El Camp de Tarragona aplega la concentració més gran d’indústries químiques del sud d’Europa. L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) n’aglutina una trentena, que ocupen aproximadament 10 km2 i generen el 50% de la producció química de Catalunya. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les característiques d’aquesta activitat industrial fan que tingui una “potencial incidència en la contaminació atmosfèrica”. Entre el març del 2016 i el març del 2017 es van produir més d’una trentena d’incidents amb foc o fum a les petroquímiques del Camp de Tarragona. Mèdia.cat ha realitzat el recompte dels incidents mitjançant informació de grups ecologistes de la zona, empreses de l’AEQT i diversos mitjans de comunicació. La particularitat d’aquesta indústria fa que alguns actors exigeixin des de fa temps un control més exhaustiu de la qualitat de l’aire.

Fumerada, contaminació acústica, fuita de líquids o gasos… Aquests són alguns dels incidents que els habitants de pobles propers a les indústries petroquímiques del Camp de Tarragona observen sovint. L’any 2016, el 112 va rebre 425 trucades de la zona (1.089 a tot Catalunya) per episodis d’olors interpretablement perilloses, d’indústries químiques o contaminació odorífera. Els incidents visibles no necessàriament causen situacions d’emergència, però creen molèsties i alarma entre la població. Així ho valora Toni Peco, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Tarragona (FAVT), que coneix bé l’abast del problema i lamenta que sentir pudor de química “quan entrem al Camp de Tarragona hagi de ser normal”. També recorda: “No sempre truquem al 112. Si no es truca, no s’activa cap dispositiu de control”.

En canvi, Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, assegura que “hi ha coses que poden ser molt espectaculars, com una torxa i fum, però que no acaben impactant a la ciutadania”. La portaveu de l’AEQT, Teresa Pallarès, assegura que són conscients de les molèsties que provoquen a la ciutadania i que l’activació de les torxes és “desitjable que no passi” però insisteix que “la indústria fa la feina ben feta” i que al Camp de Tarragona tenen “una bona qualitat de l’aire”. L’alcalde del Morell, Pere Guinovart, recorda que qualsevol incident en una indústria petroquímica és contaminant i no es pot minimitzar.

Els episodis d’olors no són els únics incidents ocorreguts. Mèdia.cat n’ha registrat una trentena entre el març del 2016 i el març del 2017 (vegeu la taula a continuació). Per exemple, el 27 de juny del 2016 hi va haver una fuita de benzè, substància carcinògena, a la planta de Repsol a la Pobla de Mafumet (Tarragonès). Segons Repsol, només es tractava d’olors als voltants i no en van informar el 112: “No s’ha produït cap fuita, ni cap situació d’emergència”. Però els captadors de la Generalitat van detectar valors alts de concentració de benzè i l’empresa Dow Chemical Ibérica, localitzada prop de la planta de Repsol, va desallotjar més d’un centenar de treballadors com a mesura preventiva.

Incidents principals a les petroquímiques del Camp de Tarragona
(març 2016-març 2017)
Data Tipus d’incident*
14 de març del 2016 Flama a la torxa i contaminació acústica.
17 de març del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
19 d’abril del 2016 Flama a la torxa, fumerada i contaminació acústica.
23 de maig del 2016 Flama a la torxa, fumerada i contaminació acústica.
24 de maig del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
25 de maig del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
6 de juny del 2016 Fumerada i contaminació acústica.
7 de juny del 2016 Fumerada i contaminació acústica.
8 de juny del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
17 de juny del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
18 de juny del 2106 Flama a la torxa i fumerada.
19 de juny del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
20 de juny del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
25 de juny del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
27 de juny del 2016 Fuita de benzè.
10 d’agost del 2016 Fumerada.
13 d’agost del 2016 Fumerada.
21 d’agost del 2016 Flama a la torxa.
23 d’agost del 2016 Flama a la torxa i contaminació acústica.
27 d’agost del 2016 Flama a la torxa i fumerada.
13 d’octubre del 2016 Fumerada.
10 de novembre del 2016 Flama a la torxa.
16 de novembre del 2016 Flama a la torxa i contaminació acústica.
7 de desembre del 2016 Fuita de líquids per la torxa.
26 de gener del 2017 Flama a la torxa, fumerada i contaminació acústica.
27 de gener del 2017 Flama a la torxa.
30 de gener del 2017 Flama a la torxa i contaminació acústica.
14 de febrer del 2017 Fumerada.
6 de març del 2017 Flama a la torxa.
8 de març del 2017 Flama a la torxa i fumerada.
* La taula només és una aproximació, no un recull total dels incidents visibles. No s’hi inclouen els episodis alertats per particulars, els incidents de males olors ni la incidència de la contaminació lumínica. Els incidents acústics només s’hi han recollit quan hi ha hagut evidències audiovisuals. Les empreses informen que les torxes són un sistema de seguretat per a la crema controlada de gasos nocius. Expliquen que la flama visible de les torxes és normal i serveix per prevenir l’emissió de gasos nocius en cas de produir-se algun accident.
Font: elaboració pròpia a partir d’informació facilitada per grups ecologistes de la zona, empreses de l’AEQT i mitjans de comunicació.

