“La nit serà sempre nostra” és un lema del moviment feminista que concentra moltes de les reivindicacions que fem les dones. Som subjectes de dret, volem caminar lliurement pel carrer —de nit i de dia— sense el perill de patir agressions sexuals, exercir la nostra autonomia i individualitat, vestir com desitgem sense suportar crítiques i mofes… i moltes coses més. Podríem traslladar el lema al periodisme: “La informació serà sempre nostra”. Per què? Perquè volem ser subjectes de les notícies, aparèixer-hi com a persones lliures i capaces, en tots els àmbits informatius i gèneres periodístics i amb el valor que aportem a la societat, més enllà de la roba que vestim, del cos que tinguem o de la parella amb qui convisquem. Volem deixar de ser infravalorades i victimitzades per les informacions.

És cert que els mitjans i les professionals hem fet un esforç i cada cop som més conscients de la desigualtat que patim més de la meitat de la societat. Tot i això, les xifres continuen sent escandaloses. Segons la darrera edició del Projecte de Monitoratge Global dels Mitjans (GMMP), del 2015, que analitza des d’una perspectiva de gènere els mitjans de més de 100 països, a l’Estat espanyol les dones només apareixem com a subjectes de les informacions en el 28% dels casos. Una xifra que baixa al 17% en informacions econòmiques i al 25% en les polítiques, àrees considerades tradicionalment masculines. Això sí, les dones superem el 51% quan es parla de crims i de violència.

Les xifres són pitjors si ens fixem en les dades referides a les fonts que apareixen als mitjans: les dones només representem el 9% de les fonts expertes de les informacions. Segons el recompte anual d’OnSónLesDones, el 77% del total d’opinions publicades i emeses als principals mitjans catalans entre el juliol del 2016 i el juliol del 2017 eren d’homes. Ara bé, les dones representem el 43% de fonts d’opinió popular i el 37% de fonts d’experiència personal, segons dades del GMMP referents a l’Estat. És a dir, que les informacions que llegim, escoltem o veiem cada dia ens releguen a un segon pla, no se’ns considera autoritzades pels nostres coneixements i se’ns manté en uns espais lligats al biologisme que la societat patriarcal ens ha adjudicat com a natural. Només se’ns té en compte quan es parla de violències masclistes, de temes de dones i per opinions no expertes.

És cert que les xifres han millorat lleugerament, però cal dir que, malgrat algunes excepcions, no abordem les informacions amb perspectiva de gènere ni aquesta mirada està introduïda de manera transversal en les notícies. Malgrat les múltiples recomanacions d’organismes internacionals i nacionals per fer una informació que mostri imatges equilibrades, plurals i no estereotipades de les dones, això no s’ha aconseguit.

Les dones només apareixem com a subjectes de les notícies en un 28% dels casos, som un 9% de les fonts expertes citades i signem un 23% de les  peces d’opinió

Cal canviar la mirada des de la qual treballem i buscar nous referents. Cal enfocar-la cap a un altre lloc, cap a aquest espai invisibilitzat que té moltes coses a dir i que ens permetrà educar una mirada crítica i fer un periodisme fidel a un dels seus objectius fonamentals: ser motor de la transformació social. Entenem que fer periodisme feminista és mirar cap a aquests espais enfosquits pel discurs oficial i treballar per una informació que qüestioni tot allò que des del poder se’ns imposa com a neutre i que no necessita discursos que ho legitimin. Però no és cert, no és neutre: la realitat que mostrem des dels mitjans continua sent una realitat esbiaixada pel gènere, discriminatòria i vexatòria.

Crear seccions femenines o de feminismes alimenta l’imaginari que hi ha temes d’interès general i temes de dones que no interessen a ningú més

Traslladar les paraules d’Angela Davis a una pràctica de periodisme feminista té més sentit que mai. El periodisme feminista és realment eficaç per a la construcció d’una societat més justa, respectuosa i igualitària des del moment que treballa contra la invisibilització de les dones; contra la LGTBI-fòbia i contra les discriminacions per raó de raça, classe i gènere. Això ho fa qüestionant la societat capitalista i imperialista que imposa la desigualtat com a eina fonamental per a la seva supervivència. El periodisme feminista analitza la societat amb ull crític i visibilitza la violència simbòlica que transmeten les informacions. Com deia el sociòleg Pierre Bourdieu, aquesta és una violència esmorteïda, insensible i invisible per a les seves pròpies víctimes, que s’exerceix essencialment a través dels camins purament simbòlics de la comunicació i del coneixement.

Fer periodisme feminista és diversificar la mirada per fer aflorar veus amagades, emprar estratègies que visibilitzin les dones i tots els col·lectius de manera justa i paritària i deixar de transmetre estereotips sexistes que són construccions culturals. Això vol dir mostrar dades desagregades per sexes; utilitzar un llenguatge no sexista; normalitzar la presència de dones en tots els sectors; consultar veus expertes de dones; establir la paritat real en els espais d’opinió; evitar parlar de “les dones” com un col·lectiu homogeni, perquè les dones som diverses i plurals; deixar de penalitzar les dones que ocupen l’espai públic; deixar de parlar de la nostra vida privada o del nostre aspecte físic; evitar relacionar les dones amb un home —el mèrit és nostre— i tractar les violències masclistes i els feminicidis com a violacions dels drets humans, emmarcades en un problema social i polític. Cal incorporar aquests canvis en totes les informacions de manera transversal perquè fer periodisme feminista no vol dir crear seccions dedicades a les dones: això és excloure’ns, per molta bona intenció que hi hagi al darrere. No s’hi valen seccions femenines o de feminismes, perquè això és alimentar l’imaginari que hi ha temes d’interès general i temes de dones que no interessen a ningú més.

Aquests canvis ens permetran mostrar la diversitat no solament de les dones, sinó de tota la societat. Fer visible la diversitat ètnica, cultural, religiosa, funcional… Som conscients que no és fàcil: requereix sensibilitat, presa de compromís, esforç i també formació. Només així la informació serà també nostra, perquè el dret a la informació i a la llibertat d’expressió són per a tota la població sense distinció de sexe, de gènere, de classe, de raça o de religió. Perquè, com a periodistes, estem compromeses amb la societat i la societat és plural i diversa i, de moment, el periodisme que exercim no ho és. Les dones som i volem formar part de la informació no per caprici, sinó perquè nosaltres som part activa de la generació d’informació. I no aparèixer-hi és fer mala informació o, si més no, esbiaixada per l’androcentrisme.
__________________________________

Ajuda’ns a fer més reportatges com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.