Cada 1 de gener, la majoria de digitals dediquen les seves portades a repassar el nom dels primers nens i nenes nascuts amb l’inici del nou any. Aquesta informació també l’aborden la resta de mitjans escrits i audiovisuals i s’allarga en forma de cròniques on s’explica la satisfacció dels progenitors d’haver experimentat el naixement del fill o filla aquelles hores tan significatives, fet que porta l’administració a premiar-los amb algun obsequi.

La notícia dels primers nadons forma part de l’agenda periodística de cada 1 de gener. Tots els mitjans en citen el nom, el centre hospitalari on ha nascut, el seu pes i reprodueixen alguna instantània dels pares amb l’autoritat corresponent. Però, així com la majoria dels diaris, ràdios i televisions se centren a parlar de la criatura i dels seus respectius progenitors, els de tendència conservadora afegeixen l’origen del pare o de la mare si pertanyen a famílies immigrades o d’arrels extracomunitàries.

La referència a la identitat dels pares no és exclusiu dels mitjans reaccionaris. Sovint forma part de la mateixa rutina periodística de mitjans progressistes. Però, en el cas dels refractaris a la immigració, apareix amb especial èmfasi com a forma d’ubicar el nounat i els progenitors en la categoria de foresters i no pas com a integrants de la societat d’acollida on viuen actualment.

Amb l’inici de 2018, hem tingut exemples d’aquesta voluntat de subratllar el fet que alguns nadons i els seus pares pertanyin a col·lectius que té les seves arrels en països no europeus. Gairebé a cada comunitat autònoma trobem algú cas; també entre els mitjans publicats arreu dels Països Catalans.

Un dels més significatius, i que es repeteix cada 1 de gener, és el Diario de Mallorca, que en la seva portada de l’endemà informava que, mentre la Yanira, la primera nounat de Mallorca, era de “pares espanyols”, els progenitors de Gael, el primer d’Eivissa, tenien “nacionalitat equatoriana”, mentre que els dos següents havien estat “magribins”. D’aquesta manera, el rotatiu illenc establia una diferenciació entre els infants que pertanyen a la comunitat espanyola i els qui, en conseqüència, no en formen part perquè són estrangers, al marge de si els progenitors han nascut a l’Estat o en són ciutadans de ple dret.

També el diari Segre, citant fonts de l’agència Europa Press, va obrir l’edició de l’1 de gener amb un article sobre els primers naixements de 2018 i, tan sols quan els pares tenen cognoms d’algun país no europeu, en cita l’origen. Comenta el cas de Derek Manuel, tercer nounat a l’Estat espanyol, de qui explica que és “de mare nicaragüenca i pare espanyol”, i l’esmentat Gael, l’eivissenc de pares “equatorians”.

En cap d’aquests mitjans, la menció a la nacionalitat o origen dels progenitors és rellevant a efectes d’entendre els fets. Així ho adverteix el Manual d’estil sobre les minories ètniques que el 2015 va elaborar el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el qual exhorta els mitjans a “eliminar qualsevol referència a l’origen ètnic de les persones sempre que no sigui imprescindible per a la comprensió de la notícia, ja que la condició ètnica no determina el seu comportament”.

El Manual del Col·legi de Periodistes insta a no referir-se a l’origen immigrant si aquesta dada és innecessària per comprendre la informació, advertint que destacar-ho pot crear prejudicis o estigmatitzar el col·lectiu en qüestió, sigui associant-lo a conflictes o conductes inapropiades. També valdria per les notícies sobre els primers nadons de l’any, una vegada alguns mitjans aprofiten la condició migrant dels progenitors per insinuar que acaparen l’atenció mèdica i els recursos de què disposen els serveis públics en detriment de les famílies “autòctones”.

Prova d’aquest tractament tendenciós és el portal ultra Mediterráneo Digital, que a propòsit dels nounats, va titular l’1 de gener “Els primers infants de 2018 a Catalunya, tots d’origen estranger”. Si bé el substantiu de la notícia hauria de ser la circumstància que l’infant ha nascut poca estona després d’iniciar-se el 2018, inclou clares reminiscències xenòfobes.

També amb la mateixa orientació racista ho va tractar el web Caso Aislado, des del qual s’asseverava que “creix la preocupació entre els espanyols perquè la majoria dels nascuts a Espanya són de famílies immigrants”, o Alerta Digital, que sota l’epígraf “Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena”, destacava que els tres primers nadons catalans “són d’origen romanès, africà i pakistanés”. Un enfocament similar al que va fer OK Diario, que en l’edició del dia 1 també citava l’origen dels primogènits sempre i quan aquests fossin d’ètnia africana o llatinoamericana.

La majoria d’aquests mitjans surten referenciats en l’informe de l’Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació 2016-2017, editat pel Grup Barnils a principi de l’any passat, en el qual s’analitza la manera amb què les minories ètniques i culturals surten representades.

Entre altres coses, l’estudi publicat a Mèdia.cat demostra la tendència d’aquests rotatius a fomentar el menyspreu i la discriminació per raons d’origen, cultura o religió, bé sigui a través de l’insult o, com en el cas dels nounats de l’1 de gener, anomenant de forma innecessària la procedència immigrant dels pares per deixar a entendre que són benefactors de més ajudes públiques que no pas els autòctons.

Aquest tipus de tractaments també els ha denunciat SOS Racisme, que tot apel·lant al Codi deontològic de Col·legi de Periodistes de Catalunya, adverteix que emfasitzar l’origen estranger d’una part de la nostra població amb finalitat de diferenciar-lo de la resta –i atribuir-li un cost per a l’administració– reforça una mirada eurocèntrica i excloent. I això, consegüentment, fa que veiem aquest col·lectiu com una població compartimentada i anòmala dins de la nostra societat.

Per tot plegat, els diferents manuals i codis periodístics emplacen a corregir aquest tipus de tractament i recordar als mitjans que, si reiteren les característiques d’una persona (color de pell, origen, religió, etc.) quan aquesta dada és irrellevant, contribueixen a fomentar un estereotip o prejudici racial.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.