Taula de Qualitat de l’Aire: necessària però lenta

L’any 2015, el Parlament de Catalunya va crear la Taula de Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, un organisme que té per objectiu “intercanviar informació sobre la qualitat de l’aire i els efectes de les emissions de les indústries químiques en la salut de les persones, adequar la vigilància i la recerca dels efectes en la salut humana dels principals contaminants de la petroquímica i millorar la transparència”. En formen part diverses administracions, universitats i centres de recerca, entitats ecologistes, organitzacions empresarials de la zona, sindicats i associacions de veïns. Des de la seva creació, s’ha reunit quatre vegades.

Foto: Vista panoràmica de la planta de Repsol del Complex Petroquímic de Tarragona. Autoria: Jacob Garcia

En el marc de la Taula s’ha compartit la informació d’estudis com els del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya, que mostren uns resultats elevats en l’emissió de components amb afectacions sobre la salut i amb poder cancerigen. Tot i que la universitat de la qual forma part és membre de la Taula, l’LCMA ha tingut desavinences amb el funcionament d’aquest òrgan, i ha arribat a plantejar que no té una voluntat ferma per abordar el problema. De fet, el director tècnic de l’LCMA, Francisco Javier Roca Mussons, va afirmar als mitjans de comunicació que el model utilitzat per la Taula per realitzar les avaluacions de la qualitat de l’aire és, des del punt de vista tecnològic, “per riure”.

Tanmateix, els diversos actors entrevistats per a aquest reportatge veuen positiu que existeixi la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, tot i que algunes veus es queixen que té uns tempos massa lents. “Va molt lenta i no acaba de tirar endavant, per voluntat o per ineficiència”, exposen membres de Cel Net, una plataforma que denuncia el creixement de la indústria contaminant a la vall del Francolí. Tot i això, hi afegeixen que hi confien. La Federació d’Associacions Veïnals de Tarragona argumenta que, a la Taula, “el treball que s’està fent, de moment, està ben enfocat, però podria anar més de pressa: volem resultats”.

Repsol, la petroquímica més contaminant

Un informe de l’Observatori de Sostenibilitat, vinculat a la Universitat Politècnica de Madrid, identifica la zona petroquímica del Camp de Tarragona com un dels principals punts d’emissions de CO2 de Catalunya i n’assenyala les empreses més contaminants. Encapçala la llista Repsol, amb 3,16 milions de tones de CO2 equivalent emeses, però també hi apareixen altres empreses de l’AEQT com Dow Cheminal Ibérica, Tarragona Power o Ercros.

L’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) disposa d’una classificació que estima quin dany a la salut i al medi ambient causen els contaminants emesos a l’aire per les indústries més grans d’Europa. El complex Repsol Refino, a la Pobla de Mafumet, ocupa la posició 97 de les 14.000 plantes de la llista, en la qual hi ha nou membres més de l’AEQT.

