El catalans no tenen Estat, l’Estat ens té a nosaltres. Si no ho haguéssim llegit a Pedrolo, podríem dir que ens ha caigut la bena dels ulls. La intervenció de la Generalitat i l’aplicació de les mesures del 155 fan evidents la subjugació institucional i econòmica. L’impediment d’investir el president, el sotmetiment del poble català. Mai com ara se’ns fa evident la condició de poble ocupat que l’escriptor denunciava fa trenta anys.

Cròniques d’una ocupació (La Llar del Llibre, març del 1989) recull vint-i-set articles que foren publicats al diari Avui el 1988. És l’any del Mil·lenari i el dels Jocs Olímpics de Barcelona a l’horitzó, celebracions per les quals la Generalitat havia de demanar perdó: Catalunya havia agafat massa protagonisme dins del Regne d’Espanya. El combat de Pedrolo —“el combat sempre és ara, o no n’hi ha”— és sobretot contra la subjugació ideològica, per desemboirar-nos de la fàbrica ideològica espanyolista.

Per exemple: els que volen emancipar-se d’un Estat que no concep la plurinacionalitat són nacionalistes i, en canvi, els que donen cobertura a la indivisibilitat de l’Estat nació no ho són. Aquests darrers creuen que només l’Estat pot ser nació, però no es consideren nacionalistes i, en canvi, diuen que aquells que defensen per al seu poble justament els que ells tenen sí que ho són.

Si l’Any Pedrolo ens fa apropiat acostar-nos al vessant periodístic de l’escriptor, el 2018 també ho fa a la resta de la seva obra, perquè la vida dels catalans se’ns ha tornat pedroliana, novel·lescament parlant. Com molts personatges de l’escriptor de l’Aranyó (Segarra), vivim en una societat on el poder fa por. La persecució per convocar manifestacions, per escriure cançons, per fer ostentació de crespons grocs, per exemple, ens situen en la condició de societat oprimida. La limitació de les llibertats ens pot afectar en l’expressió d’allò que pensem i, per tant, condiciona allò que podem pensar.

A l’obra de teatre més destacada de l’escriptor segarrenc, Homes i No, la revolta contra No pot ser contra un opressor tangible, però també és la revolta contra tota mena de límits, començant pels del coneixement. Sobre el desenllaç, l’editor, Guillem Jordi-Graells, ens diu que Pedrolo “no fa altra cosa que exposar honestament la creença que la superació d’un límit sempre en revela una altre de successiu, un nou repte. Però l’adquisició que s’ha fet és irreversible, patrimoni comú”. Així mateix, l’octubre passat res va ser en va i ara continua la lluita contra els límits.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019