Avui escombro cap a casa. M’agrada això d’escombrar. És la feina casolana que més a gust faig. I en sé. Potser perquè vaig escombrar molts dies una entrada feta de lloses, entremig de les quals la pols hi brollava sense aturador. M’agraden els carrers nets, però no de gent diversa -com volia l’Albiol- sinó de papers i brutícia. De tot allò que amb una bona escombra i una mica d’aigua i sabó desapareix i així queden com una patena.

Res, que llegint la web per intentar no repetir tema m’adono que amb el meu predecessor en l’article tenim alguna cosa més en comú: La Terra, l’òrgan de la Unió de Pagesos, que ara ell dirigeix. I vés per on, l’altre director que ha tingut aquesta revista única, l’Humbert Roma -i del qual vaig ser com un interstici durant dos anys-, també és un dels col.laboradors habituals d’aquesta secció. Curiós si més no.

Tots tres som de la terra, amb diferents orígens. Per això cada vegada que articulistes que es creuen il·lustradíssims insulten els pagesos d’aquest petit país em bull la sang. I això que a casa no vam viure els principis de la República, sinó els d’un cristianisme obert gràcies a un dels propietaris, ben contradictori: capellà obrer i mig roig. Així, em sembla enormement injust que els darrers mesos, com a corresponsables del que estem vivint, ens tractin d’ignorants, d’avars, d’ordinaris i de conservadors quan aquest món rural català està ple de savis generosos elegants i transgressors. Visca La Terra!

Un Comentari

  1. Albert Garcia Catalan

    Et tinc ben present, Mercè, i a l’Humbert, el llegat periodístic del qual intento de preservar el millor possible en aquest temps de precarització. Mantenim la redacció periodística i el paper, però tot amb la incertesa del fet que els recursos se’ns van aprimant, mentre els nous recursos periodístics de la xarxa encara no són prou vàlids per servir a la informació, la formació i el debat, principis als quals es deu aquesta capçalera històrica. Salutacions i abraçades