Víctor Moreno és el noi que s’ha fet famós per ser a un centre comercial a Dinamarca amb un mòbil, una bandera espanyola i ganes d’embolicar la troca.

Per fortuna –o potser el perseguia per Copenhaguen– es va trobar el president Carles Puigdemont fent un cafè (ni rastre del champagne i llagostes, Ana Rosa!) i va anar a increpar-lo mentre l’enregistrava tota l’estona amb el mòbil –fins i tot en el moment en què es presenta a si mateix i diu que es dirigeix a parlar amb Puigdemont (no fa servir el cognom del president sinó un insult).

El vídeo, popularitzat per La Vanguardia i viralitzat per les xarxes socials en poques hores, hauria de formar part de l’estratègia de comunicació del mateix president. És tan gran el favor que li fa aquest vídeo, que sembla mentida que arribi des del cantó unionista.

Que “quin problema tens amb Espanya?”, “Cap”. Que “quin problema hi ha amb la independència?”, “Cap”. Que “no estan tots [els catalans] barallant-se?”, puix que “Hem votat en massa”. I especialment “Tinc la bandera d’Espanya, Puigdemont, sé que t’agrada, agafa-la! I fes-li un petonet”. I tot seguit, la memorable resposta i actuació contundent: “És clar que m’agrada!” i petó a la bandera sense perdre el componiment ni, molt menys, el somriure.

L’autor del vídeo s’ha convertit, sense desitjar-ho, en l’spin-doctor més brillant i barat de la campanya d’imatge personal de Puigdemont a l’exili. Mai abans no s’havia explicat tan clarament i de manera tan concisa que el desig d’independència no es tradueix ineludiblement en odi cap a Espanya. Un petó que li ha portat valuosíssims minuts de televisió i milers d’impressions a Twitter i Facebook. I tot, de manera gratuïta.

Un petó per entendre que, tot i que no volen formar part d’Espanya, tampoc no li volen cap mal i que, fins i tot, hi ha un afecte. Que es pot besar una bandera sense jurar-la. Que es pot tenir empatia, tolerància i predisposició a escoltar cap a l’altre, fins i tot quan no la té cap a tu. Que no ofèn qui vol, sinó qui pot. I en Víctor Moreno volia, però no ha pogut. Més que un petó, ha estat una rebolcada.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Un Comentari