Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquesta setmana, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha fet públic un estudi, realitzat pel doctor Ricard Gili, que analitza com han tractat el procés polític català diferents capçaleres de Madrid i Barcelona. En aquest treball, Gili ha analitzat 6 diaris –El País, El Mundo, l’ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Punt-Avui– i ha extret algunes conclusions que ens haurien de fer reflexionar a tots plegats.

L’estudi conclou que, aquests diferents diaris, ofereixen relats “contradictoris o incompatibles sobre el procés”. És a dir: ningú no ens explica la veritat? Qui té raó? És evident que l’actual context polític és multicausal i té moltes interpretacions, però el periodisme ha d’intentar contextualitzar i explicar les diferents perspectives i projectes, sense excepció.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El mateix treball revela que els diaris editats a Madrid tendeixen a no exposar els motius pels quals els ciutadans catalans s’han mobilitzat massivament els darrers anys. Eviten, doncs, explicar les causes que han conduït a l’actual atzucac polític i institucional, de manera que només narren una part de la realitat, quan per entendre un problema cal, principalment, identificar les causes i exposar-les.

D’altra banda, el mateix estudi detalla que els diaris editats a Barcelona situen la ciutadania catalana com un dels actors principals per entendre el procés català. En canvi, els de Madrid “culpabilitzen” determinats polítics i partits independentistes de l’actual situació.

És important identificar aquestes pautes periodístiques i conèixer com s’actua –des d’aquí i des de la capital de la Meseta– amb vista a construir un relat mediàtic. Aquest és un fet determinant i revelador per entendre com ha evolucionat l’opinió pública, ja que els mitjans són un element destacat per comprendre com es configura el discurs polític i social.

Els polítics generen la informació i, mitjançant els seus assessors i caps de gabinet, creen les estructures més òptimes per difondre-la, mentre que els mitjans són els responsables de vehicular els diferents missatges. I és que els ciutadans reben les notícies, les filtren i creen el seu propi relat, però els mitjans són els qui determinen i contribueixen, de forma decisiva, en la configuració de l’opinió pública.

Per tant, és important saber com actua cadascú, qui diu què i qui pren la decisió –meditadament– d’ocultar i prescindir de determinades informacions. Per aquest motiu, i atesa la situació política en què ens trobem, cal més que mai que els mitjans siguin capaços de desgranar i contextualitzar els fets, i els que s’editen a Catalunya han d’esforçar-se per aconseguir-ho, perquè sinó una part del relat no es coneixerà. I això no ens ho podem permetre.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019