Són Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras presos polítics? Són Carles Puigdemont o Anna Gabriel exiliats o fugats? Jo tinc clar el que pense i supose que el lector també. Però, com informem els periodistes d’aquesta realitat que uns afirmen i els altres neguen? Com podem ser imparcials i equilibrats per informar?

El passat 10 de novembre, El Periódico, a la seua pàgina 7, publicava una notícia a l’edició en paper titulada “Amnistia nega als empresonats la condició de presos polítics”. La informació destacava que els líders sobiranistes abans esmentats no són presos polítics segons Amnistia Internacional (AI). En el subtítol es reforçava aquesta idea, sense explicar els importants matisos que té el posicionament de l’entitat pels drets humans i obviant-los: “L’oenagé recorda que els exconsellers estan acusats de possibles delictes”.

Només al text de la notícia, però no a cap dels elements destacats com ara el titular o el subtítol, s’arriba a saber que Amnistia Internacional no usa el terme “pres polític” amb l’argument que no existeix una definició consensuada en l’àmbit internacional i, per això, prefereix l’expressió “pres de consciència”, a la qual tampoc no vincula els polítics catalans que s’han empresonat. La informació explica que l’associació demana “la retirada dels càrrecs de sedició i la fi de [l’]empresonament provisional” per als Jordis. Una dada important. Tampoc es ressalta, com sí que diu la nota de premsa, que l’entitat desmenteix l’ús de violència per part de l’independentisme i desautoritza el jutge Pablo Llarena, que es basa en aquesta presumpta violència per justificar l’encausament per rebel·lió dels líders sobiranistes. I si bé veu plausible l’ús de presó preventiva per als exconsellers, perquè considera que se’ls acusa de delictes tipificats, recorda que aquesta “només es justifica quan no existeix una mesura alternativa” i que ha de ser sotmesa “a revisió judicial periòdica”.

El titular de la versió digital d’aquesta informació a El Periódico em sembla bastant més afinat: “Amnistia Internacional considera que el Govern cessat i els presidents d’ANC i Òmnium no són ‘presos de consciència’“. Usa el concepte “pres de consciència”, el mateix que utilitza l’entitat la qual cosa el converteix en un titular més ajustat al missatge de l’associació. El subtítol és el mateix que en paper.

Per la seva banda, aquell dia l’edició digital de La Vanguardia replicava la informació: “Amnistia Internacional Espanya no considera ‘els Jordis’ ni els exconsellers ‘presos de consciència’”  amb el mateix plantejament. Compta amb un subtítol molt similar al d’El Periódico: “L’organització no creu que els exmembres del govern entrin dins d’aquesta categoria -equivalent a pres polític- perquè ‘estan acusats d’actuacions que poden constituir delicte'”. L’Ara fa un plantejament molt similar als versions digitals dels dos principals diaris catalans en audiència: “Amnistia Internacional no considera presos de consciència els líders sobiranistes i els vuit membres del Govern empresonats“. Al subtítol aclareix la preferència terminològica de l’entitat després d’haver optat per usar el terme “pres de consciència” al titular.

En canvi, La Sexta dóna la notícia amb un titular clarament interpretatiu que vol desautoritzar l’independentisme: “Amnistia Internacional desmenteix l’independentisme: diu que els exmembres del govern empresonats no són presos de consciència“. Sincerament crec que incloure “desmenteix l’independentisme” al titular no aporta res i genera sensació de parcialitat. Amb tot, el mitjà espanyol inclou a la notícia de la seua web un subtítol i avanttítol amb algun dels elements que mencionava abans i que matisen el titular i expliquen totes les vessants del posicionament de l’entitat, que també criticava el govern espanyol. En primer lloc, a l’avanttítol afegeix que l’oenagé “sí que demana retirar els càrrecs per sedició” i el subtítol inclou que “admet que la presó provisional és una mesura desproporcionada. Al respecte, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural prefereixen quedar-se amb la crítica a l’ordre de presó”.

Si analitzem el cos de la notícia dels mitjans esmentats crec que no es pot dir que s’haja ocultat informació però sí que opine que s’hauria pogut contextualitzar més afegint més posicionaments d’Amnistia Internacional, que en el seu moment va assenyalar que les càrregues policials en el referèndum de l’1-O van ser desproporcionades: “Amnistia Internacional denuncia un ús excessiu de la força per part de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya“. A més, l’associació pels drets humans ha demanat fins a tres cops l’excarceració dels Jordis, la més recent al febrer: “La prolongació de la presó provisional de Jordi Sànchez és ‘excessiva i desproporcionada’“. Tampoc crec que siga imprescindible aquest context, ni que el fet que no siga present distorsione la informació, però sí que seria un afegit de gran valor informatiu.

La importància dels elements de titulació

Com deia abans, el que plantege no és un problema d’omissió de la informació. Tota la informació sobre la posició d’Amnistia Internacional és citada a en algun moment a totes les notícies i per tots els mitjans. La meua crítica se centra en la jerarquització que es fa de la informació, que genera equívocs i invisibilitza dades importants per conèixer la posició d’Amnistia Internacional, que són, precisament, les reivindicacions més crítiques amb el govern espanyol. Gran part de l’audiència només llegeix els titulars i com a molt es mira als elements més importants -avanttítols, subtítols o destacats- i si, a partir d’aquestes dades li interessa, llavors llegirà la notícia. Per tant, un lector que només llegeix titulars no es va assabentar, amb la majoria dels mitjans citats, de la crítica que feia Amnistia Internacional al govern espanyol, quan és una dada important. Crec que reflectir de forma adequada, completa, equilibrada i el més informativa possible l’opinió d’experts i de moviments socials pels drets humans com ara Amnistia Internacional o Human Rights Watch és cabdal per desenvolupar la feina de periodista, més en una situació política tan polaritzada en la qual és fàcil caure en la trinxera i en la desinformació.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018