La parla de Mèxic té una riquesa i un enginy admirables. Una característica és com rebategen termes col·loquials per aconseguir una claredat absoluta. Els bombers són tragafuegos. I el punt d’inflexió -que marca la diferència entre un estat previ i el següent- l’anomenen parteaguas. Impossible traduir-ho pel terme geogràfic, aigües partides, ben circumscrit al punt on es tomba una conca hidrogràfica.

L’expressió em va venir al cap el 8M. Vaig pensar que potser aquesta vegada sí, potser sí que hi haurà un canvi d’actitud envers la meitat més una de la població. Però una vegada més ens caldrà treballar com mai.

Quan dirigia un periòdic comarcal i arribava aquesta data, homes amb responsabilitat a la redacció m’havien arribat a dir: “Una altra vegada el mateix conte?”. Sí, mentre no canviem els paradigmes. Aquesta reiteració era fer visible dones amb poder per mostrar que era possible, que malgrat tots els entrebancs, sovint imperceptibles a simple vista, podíem fer les mateixes tasques, amb resultats igualment variables segons la vàlua personal. Més de 20 anys després encara hem de seguir treballant perquè no ens donaran res de franc.

Per això avui dedico aquest petit espai a unes dones que se l’han guanyat, en un entorn encara més complicat que el del nostre petit país. Són les impulsores de CIMAC (Centro de Información de la Mujer, Asociación Civil), una agència informativa feminista amb seu a la Ciutat de Mèxic. La Lucía Lagunes i la seva redacció fan envermellir, dia sí, dia també, el discurs patriarcal, i aconsegueixen visibilitzar els avenços que anem aconseguint, les lluites inaturables de dones arreu de la República Mexicana i els guanys arreu del món. Crec que elles van ser un parteaguas, com la Marcela Lagarde i el seu nou terme sororitat que vés per on, fins i tot hem sentit als ajuntaments catalans que han llegit el manifest del Dia Internacional de les Dones. Hem de seguir canviant la mirada informativa i assolir cotes de poder per tal que aquest 8M hagi marcat la diferència, com ho han fet a CIMAC.