La societat catalana ha demostrat un compromís ferm amb l’acollida de les refugiades que sobreviuen, avui, a les portes d’Europa, fugides de conflictes armats, polítics, econòmics i mediambientals. Però aquesta mateixa Europa destinava, l’any 2015, un total de 15.000 milions d’euros a convertir el continent en una fortalesa infranquejable. Es preveu que, l’any 2022, aquesta xifra augmenti fins als 29.000 milions d’euros. Malgrat l’opacitat amb què operen els sectors de la seguretat i de la defensa, informes de publicació recent han seguit el rastre de les empreses, institucions i universitats que s’han beneficiat dels fons europeus per a la seguretat i el control de fronteres, des del 2007 fins a l’actualitat. Algunes de les grans beneficiàries tenen una forta presència als Països Catalans, especialment a Catalunya i al País Valencià. D’entre aquestes, en destaquen Indra, que ha obtingut més de 109 milions d’euros en contractes, i la Universitat Politècnica de Catalunya, que juga a la lliga de la recerca europea en tecnologies de seguretat.

L’any passat, la partida per a Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, augmentava en un 67%, i no era l’única. El mercat de la seguretat fronterera està en auge. “La securització de les fronteres està generant gravíssimes violacions dels drets humans de la població que fuig dels conflictes armats, de les quals la Unió Europea és responsable, com ara l’augment de la violència sexual o del tràfic de persones”, es lamenta la investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB Maria Villellas.

Les empreses no tenen, en aquesta situació, precisament un paper secundari. Centres de recerca com el Transnational Institute (TNI), Statewatch o Profundo, que investiguen els fons destinats a la vigilància i el control de les fronteres europees, coincideixen en dues constatacions: la primera és que les empreses no són beneficiàries passives d’aquests fons, sinó que pressionen els òrgans de decisió de la Unió Europea, a través de grans lobbies com l’Organització Europea per a la Seguretat (EOS), per impulsar una creixent securització i, amb això, aconseguir contractes sucosos i continuats en el temps. La segona és que el mercat europeu de la seguretat i el negoci de les armes tenen una relació directa: cinc de les grans beneficiàries dels fons per a la seguretat fronterera són Airbus, Leonardo (abans Finmeccanica), Thales, Safran i Indra, és a dir, algunes de les majors empreses europees exportadores d’armes i de material militar, un negoci que va moure 119.000 milions d’euros entre el 2003 i el 2014, segons l’informe Armes europees que alimenten conflictes. Conflictes dels quals fugen els refugiats, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

El patró es repeteix a l’Estat espanyol, on les companyies que copen els contractes de Frontex o del Sistema Integral de Vigilància Exterior (SIVE), el programa que impermeabilitza les fronteres marítimes espanyoles per interceptar embarcacions de persones migrades, són alhora grans empreses de la indústria militar. Però, en aquest mar, no hi naveguen només les velles glòries espanyoles de la producció d’armes, sinó que també empreses grans i mitjanes de defensa, de ciberseguretat i d’indústria espacial s’han fet un lloc en els programes europeus, així com companyies amb una producció en teoria civil però que estan penetrant en aquest mercat. Moltes d’aquestes empreses tenen presència, en alguns casos molt destacable, a les principals ciutats del país.

Les grans beneficiàries de l’Europa fortalesa amb seu als Països Catalans

Els fons públics destinats al control i la protecció de les fronteres espanyoles des de l’any 2006 ascendeixen a més de 742 milions d’euros, segons l’informe La indústria espanyola del control migratori, de la Fundación Por Causa, publicat a l’octubre del 2017. La gran beneficiària, amb diferència, d’aquests fons és l’empresa Indra i la seva divisió Indra Sistemas, amb seu al barri del Poblenou de Barcelona i amb presència, també, a Lleida, a Palma, a València i a Alacant. A Indra, que té un 19% de producció en defensa, li van ser adjudicats, entre el 2004 i el 2017, un total de 60 contractes, sola o en agrupació amb altres empreses, per un valor de més de 109 milions d’euros. La majoria dels contractes estan relacionats amb la instal·lació i millora del SIVE i amb la implementació d’Eurosur, el programa paneuropeu de control de la frontera sud, que opera sobretot a través de vigilància aèria i per satèl·lit.

