S’acaba un any en què la pulsió informativa als Països Catalans s’ha vist alterada com poques vegades. Sobretot durant el darrer tram del procés sobiranista, amb totes les derivades que l’han acompanyat, el qual ha posat a prova el nivell d’equitat i responsabilitat que s’exigeix a la professió periodística.

Sense ànim de fiscalitzar tots els continguts, ni voler assentar càtedra atès que vivim en una societat sobreexposada a la informació, Mèdia.cat ha volgut aportat llum a pràctiques i rutines informatives que expliquen, en bona part, la manera tendenciosa amb què sovint es presenta la realitat.

En el curs d’aquests dotze mesos, alguns treballs han contribuït a aquesta tasca de seguiment i observació de la praxi periodística, els quals posen de manifest la persistència de notícies i línies editorials que obvien els matisos d’un determinat fet, eviten contrastar les informacions o atien el rebuig contra determinades minories, vulnerant així el codi deontològic que guia l’activitat a casa nostra.

Mèdia.cat va començar el 2017 amb dos informes prou significatius quan a la mirada estigmatitzadora i maniquea que pateixen diversos col·lectius per part d’alguns mitjans.

Un d’ells es referia a la cobertura mediàtica del conflicte entre Israel i Palestina, en què es revela com l’Estat hebreu apareix amb una vigència força deslligada del contenciós. També d’aquest treball s’observa una presència objectivament desequilibrada entre fonts oficials israelianes i palestines, mentre que els fets violents es presenten com un problema de seguretat isolat, fet que impedeix entendre l’abast dels diferents episodis.

També en el primer trimestre de 2017, Mèdia.cat va presentar l’informe de l’Observatori de l’Odi en què s’analitzava en profunditat vuit digitals especialitzats en continguts racistes, xenòfobs, islamòfobs, gitanòfobs i catalanòfobs. Aquest informe, presentat en diferents formats, aprecia que tots aquests portals contribueixen a fomentar en diferents graus el discurs d’odi cap a aquests col·lectius.

Concretament, de les 308 peces analitzades d’Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, OK Diario i Periodista Digital entre 9 de gener i 9 de febrer, només el 29% es podien considerar neutres, i el 71% seguien estratègies que reforçaven la discriminació o rebuig d’alguna de les minories ètniques a què feien referència, ja fos en forma d’insult, prejudicis o maneres en les quals surten representades.

En el segon trimestre d’any, Mèdia.cat va continuar amb un informe que, sota el títol de Catalanofòbia: un boc expiatori, desgranava les manifestacions de catalanofòbia que apareixien en els mitjans a través de les declaracions de personatges públics o en opinions a les xarxes socials. L’informe, que se centra en el període comprès entre els mesos de març i maig, evidencia que l’hàbit de presentar els catalans com a un perill per la convivència és utilitzat per part de l’espanyolisme per construir el seu corpus ideològic.

La catalanofòbia també apareix en el llarg retaule de casos que ha recopilat el Mapa de la Censura durant el 2017. En la seva tercera edició, aquesta eina elaborada a través de google maps ha mapejat desenes d’episodis en què s’han conculcat o impedit la feina dels professionals de la comunicació. La majoria d’aquests situacions, que també inclouen atacs i coaccions a mitjans, s’han registrat durant aquest darrer trimestre i estan inserits en el marc del referèndum de l’1 d’octubre i els posteriors esdeveniments polítics que ha viscut Catalunya.

D’altra banda, a través de l’observatori del Grup Barnils s’han difós la relació de reportatges que formen l’Anuari dels Silencis Mediàtics d’enguany, alhora que s’han abordat en forma d’articles d’actualitat i d’opinió el tractament informatiu que ofereix l’actual ecosistema comunicatiu.

Aquest és el resum d’un any especialment intens, en què malgrat la crisi que afecta la professió, el cabal informatiu no ha deixat de proporcionar-nos retalls d’una realitat que sovint està tractada sense el rigor ni l’equanimitat més adequada. Així ho ha documentat Mèdia.cat en les seves eines de treball, les quals posen en focus en la manera com els mitjans creen relat i condicionen el comportament de la població.