Contra el cinisme, periodisme

Teniu a les mans l’Anuari Mèdia.cat de 2016-2017 que elaborem el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Un cop més, en són protagonistes els temes que alguns grans mitjans intenten amagar i que els poders intenten (i sovint aconsegueixen) condicionar, o que la voràgine de l’actualitat ha fet passar desapercebuts o quedar explicats sense prou context. L’any que deixem enrere ha vingut molt condicionat pel procés independentista, que ha afectat l’exercici de drets individuals i col·lectius, entre els quals hi ha les llibertats d’informació i d’expressió. Com va dir Walter Lippmann el 1920, “la crisi de la democràcia occidental és també la crisi del periodisme”. Al nostre país, la democràcia ha estat en crisi el 2017 i tot indica que el 2018 la situació no millorarà. Hem vist actuacions desproporcionades de la justícia i la policia, sí, i també com es tancava la porta una i altra vegada al diàleg i a la voluntat popular. Però també hem observat com mitjans de comunicació i periodistes han estat atacats o dòcilment s’han posat, de forma acrítica, al servei d’una causa que en cap cas era la del conjunt de la societat i de l’univers dels seus lectors o consumidors.

Un contemporani de Lippmann va dir que la veritat —i la funció del periodisme és buscar-la i explicar-la amb honradesa i valentia— és la primera víctima en una guerra. I en els darrers mesos hem viscut una guerra política que, molts dies, ens ha obligat a prendre partit davant les arbitrarietats. El periodisme s’ha d’exercir des del compromís cívic. Hem de defensar-ne l’exercici en contraposició al cinisme i als mitjans convertits en autèntiques màquines de fang al servei d’interessos polítics o empresarials poc nobles.

El procés també ha tingut les seves parts silenciades, com les múltiples agressions espanyolistes a molts ciutadans i professionals dels mitjans de comunicació. Moltes d’elles beuen de la màquina de fang, de les fake news que ara ens diuen que es regularan i perseguiran, i també del discurs d’odi de què, per exemple, han estat víctima els mitjans públics o el nostre model educatiu, els dos grans i singulars èxits de l’autogovern català. La propagació del discurs d’odi i com atacar-lo sense limitar la llibertat d’expressió és un dels punts de reflexió de l’Anuari, en relació amb el procés però també amb els atemptats de Barcelona i Cambrils. La feina de l’Anuari es complementa amb altres iniciatives del grup com el Mapa de la Censura de Mèdia.cat, l’Observatori del Discurs Discriminatori o el manifest que vam promoure amb altres entitats en favor de la llibertat de premsa en la vigília de l’1 d’octubre.

L’elefant del procés, que no sembla que s’hagi d’evaporar, ha estat una fenomenal excusa per amagar i silenciar temes que no hem volgut passar per alt. És el cas de l’Europa fortalesa que van construint-nos els estats i els poders econòmics a Brussel·les, que al nostre país té més beneficiaris dels que pensem; l’enginyeria fiscal de l’omnipotent clan Matutes a Eivissa o la precarietat dels collidors de cítrics al País Valencià. El context fa que ens hàgim de sentir massa sovint que ara no toca tractar un o altre assumpte o que és necessari no aixecar catifes. Al Grup Barnils creiem en un país que faci compatible la defensa radical de la democràcia en un sentit ampli amb l’exigència ètica als poders. Un dels treballs, que ja hem prepublicat, ha provocat ja canvis a l’Administració, en aquest cas amb referència a serveis socials adjudicats a dues fundacions del tercer sector que han fet una gestió del diner públic com a mínim dubtosa, amb complicitats i portes giratòries. La qualitat de la nostra democràcia tindrà molt a veure amb la del nostre periodisme.

___________________

Aquest text és el pròleg de l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics 2016-2017. Compra’l per internet o a la llibreria més propera.