Una de les agrupacions més exitoses per a Indra és la que té amb la divisió informàtica d’una conegudíssima empresa amb presència catalana, El Corte Inglés. Els uneixen fins a set contractes, per un valor total de quasi 5 milions d’euros. Un dels més fructífers, de 700.000 euros, els va ser atorgat el 2012 per instal·lar sistemes de control fronterer automàtic anomenats Automatic Border Control (ABC), segons apunta l’estudi inèdit Interessos privats i fluxos migratoris: captura dels legisladors per part de les companyies actives en el camp de la seguretat, de la investigadora Estela Casajuana per a Profundo. Aquests sistemes, que ja s’estan implantant en tots els grans aeroports, permeten la identificació de passatgers mitjançant les seves dades biomètriques i en comparteixen la informació amb cossos policials i duaners a escala europea.

Telefónica SA, la tercera gran contractista del programa, va rebre, entre el 2012 i el 2015, quasi 9 milions d’euros per set contractes relacionats amb la renovació de sistemes del SIVE i del SIRDEE, la xarxa de comunicacions d’emergència via ràdio de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. Mentre que la constructora Isolux Corsán, responsable de l’execució del projecte de les estacions de la línia 5 del metro de Barcelona, va beneficiar-se de contractes amb el SIVE per valor de 4,5 milions d’euros, Isolux va ser la responsable, entre d’altres, de la construcció del centre de coordinació del programa Eurosur a Espanya.

Del SIVE també se n’han beneficiat altres grans companyies amb seus a casa nostra, com Atos IT Solutions, transnacional francesa líder en big data i ciberseguretat, o grans empreses automobilístiques com Toyota, Land Rover o Nissan, que han obtingut contractes milionaris amb el SIVE proveint de vehicles les unitats encarregades de la vigilància de fronteres.

Frontex, el caramelet de la indústria europea de seguretat

Si Indra és la principal beneficiària del programa espanyol de vigilància fronterera, l’empresa multinacional espanyola GMV Aerospace & Defence SAU és la segona gran contractista a escala europea de la controvertida Frontex.

Frontex, creada l’any 2004 i reemplaçada al setembre del 2016 per l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, tot i conservar el nom i la personalitat jurídica, ha vist augmentar el seu pressupost de 146 milions d’euros l’any 2015 a 239 milions l’any 2017. L’agència coordina el desplegament tècnic i de personal per al control per terra, mar i aire, el desplegament ràpid de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes i analitza riscos i situacions per determinar les noves rutes d’entrada de migrades. Ha estat, doncs, una peça central de la resposta europea a la recent crisi de refugiades, una de les pitjors de la història. I el seu pressupost la fa molt atractiva per a les empreses.

Foto: Carlos Irineu da Costa

Tant els informes de Profundo com els del TNI, Statewatch i Por Causa coincideixen a assenyalar GMV Aerospace and Defence SAU, que té no una sinó tres seus als Països Catalans, com una de les empreses més beneficiades per Frontex, amb contractes molt significatius per a l’adquisició d’equipament de vigilància aèria i satellital. Així, del 2012 al 2015, va obtenir fins a tres contractes de Frontex, per un total de 5,3 milions d’euros, un dels quals per a la implementació del programa espacial Copernicus.

Presència en tecnologies d’intercanvi de dades biomètriques

Un dels puntals de la UE en matèria de protecció de fronteres són els sistemes d’intercanvi de dades a escala europea i la ciberseguretat. L’Agència Europea per al Control Operatiu de Sistemes Informàtics de gran escala, eu-LISA, que es va posar en marxa l’any 2012, és la responsable de desplegar les eines tecnològiques cabdals per a la gestió de les fronteres europees i per a l’intercanvi d’informació entre agències i policies del continent. Coordina, per exemple, la gestió operativa del sistema Eurodac, que registra les petjades dactilars dels demandants d’asil que han travessat les fronteres legalment o il·legalment, i és la responsable del Sistema d’Informació sobre Visats (VIS) i del Sistema d’Informació de l’Espai Schengen (SIS i SIS II).

Entre els beneficiaris d’eu-LISA que operen als Països Catalans destaca sobretot la multinacional Accenture, líder del sector de la seguretat al país i beneficiària habitual també de contractes del SIVE. Del 2012 al 2015, segons l’informe de Casajuana per a Profundo, Accenture va desenvolupar, juntament amb les companyies Morpho i Hewlett-Packard, un projecte per valor de més de 60 milions d’euros per a l’intercanvi de dades dels visats entre les autoritats europees de gestió fronterera.

