Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Estimada Anna,

De nou, i segurament no serà l’última vegada, t’han fet diana d’insults, crítiques i mofes per una qüestió que no té res a veure amb les teves idees, declaracions o actes. I és que tens tots els números perquè no només allò que diguis o facis -sinó també i, sobretot, allò que portis per cobrir o ensenyar el teu físic- sigui el centre d’atenció d’aquesta caverna mediàtica, lamentablement cada vegada més caverna i més mediàtica.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ser dona, d’esquerres i independentista és un triple combo mortal que et converteix encara més en el blanc perfecte d’un masclisme podrit però encara viu i amb massa altaveus. Després que, en els darrers temps, te les hagis sentit dir de l’alçada de puta, traïdora, amargada i malfollada, probablement no et deu haver sorprès tot el que alguns s’han permès el luxe d’opinar sobre tu des que has aparegut en una entrevista a la televisió suïssa, amb les ungles pintades, els cabells deixats anar i un clip recollint-te el serrell.

El cas és que si en comptes d’haver-te vingut de gust deixar-te créixer els cabells i posar-te un abric, haguessis decidit rapar-te’l i fer-te un tatuatge al braç, la reacció hauria estat la mateixa: criticar-ho, perquè sí. Perquè, més enllà de les qui analitzen seriosament tant els uns com les altres, hi ha qui només es fixa en les dones quan hi ha un canvi de pentinat, de vestit o de color de les ungles.

Un cop més, has estat objecte d’unes crítiques amplificades per la teva popularitat però que totes les dones hem patit en algun moment de les nostres vides de forma tristament quotidiana. En el teu cas i en el de moltes companyes, els mitjans de comunicació se senten alarmantment còmodes amb aquests atacs i, per extensió, amb un masclisme perenne i agressiu que tardem massa en eradicar del tot.

Quan no és una aixella és un serrell i, quan no, quelcom més insignificant com és un clip. Mai hauríem imaginat que una petita agulla de cabell seria tan màgica i podria deixar en evidència els qui ens ataquen indiscriminadament per voler-nos submises, callades i covardes. Sabem que la força, el convenciment i la valentia que has demostrat fins ara no tremolarà ni un segon per unes paraules que no tenen valor des del moment que qui les pronuncia no té cap honor, però seria injust no fer-hi front. Oposició frontal als qui, armats d’un poder subterrani i invisible, s’atreveixen a atacar el físic o l’estètica perquè la seva baixesa intel·lectual, moral i humana no els permet atacar el que hi ha darrere d’uns cabells més o menys modulats. Qui sap, potser inconscientment saben que tenen la batalla perduda. També en aquest terreny.

Veure com suposats professionals de la comunicació no només es queden amb l’anècdota sinó que obvien el quid de la qüestió és, per al gremi, com a mínim una pena. Però ja ho deia Simone de Beauvoir: “El poder només tolera les informacions que li són útils”. Per això, més enllà de la misogínia que els porta a criticar-te saben, també, que els surt més a compte parlar del pentinat que de la injustícia que t’ha portat a Suïssa i que plana sobre presos i exiliats i ha ferit de mort la democràcia.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019