “no reflecteix la realitat” i pretén “equiparar suposats maltractaments no provats” amb la persecució que ha sofert el cos policial al llarg del període democràtic.

També El Correo treu rellevància a la documentació aportada per l’informe i se centra en la controvèrsia que ha suscitat entre el PNB i el PSE, partit del qual diu que ha rebutjat els fons i les formes en què s’ha elaborat. No sols això, inclou les suposades opinions de sindicats de l’Ertzaintza en què expressen el malestar pel fet que govern basc hagi avalat l’estudi, fins a l’extrem de retreure-li que faci el joc als “assassins d’ETA”.

Igual que El Correo, mitjans com el conservador Diario Vasco o El Independiente posen l’èmfasi en el debat que l’informe ha generat entre els socialistes i els nacionalistes, mentre que La Vanguardia opta per recollir la veu de l’eurodiputada d’UpyD, Maite Pagazartundua, que recrimina a l’Executiu d’Iñigo Urkullu de situar-se en una posició “equidistant” respecte a les víctimes d’ETA.

La resta de mitjans estatals silencien la notícia o bé utilitzen l’informe per carregar i demonitzar el nacionalisme basc, a qui acusen de menystenir les persones afectades per la violència de l’organització armada basca. És el cas d’OK Diario, segons el qual l’informe d’Etxeberria està elaborat per l’entitat “proetarra” Jaiki Hadi, o l’ABC, que a partir de l’associació de víctimes Covite, de tendència ultra, recrimina que el govern basc hagi encarregat l’informe amb l’objectiu de “blanquejar” l’activitat d’ETA i “apuntalar la teoria del conflicte”.

Així, tal com ha passat en altres ocasions, parlar de tortura esdevé per la caverna mediàtica una ofensa a l’Estat de dret, i el sol fet de contemplar-se suposa faltar a la veritat i estar en connivència amb ETA. Pocs matisos valen quan, per determinats sectors, la tortura no ha existit més enllà de la imaginació i la propaganda.