Empreses petroquímiques més contaminants al Camp de Tarragona
Nom Tones CO2eq
Repsol 3.162.245
Dow Chemical Ibérica 1.138.384
Tarragona Power 357.745
Ercros 184.605
Industrias Químicas del Óxido de Etileno 89.488
BASF 88.824
Asfaltos Españoles 88.535
Covestro (filial de Bayer) 72.074
Nitricomax 21.641
Font: Observatori de Sostenibilitat, elaboració pròpia

 

Rànquing del dany a la salut i al medi ambient causat per les indústries més grans d’Europa
Posició a la llista de l’AEMA Nom Localitat
97 Repsol Refino La Pobla de Mafumet
607 Repsol Química La Pobla de Mafumet
919 Dow Chemical Ibérica La Pobla de Mafumet
1.277 Tarragona Power Tarragona
1.970 HyCo Carburos Metálicos La Pobla de Mafumet
2.247 Asfaltos Españoles Tarragona
4.790 Dow Chemical Ibérica Tarragona
5.100 Transformadora de Etileno Tarragona
5.207 Covestro (filial de Bayer) Tarragona
5.711 BASF Tarragona
Font: Agència Europea del Medi Ambient, elaboració pròpia

A l’informe Air quality in Europe 2016, l’AEMA recorda que, encara que les concentracions de contaminants s’han reduït de manera general a tot Europa, continua existint un deteriorament de la qualitat de vida a causa de les malalties generades per la contaminació. Davant la pregunta sobre la relació entre la contaminació de l’aire i les afectacions a la salut, Mercè Rius respon que “els nivells de contaminants de Tarragona no són significativament diferents i, en alguns casos, són més baixos que alguns que trobem a Barcelona”. Jaume Galceran, director de la Fundació Lliga per a la Investigació i Prevenció del Càncer, assegura que “on hi ha contaminació hi ha una mica més de risc per a la salut. Però quantificar aquest risc en un lloc és molt difícil”. El responsable de l’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona, Enric Rovira, explica que no es pot relacionar la contaminació de l’aire de la zona amb malalties. “Fer una relació causal amb estudis epidemiològics és complicat; es necessiten estudis amb un disseny més afinat i molts més recursos de què no disposem”, apunta.

El darrer informe del Departament de Territori i Sostenibilitat, La Qualitat de l’Aire a Catalunya 2016, afirma que al Camp de Tarragona en cap cas els valors detectats no han superat els llindars establerts a Catalunya, tot i que, en alguns casos, les dades registrades per la Generalitat de Catalunya superen valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. La plataforma Cel Net comenta que “en general, la normativa es compleix perquè és molt laxa i té moltes mancances”. Enric Rovira explica que encara els queden molts contaminants per conèixer, que no estan legislats i que, segons apunta, “són cancerígens i sabem que s’emeten per part de les indústries”.

Cel Net: “En general, la normativa es compleix perquè és molt laxa i té moltes mancances”

Al febrer del 2017 es van presentar les dades del tercer estudi sobre la qualitat de l’aire realitzat al Morell, impulsat pel consistori i per la plataforma Cel Net i elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Les dades evidencien que s’han reduït els nivells del compost 1,3 butadiè des de l’any 2013, però que augmenten en relació amb el 2015, i superen els criteris recomanats. L’1,3 butadiè està classificat com a cancerigen i alguns estudis apunten que podria provocar efectes negatius en el desenvolupament del fetus. A més, les dades assenyalen que el compost formaldehid es troba dins dels criteris de qualitat recomanats, però a causa del curt període de control i en tractar-se d’un compost carcinogen suggereixen continuar-ne fent un control.

“Parlem del butadiè, però hi ha altres volàtils orgànics que en aquests moments no s’estan analitzant”, apunta l’alcalde del Morell. L’AEQT dóna validesa a l’estudi de la UPC, però assegura que “hi ha algun criteri que no compartim pel que fa a la interpretació de les dades”. Cel Net lamenta que no es puguin presentar dades d’altres municipis i recorda incidents com el succeït a Vilallonga del Camp l’últim desembre, on “un gran núvol va sortir de la planta de polipropilè de Repsol i va recobrir amb una fina capa blanca una part de les cases i dels carrers del municipi”. En un altre incident, a Constantí, “les poques dades recollides pels captadors de la Generalitat demostren nivells alarmants dels compostos analitzats, amb pics diaris de quantitats inadmissibles”.

