El 2017 el Mapa de la censura ha doblat el número de casos registrats, més de la meitat dels quals estan relacionats amb l’1-O.

Des del 2015, Mèdia.cat edita anualment el Mapa de la censura. Es tracta d’un projecte col·laboratiu que recopila possibles vulneracions dels drets fonamentals a les llibertats d’informació i d’expressió dels periodistes i la ciutadania als Països Catalans.

El 2017 ha estat un any excepcional, marcat per l’1-O, i això ha disparat l’activitat i la visibilitat del Mapa: s’hi han registrat 245 incidents, el doble que el 2016, que van ser 122. Al seu torn, les visites al Mapa s’han multiplicat per dos i mig: de prop de 25.000 a més de 66.000.

De fet, des del mes de setembre vam constatar que un dels efectes colaterals de l’1-O seria fer més palpable la fragilitat dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol. Així doncs, vam decidir incloure al Mapa de la censura un apartat específic per a tot allò relacionat amb el referèndum, que en quatre mesos ha registrat més de 140 incidents.

També, d’aquest apartat n’ha nascut un informe, titulat 1-O: Llibertat d’informació a la corda fluixa, que va creuar fronteres quan dues representants de Mèdia.cat el van fer públic davant la comunitat internacional. Va ser a Viena, a l’a OSCE Parallel Civil Society Conference, una trobada d’organitzacions de drets humans promoguda per l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), on Mèdia.cat va ser convidat per explicar la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya en relació amb l’1-O.

Alerta per les agressions i intimidacions a periodistes

Una de les conclusions més preocupants de l’informe de l’1-O, però també del 2017 en general, ha estat l’auge de les amenaces, intimidacions i agressions a periodistes, fotoperiodistes, fotògrafs i mitjans de comunicació. Entre setembre i desembre s’han registrat 37 incidents d’aquest tipus relacionats amb l’1-O, que se sumen als 13 que no són en aquesta categoria i que s’han produït al llarg de l’any. En total, mig centenar de casos, més del triple que el 2016.

De fet, cada cop semblen més habituals els insults i càntics contra la premsa en manifestacions de tot tipus i també les pintades amenaçadores en seus de mitjans o amb noms de periodistes concrets. El cas més greu, segurament, va succeir a València el 9 d’octubre, quan elements d’extrema dreta van destrossar una parada del diari Jornada, van apallissar un fotògraf i van agredir un altre periodista. També cal destacar l’intent d’assaltar Catalunya Ràdio per part de membres d’una marxa ultranacionalista espanyola el 27 d’octubre, dia que el Parlament va aprovar la resolució per declarar la independència.

Acomiadaments i precarietat laboral

El 2017 ha estat, a més, marcat per la precarietat del sector: després d’un parell d’anys en què semblava que la pitjor part de la crisi econòmica i laboral del periodisme havia passat, han tornat amb força les notícies d’acomiadaments, reduccions de sous i tancament de mitjans. Els més sonats són, segurament, els ERO massius proposats a El Periódico, Sport i El PuntAvui. Però també a principis d’any La Verdad anunciava el tancament de les delegacions a Alacant, Elx i Oriola i s’aprovaven draconianes mesures a Ib3 i Cadena Ser que precaritzaven les condicions dels seus treballadors.

Actuacions del poder judicial en auge

Una altra dinàmica que ja prové del 2016 i que durant el 2017 encara ha agafat més força és l’increment de les denúncies penals i la intervenció judicial per tal de limitar la llibertat d’expressió. Primer convé recordar que la Llei Mordassa (el nom amb què es coneix popularment la polèmica Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana) no s’ha derogat malgrat les promeses en aquest sentit del PSOE i PNB. Aquesta, però, ha tingut una aplicació més aviat escassa als Països Catalans -en comparació a llocs com Madrid.

El que sí que són cada cop més habituals són les denúncies o persecucions d’ofici de la Fiscalia. Especialment afectats hi ha col·lectius com els humoristes, els músics, els usuaris de les xarxes socials i –novetat del 2017- els professors. Entre els exemples destaquen casos tan surrealistes com la investigació d’una escola de Palma per representar una cançó de Dagoll Dagom o l’escrit de la Fiscalia on considerava que respondre LOL (acrònim anglès de «riure molt fort») a un tuit suposava un delicte d’enaltiment del terrorisme.

A més, s’ha ampliat el llistat de temes en què els jutjats accepten les denúncies a tràmit. Si en anys anteriors s’havien limitat pràcticament a casos de suposat enaltiment del terrorisme, cada cop hi ha més casos relacionats amb ofenses del sentiment religiós, ultratge a Espanya o atacs a l’honor a persones –sobretot mortes o ferides- que no són víctimes del terrorisme, com toreros o polítics de dretes. Així mateix, a mitjan novembre el Tribunal Suprem sentenciava que retuitejar un missatge d’enaltiment del terrorisme també és delicte.

A l’actuació penal cal sumar-hi un ambient on cada vegada és més habitual vetar l’entrada a la premsa a actes o institucions, augmentar l’opacitat de trobades o dificultar l’accés a documentació o càrrecs públics. Unes accions no tan lesives com les penals però que, en tot cas, dificulten el treball dels professionals de la comunicació. També des dels mateixos mitjans s’ha endurit l’accés als seus espais i durant el 2017 han augmentat les denúncies per la censura als humoristes gràfics i als articles de col·laboradors o fins i tot pel seu acomiadament.

Vista la situació actual de les llibertats d’informació i d’expressió als Països Catalans i l’Estat espanyol, el Mapa de la censura no deixarà de treballar ni d’evolucionar per fomentar la consciència de la ciutadania i els periodistes sobre la necessitat de protegir els drets fonamentals, que són els pilars de la democràcia.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.