L’excés de sucre, de sal i de greixos és el principal factor de l’alimentació insana, que es tradueix en un augment sense precedents de malalties diverses amb un alt índex de mortalitat. Un estudi assegura que les classes populars, les dones i els infants són qui més pateixen les conseqüències d’una mala alimentació en el context de crisi econòmica latent i davant la globalització d’una alimentació cada vegada més processada.

Per cada dia de salut que perdem a causa del tabac, en perdem cinc a causa de l’alimentació insana i els seus riscos associats. Per cada dia perdut per l’alcohol, en perdem nou per una nutrició poc saludable. Per cada un que perdem pel consum de drogues, en perdem onze per la mala dieta. Són dades incloses en l’informe Viatge al centre de l’alimentació que ens emmalalteix, de l’organització VSF Justícia Alimentària Global. L’estudi, que se centra en informacions de l’Estat espanyol, a partir de dades preses per l’Institute for Health Metrics and Evaluation (IHME), un centre de recerca independent vinculat a la Universitat de Washington, també conclou que l’alimentació insana és la primera causa de malaltia i de pèrdua de qualitat de vida a tot el món, també a Europa i a Catalunya.

L’estudi atribueix a la mala alimentació entre un 40% i un 55% de les malalties cardiovasculars, un 45% dels casos de diabetis i entre un 30% i un 40% d’alguns tipus de càncer, com els d’estómac i de còlon. Dels 11 milions de persones que tenen problemes glucèmics a l’Estat espanyol, especialment diabetis, 5,2 milions són atribuïbles a l’alimentació insana. A més, hi ha mig milió de persones amb problemes cardiovasculars que poden ser conseqüència, també, de la mala dieta. Pel que fa als càncers, l’estudi apunta a l’alimentació insana com a causant de la malaltia de 220.000 persones. La suma de les tres afeccions dóna com a resultat 6 milions de persones malaltes el principal factor de risc de les quals ha estat una mala alimentació.

A Catalunya, l’estudi apunta que una de cada cinc persones que moren ho fan a causa de l’alimentació insana i de les malalties esmentades: cardiovasculars, diabetis i càncer. També, però, de sobrepès i d’obesitat, que, segons dades de l’Enquesta de Salut 2014 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, afecta un 48,1% de la població (un 33,1% té sobrepès, i un 15%, obesitat). L’obesitat castiga especialment determinats sectors de la població. Així, entre les classes socials més desafavorides hi ha el doble de persones obeses, que representen un 20% de la població, una xifra que, en el cas de les dones, s’enfila fins a un 33,3%. Pel que fa a la població infantil, un 34% dels infants de les classes populars té sobrepès, i un 15%, obesitat.

Poca transparència de la indústria alimentària

Segons Ferran Garcia, coordinador de l’àrea d’investigacions de l’organització VSF Justícia Alimentària Global i autor de l’informe Viatge al centre de l’alimentació que ens emmalalteix, les xifres a Catalunya apunten que ingerim un 50% més de greixos, un 60% més de sal i un 70% més de sucre del recomanat. “L’alimentació processada representa un 70% de la nostra dieta; consumim molt poca alimentació fresca o no processada: aquí és on realment hi ha la sal, els greixos i el sucre. El problema és que un 70% o un 80% d’allò que ens està emmalaltint no ho veiem”, hi afegeix. “La indústria alimentària enganya amb traïdoria, d’una manera conscient i premeditada. Abaixar el consum d’alimentació processada vol dir reduir les vendes. Dins del top 10 de les empreses alimentàries, al voltant d’un 60% de la seva facturació prové de productes processats”, apunta.

És per aquest motiu que VSF Justícia Alimentària Global reclama modificacions legislatives en l’etiquetatge nutricional, en la publicitat, en les polítiques públiques i en el preu de l’alimentació. “Hi ha diferents mecanismes a través dels quals la indústria del sector condiciona les polítiques públiques en alimentació que tenen a veure amb salut. Una d’aquestes és a través de les anomenades portes giratòries”, apunta Ferran Garcia.

L’estudi atribueix a la mala alimentació entre un 40% i un 55% de les malalties cardiovasculars,
un 45% dels casos de diabetis i entre un 30% i un 40% d’alguns tipus de càncer

És el cas d’Aecosan (l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició), un òrgan autònom adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del govern espanyol encarregat de promoure i defensar els drets de consumidors i usuaris, i la nutrició saludable. La directora d’aquesta agència fins al març del 2015 va ser prèviament la directora de màrqueting de Coca-Cola Iberian Partners. L’anterior director general d’Agricultura, que s’encarregava dels aspectes que tenien a veure amb la salut, l’endemà va passar a ser el responsable d’Anfabra, el lobby de les begudes ensucrades Coca-Cola i Pepsi.