El pes social i econòmic de la petroquímica

És innegable que la indústria petroquímica influeix socialment i econòmicament al Camp de Tarragona. Teresa Pallarès explica que les empreses generen més de 12.000 llocs de treball directe i indirecte, 35.000 d’induïts i representen “un terç de la contribució al PIB” de la zona. Repsol, per exemple, té 1.500 treballadors directes, una part dels quals provenen de l’IES Comte de Rius i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que reben beques tant per formació professional com per estudis universitaris. Alhora, Repsol i la URV mantenen altres relacions, com el conveni amb la Càtedra Internacional URV/Repsol d’Excel·lència en Comunicació, a la qual la petroquímica hi aporta 100.000 euros. En el consell assessor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV hi són presents les empreses químiques Covestro, Ercros, Repsol, BASF i Dow Chemical Ibérica. Al mateix temps, la URV forma part del clúster ChemMed Tarragona, una iniciativa creada per l’AEQT i pel Port de Tarragona. Aquesta vinculació de la URV amb la indústria pot arribar a crear una ombra de dubte envers el paper de la universitat en els estudis sobre la contaminació de l’aire que realitza. “Com que la URV també treballa molt directament amb les indústries químiques, no està malament tenir un agent extern que també faci algun estudi alternatiu, per justificar i corroborar que allò que fa la URV està bé”, explica Toni Peco, membre de la FAVT. Pere Guinovart explica que, per fer els estudis al Morell, van triar la UPC perquè van considerar que era “més independent”, però hi afegeix que “si la URV fa un estudi amb les indústries químiques, la gent no se’l creurà. Hem d’intentar fer un estudi plural on la gent es cregui el que estem fent”.

La vinculació de la Universitat Rovira i Virgili amb les petroquímiques pot crear una ombra de dubte en els estudis sobre la contaminació de l’aire que realitza

Repsol patrocina, entre d’altres, el Club Bàsquet Tarragona, el Gimnàstic de Tarragona, el Club de Futbol La Pobla de Mafumet, els Premis de Periodisme Mañé i Flaquer, els Premis Tarragonès, els Premis Trencadís, el Concurs de Castells de Tarragona i la Nit de Castells. A més, va patrocinar els Jocs Special Olympics de Reus 2016 i patrocinarà els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018, amb 3 milions d’euros. La llista d’ajudes de Repsol continua: la festa major de Reus (30.000 euros), l’Agrupació de Setmana Santa de Tarragona (18.000 euros), el Centre de Lectura de Reus o La Sala Trono de Tarragona. Destaca el conveni amb l’àrea de Cultura, Festes i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, a la qual Repsol hi aporta 125.000 euros.

Aquesta relació de la petroquímica amb les administracions del territori preocupa els col·lectius. Cel Net recorda que “els ajuntaments donen llicències i poden acordar determinades suspensions d’activitats”. El president de la FAVT opina que “falten ganes d’analitzar l’aire. L’Administració juga a no pressionar gaire les petroquímiques i amb la por que marxin les indústries i es perdin llocs de treball”. “Venim d’una temporada en què l’important eren la inversió i la feina, a qualsevol preu”, assegura l’alcalde del Morell. “Si una indústria deia que crearia 300 llocs de treball, qualsevol ajuntament li obríem les portes i no preguntàvem què produïa”, hi afegeix.

Algunes veus, com la FAVT, demanen un control més exigent de la qualitat de l’aire: “No ens hem de resignar a conviure eternament ni amb els riscos ni amb les molèsties. Volem estudis continus d’afectacions i ampliar el nombre de productes analitzats”. Des de Cel Net també reclamen un control continu a tot el Camp de Tarragona. A l’Ajuntament del Morell asseguren que no estan contra la indústria, però volen que les empreses compleixin les seves responsabilitats.

__________________________________

Ajuda’ns a fer més reportatges com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018