És a la garjola sense cap acusació formal, més enllà de càrrecs de sedició i propaganda terrorista. Veient com actua i com bloqueja el seu cas la justícia del país, l’única esperança que li queda és el Tribunal Europeu de Drets Humans. Són molts els qui es refereixen a ell directament com a ostatge, més que no pas com a presoner o presoner polític. L’objectiu, coincideix tothom, és escampar la por.

Us sona la música? No, no estic parlant de cap dels dos Jordis, ni de Joaquim Forn ni d’Oriol Junqueras. Es tracta del periodista turco-alemany Deniz Yücel, que porta un any entre reixes a la presó turca d’alta seguretat de Silivrii. Dimecres va ser el trist aniversari. Nascut prop de Frankfurt, era el corresponsal a Turquia dels diaris alemanys Die Welt i Die Tageszeitung.

Yücel és un dels molts periodistes a qui ha tocat el rebre a Turquia després del rocambolesc cop d’estat d’Erdogan de 2016. Més de 2.000 han perdut la feina i 157 són a la presó. Segons Amnistia Internacional, Turquia té el dubtós honor de ser el país amb més periodistes engarjolats. Reporters Sense Fronteres parla de 150 mitjans clausurats i 700 carnets de premsa retirats.

A Catalunya és relativament conegut el cas de qui havia estat director del diari Cumhuriyet, Can Dündar, que ara viu exiliat a Berlín i que l’estiu de l’any passat va rebre el Premi Ernest Udina que atorga l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). Però el cas de Yücel és especial perquè té passaport alemany i perquè encara no ha estat acusat formalment, tot i que el mateix Erdogan s’hi ha referit com a espia i com a terrorista i ha afirmat que mentre ell sigui president, Yücel no tornarà a Alemanya.

A Alemanya, la mateixa cancellera Merkel n’ha exigit l’alliberament. El nou ministre d’Exteriors, Sigmar Gabriel, ha dit recentment que la venda d’armes a Turquia depèn de la resolució de casos com el de Yücel. Des del govern turc han insinuat que estarien disposats a intercanviar-lo per militars turcs crítics amb Erdogan exiliats a Alemanya. Però el periodista ja ha dit que no vol la seva llibertat a canvi de tractes bruts entre ambdós països. Acaba de publicar a Alemanya el llibre No som aquí per divertir-nos i ha promès escriure’n un altre.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019