Ja no ens hauria de sorprendre, però la capacitat del diari de Prisa per desafiar la realitat és cada setmana més delirant.

El passat divendres, dia 12, el rotatiu va qualificar la sentència que el condemna a rectificar una informació publicada sobre TV3 d’”atac a la llibertat d’expressió”. Segons el diari, el veredicte “no entra a analitzar la veracitat de les manifestacions” i “no suposa que la informació emesa sigui inveraç, sinó que implica el dret a oferir una altra versió diferent”.

Sí que obliga a El País, però, publicar la rectificació que demanava la televisió pública catalana, en referència a l’article publicat el 12 de novembre sota el títol “Una semana en la burbuja de TV3″ (en la web “Una semana viendo solo TV3”) i que contenia afirmacions falses sobre programes com l’Info K i els informatius.

Al quadre “La traïció de les imatges”, de René Magritte, hi veiem una pipa de fumador i, a sota, la cèlebre frase que diu “Això no és pas una pipa”. Deixarem per als experts l’explicació de com l’obra explora la capacitat del llenguatge i de la imatge per representar la realitat, però potser en això El País podria servir d’exemple.

El d’aquest cap de setmana és l’últim dels episodis d’una capçalera cada cop més alineada amb els interessos corporatius del seu accionariat i cada cop més afí a la línia del govern espanyol en relació al procés independentista català.

El diari actual és una representació amb limitacions d’aquella capçalera progressista i compromesa que, fins no fa tant, moltes persones d’”esquerres” exhibien amb orgull sota el braç.

Juan Luis Cebrián va retirar-se al novembre com a president de Prisa insistint que calia garantir l’autonomia de les redaccions i dels directors. El que passa és que, també en termes mediàtics, l’autonomia és un marc ja superat, el que està en joc ara és una mica més decisiu: la independència, també periodística.