Dins la mateixa agència, l’Eurodac ha adjudicat contractes de més de 13 milions d’euros a la multinacional Sopra Steria, en consorci amb altres empreses europees. Sopra Steria, que té quatre oficines al nostre país, dedica un 16% de la seva producció a defensa i seguretat i desenvolupa tecnologies de control d’accessos i gestió d’identitats biomètriques. Una altra multinacional collaboradora d’eu-LISA amb presència als Països Catalans és Gemalto SP SA, que, a més de ser un dels majors proveïdors mundials de targetes SIM, produeix passaports i altres documents d’identitat basats en dades biomètriques.

Una universitat catalana en el Programa europeu de recerca en seguretat

Una de les grans apostes europees en matèria de seguretat per al període 2014-2020 és el Programa europeu de recerca en seguretat (ESRP), amb un pressupost de 1.700 milions d’euros, que finança la recerca en noves tecnologies per a l’aplicació de la llei, control de fronteres, ciberseguretat i protecció d’infraestructures estratègiques. Segons l’informe Market Forces: el complex industrial de seguretat europeu (Statewatch, 2017), la divisió espanyola d’Atos és una de les ninetes dels ulls de l’ESRP, amb 15 projectes finançats, per valor de 14 milions d’euros, entre el 2007 i el 2016.

Molt destacable és el cas de l’única universitat catalana (i d’àmbit estatal) que apareix a la llista dels privilegiats per aquests fons de recerca europeus, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb dos projectes atorgats, per un valor total de 3,7 milions d’euros, destinats a la recerca en sistemes per millorar la seguretat a la fortalesa europea.

El finançament dels ‘vols de la vergonya’

Les “deportacions forçoses”, que impliquen el moviment de migrants des del país “d’acollida” fins al país d’origen, de trànsit o un tercer país, són també un negoci lucratiu. Segons Por Causa, els vols de repatriació, anomenats pels activistes “vols de la vergonya”, van rebre entre el 2007 i el 2013 més de 116 milions d’euros procedents de fons europeus. L’any 2012, concretament, la Unió Europea va atorgar a l’Estat espanyol 17,5 milions d’euros per a projectes relacionats amb les deportacions, en contrast amb els 4,5 que va rebre pels programes de retorn voluntari. Tots els serveis (transport, menjar, assistència mèdica) excepte l’escorta, que la porten a terme els cossos policials espanyols, van ser subcontractats a empreses privades com la catalana Romeu o Trasmediterránea, que van formar un consorci amb l’agència Halcón Viajes i les companyies d’aviació Air Europa, Aerosur, Iberia, Swiftair, Iberworld i Air France per adjudicarse un contracte en aquest àmbit de 7,2 milions d’euros.

També les companyies Air Europa i Swiftair van rebre més de 23 milions d’euros per una adjudicació de vols de deportació i de trasllat entre centres d’internament d’estrangers el 2012 i el 2015. Darrerament, sembla que s’haurien sumat al negoci del retorn forçós l’aerolínia de baix cost catalana Vueling i l’agència Barceló Viajes.

Indra és la principal beneficiària del programa espanyol de vigilància fronterera. Li van ser adjudicats, entre el 2004 i el 2017, 60 contractes de més de 109 milions d’euros

És evident que la importància de les companyies espanyoles i catalanes en el negoci de les fronteres no va en consonància amb la seva presència als mitjans generalistes. A excepció d’un parell d’escàndols com el de les concertines malaguenyes i els abusos massius en un camp de detenció australià gestionat per una filial de Ferrovial, han estat pocs els articles destinats a explicar que la tecnologia necessària per augmentar la vigilància i la impermeabilitat de les fronteres és fabricada, també, per empreses del país, sense que aquesta acció contribueixi a construir una Europa més garantista. “Ben al contrari, les polítiques frontereres securitàries incrementen les conseqüències negatives sobre les víctimes i deixen intactes les causes profundes de la conflictivitat armada a escala global”, conclou Maria Villellas.

[Fe d’errates: Frontex va ser creada al 2004, no pas al 2014 com deia el reportatge inicialment per error. El Programa europeu de recerca en seguretat és una de les grans apostes europees en matèria de seguretat per al període 2014-2020, no pas 2014-2010 com s’indicava.]

__________________________________

Ajuda’ns a fer més reportatges com aquest! Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.