Estimar la justícia sobre totes les coses, retre culte a la dignitat, viure amb honestedat, intervenir rectament en la vida pública, conrear la intel·ligència —per assolir homes cultes i lliures—, propagar la instrucció i el coneixement, treballar, estalviar, protegir el dèbil i no procurar-se el benefici propi a costa del perjudici d’altres persones humils.

A casa l’hi van ensenyar en lloc dels deu manaments. Ho explica Montserrat Tura a República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire (Pòrtic, gener del 2018). L’avi, Feliu Tura, va ser l’alcalde republicà de Mollet del Vallès i impulsor d’Unió de Rabassaires, sindicat que, sota la dictadura de Primo de Rivera, va teixir xarxa social poble a poble i va propiciar la victòria democràtica republicana del 1931.

“La responsabilitat ja no recau en uns quants privilegiats, recau en tots nosaltres, en el poble”, va escriure el besavi, Joan Tura, abans de fundar el 1909 el Sindicat Agrícola de Mollet. El corrent venia, doncs, de fons. Van organitzar els pagesos sense terra i els petits propietaris, van dotar-los d’estructura productiva i comercial per fer-se valer. I no només això, van fer que la culturització fos una cosa sindicada, explica Montserrat Tura, a l’entrevista que li fem a La Terra.

Avui, Ciutadans, a la martingala del “Tabàrnia”, hi oposa “Tractoria”, per caricaturitzar el moviment sobiranista. A Félix de Azúa, un dels autors intel·lectuals d’aquest partit, li hem llegit reiterades vegades que el nacionalisme català té unes arrels rurals, per remarcar-ne, suposadament, el provincianisme i l’endarreriment. És una forma de xenofòbia. Sabem, de bona font, que De Azúa es queixava a l’Ajuntament perquè a bon matí el tractor passava per davant de la seva caseta a l’Empordà.

Això sí, els nacionalistes són els altres. La senyora Arrimadas ens deia que se li partia el cor a la primera frase de la carta electoral que ens va fer arribar el desembre a casa. No ha fet altra cosa que apel·lar als sentiments i a la identitat per sobre de qualsevol altra proposta. Quin ha estat el partit més nacionalista a les darreres eleccions? Quines arrels té aquest nacionalisme?

Quan va morir Feliu Tura el 1956, el règim va fer avançar el funeral per evitar l’homenatge. Però de matinada, quan el fèretre avançava cap a l’església, homes i dones omplien els carrers i formaven una manifestació silenciosa com no s’havia vist mai a Mollet. Quin moment! A mi, em fa pensar en un altre: l’1 d’octubre. Els que ens vam tancar a l’escola per garantir les urnes vam veure com, cap a les sis de la matinada, els carrers s’omplien d’homes i dones en una manifestació silenciosa per salvaguardar el dret a la participació política. Principis republicans.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.