Un etiquetatge més clar

Tot i que una immensa part de la població sap que el sucre, la sal i els greixos no són saludables, avui és gairebé impossible detectar quins aliments són perjudicials. VSF Justícia Alimentària Global ho atribueix a l’astúcia de les grans marques en l’etiquetatge i la publicitat confuses, fins al punt de presentar com a aliments beneficiosos alguns que són nocius per a la salut per un excés de sal, de sucre o de greixos. L’estudi apunta un seguit de millores en l’etiquetatge, basades en legislacions ja existents en altres països europeus, com el Regne Unit. Allà, basant-se en estudis de l’Agència de Salut Pública britànica, s’aplica l’anomenat “etiquetatge semàfor”, que obliga a indicar a l’etiqueta dels productes una alta quantitat de sucre, de sal o de greixos saturats o trans en color vermell; en color taronja, una quantitat moderada, i en verd, una quantitat baixa.

Foto: Dan Gold

Segons la directora de l’Agència Catalana del Consum, Montserrat Ribera, “sempre hem menjat sucre, sal i greixos, però sí que l’etiquetatge és poc clar. Es va millorant, però el més important és l’educació i les normes a casa, relacionades amb el consum”. Ribera reconeix que “l’etiquetatge semàfor” és més senzill i més fàcil d’entendre, però que s’hauria d’impulsar “als macromercats i entrar a formar part de la legislació europea”. Pel que fa a la publicitat, Ribera apunta que “la Unió Europea (UE) permet destacar les propietats positives dels aliments, però no obliga a destacar-ne les negatives”. L’Agència aposta per l’educació i la formació sobre consum responsable, de proximitat i saludable.

Segons Carles Miralles, metge i cocreador de la comunitat Loveyourself, dedicada a ajudar les persones a millorar la seva salut mitjançant una nutrició correcta, “la indústria alimentària utilitza l’etiquetatge dels aliments a favor seu i potencia de manera deliberada la desinformació”. Tot i que la informació nutricional està disponible, “no és fàcil d’entendre per a la població general, ja que s’utilitzen paraules tècniques, sinònims, es donen dades nutricionals segons dosi recomanada i no sobre els 100 grams, la mida i la localització de l’etiquetatge no és sempre el que hauria de ser… Es fa difícil per a algú sense coneixements avançats de nutrició avaluar si aquell aliment té una composició nutricional recomanable”, hi afegeix. És per això que Miralles també defensa l’etiquetatge semàfor.

La població infantil, les dones i les classes populars, les més afectades

“La indústria alimentària és conscient que els aliments amb una combinació nutricional poc saludable i en quantitats altes ens inciten al consum i per això ataquen directament les criatures amb els seus missatges i màrqueting”, apunta Carlos Miralles. “Això fa que tinguem infants amb una palatabilitat alterada; és a dir, que volen consumir productes que els produeixin plaer, infants amb sobrepès o obesitat i uns mals hàbits alimentaris que arrossegaran tota la vida i acabaran provocant alguna malaltia un cop arribin a la vida adulta”, hi afegeix el doctor. No és casual, doncs, que la major part dels anuncis de productes alimentaris insans estiguin dirigits especialment a la població infantil.

També existeix una relació directament proporcional entre el nivell de salut i el socioeconòmic. “Les persones amb més recursos econòmics acostumen a tenir un major accés a la informació, al sistema sanitari i a la compra de productes de major qualitat”, diu Miralles; “és més fàcil i barat tenir accés a productes de poca qualitat habitualment processats que no pas a verdures o fruita”.

La crisi, modificadora dels hàbits alimentaris

Les dades sobre el consum a les llars de l’Estat espanyol demostren que, des del 2006, ha disminuït la despesa en alimentació a les llars amb rendes més baixes. En el cas de les llars catalanes amb uns ingressos menors de 500 euros, la despesa en alimentació ha disminuït un 35,8% entre el 2006 i el 2014, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Segons el professor de sociologia expert en alimentació Josep Maria Antentas, aquest fet “afavoreix la compra de productes menys nutritius i més processats i rics en calories”.

Segons l’Informe del Consum d’Alimentació de l’Estat espanyol de 2016, el consum per capita de brioixeria industrial va augmentar un 2,3%. D’altra banda, els plats preparats són el grup d’aliments que més van incrementar el volum a les llars de l’Estat el 2016, amb un 4,2% de creixement respecte al 2015.

En les dades de consum alimentari del 2016 del govern espanyol s’hi afirma que les ofertes i els bons preus continuen essent factors clau a l’hora de comprar un producte com a conseqüència de la crisi, tot i que també destaquen una lleugera recuperació econòmica de les llars. Segons el Govern, però, a la majoria de les llars continua influint més el preu que la qualitat a l’hora d’acabar adquirint un producte.

Josep Maria Antentas també afirma que “les retallades en despesa alimentària van acompanyades d’hàbits alimentaris poc saludables que afavoreixen l’obesitat. En conseqüència, la crisi contribueix a la vulneració del dret a una alimentació sana i saludable reconegut pel Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides”, hi afegeix el sociòleg.

La majoria de la població catalana no gaudeix d’una dieta alimentària adequada. Per combatre aquest problema de salut pública, esdevenen imprescindibles les campanyes de conscienciació, sensibilització i formació sobre l’alimentació sana, però també polítiques que garanteixin l’existència d’un sector agroindustrial solvent, de qualitat i de proximitat que pugui fer front al sistema alimentari global.
__________________________________

Ajuda’ns a fer més articles com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.