Una amiga i el seu company han decidit mesurar el temps que cadascun dedica a les tasques de la llar, com agranar o posar rentadores. D’un temps ençà té la sensació que la seua dedicació és major que la d’ell.

En l’era de les dades massives, per què no mesurar la desigualtat? Registrem els passos que donem, els articles més llegits, els clics que aconseguim i els seguidors que hem guanyat. Llavors, per què no calcular les hores que passem fent la compra, les dones que participen en una tertúlia o la bretxa salarial de gènere? Ara, que potser acabem generant situacions com la dimissió de la periodista de la BBC, en protesta per la diferència entre el seu sou i el d’alguns col·legues –homes– amb el mateix càrrec.

No tenim excusa per no comptar. #OnSónLesDones ho fa per nosaltres!
Ni per no tenir dones als mitjans. Podem recórrer al Cercador d’Expertes.
Ni per no citar-les. On són les dones de negocis? A l’Associació Catalana d’Empresàries i Executives, per exemple.
Per quan busquem dades, l’Observatori de la Igualtat de la UAB.
Per carregar-nos de raons, l’Associació de Dones Periodistes o la International Women’s Media Foundation.
No desaprofitem les llistes, com aquesta de pensadores o aquesta d’autores i llibres.
Ni les formacions gratuïtes, com el Taller de Comunicación y Género, de La Marea
i Oxfam Intermón. Compartim-les!

La meua amiga i el seu company han decidit mesurar el temps que cadascun dedica a les tasques de la llar. Si la seua sospita es confirma, podran corregir la desproporció. Si no s’ajusta a la realitat, ella deixarà de sentir-se incòmoda.

La meua amiga i el seu company han decidit mesurar el temps que cadascun dedica a les tasques de la llar. Estic segura que arribaran a una situació més justa i, per tant, millor.