Titular una informació de manera que en reflecteixi el millor possible el contingut és un dels aspectes més difícils d’aquest ofici anomenat periodisme. Titular bé inclou una bona dosi de rigor i dues gotes d’enginy (no més de dues!).

El professional que es pensa que el bon titular és el més xocant o estrambòtic als ulls del lector, s’equivoca de totes totes. Arribar a dominar les tècniques per saber titular en un espai limitat, sense cap paraula sobrera i expressant de forma clara i concisa un missatge, només és possible després d’anys de fer-ho en un mitjà escrit, d’equivocar-se i de rectificar una i mil vegades.

Però titular també és manipular, evidentment. Triar una expressió o una altra mai és una elecció innocent. Si titules “CDC, condemnada pel cas Palau”, estàs explicant un fet i poses l’èmfasi en el nom d’un partit polític assenyalat per una sentència judicial.

Si, en canvi, optes per titular “El partido de Puigdemont i Mas cobró comisiones ilegales”, el focus recau sobretot damunt de dos noms propis, casualment els dos darrers presidents de la Generalitat de Catalunya, a més d’obviar del tot la sentència d’on prové l’afirmació tan contundent. Està dient alguna cosa falsa el diari El País, que és el mitjà que va posar a portada ahir aquest titular? No, per descomptat. Només que els seus responsables van decidir personalitzar, en les màximes autoritats institucionals de Catalunya dels darrers sis anys, un fet delictiu greu. No pas per casualitat, donada la situació política que vivim, a les portes d’una investidura presidencial.

És clar que sempre es pot fer pitjor, que és barrejar informació i opinió esbiaixada en el mateix titular. D’això, els de l’ABC en són els mestres, des de fa dècades. Aquest proppassat dimarts deien “Las mordidas sepultan al partido que ha roto Cataluña en dos”. Totes les paraules utilitzades tenen connotacions negatives: “mordidas”, “sepultar”, “romper en dos”… Cap referència al cas Palau, tot l’èmfasi cap al tema que tant agrada als partidaris de la unitat espanyola: el trencament de la convivència a Catalunya, no plantejada com a una hipòtesi, sinó com un fet real. Els titulars d’alguns diaris no expliquen la realitat, la creen al seu gust.

La manera de fer els titulars reflecteix el tarannà d’un diari, sigui imprès o digital. Els mitjans digitals han donat nova vida a l’art de titular, un cop s’han desprès de l’encotillament de l’espai disponible, més propi de la premsa impresa.

Deixant a banda els intents barroers d’atraure clics per augmentar el tràfic cap a una notícia, a còpia de crear una expectativa que mai no es consuma a l’interior –sovint amb sexe i/o violència com a reclams–, elaborar un titular que resumeixi el contingut de l’article i alhora faci entrar ganes de llegir-lo és el repte que tot periodista digital té diversos cops al dia.

“Subjecte, verb i predicat, fem-ho fàcil”, ens deia Ramon Barnils a classe. Només cal imitar l’exactitud i precisió de The New York Times, quan el 16 d’abril de 1912 va titular en portada: “Titanic sinks four hours after hitting iceberg” (El Titànic s’enfonsa quatre hores després de xocar amb un iceberg). Un bon resum de què va passar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.