“Sense Twitter crec que avui no tindríem ni polítics a la presó, ni gent a l’exili, ni s’hauria aplicat mai el 155 perquè tots hauríem estat prou serens i tranquils per actuar responsablement.” Això deia Santi Vila fa uns dies a propòsit de la publicació de D’herois i traïdors, el llibre que explica els dies clau del procés des de l’òptica de l’exconseller. No és el primer que criminalitza les xarxes socials. Fernández Díaz etzibava el 2014 que “s’han de netejar les xarxes socials d’indesitjables” en motiu de l’assassinat d’Isabel Carrasco, expresidenta de la Diputació de Lleó. No només en política en trobem detractors, tampoc n’és fan l’exentrenador del Barça Luis Enrique Martínez o el director de cinema David Fincher.

Twitter, les xarxes, han estat protagonistes en grans revolucions de la història recent. Entre el 2010 i el 2013 van ser imprescindibles per explicar les revoltes de la Primavera Àrab. Tan perilloses les consideraven que el 28 de gener del 2011 el govern d’Egipte va decidir tallar l’accés a Internet per tal d’impedir que els manifestants es poguessin organitzar. Perquè hi havia un gran gruix de joves que ho feien a través de les xarxes socials. Sí, realment tenen aquell component social, les xarxes.

No ens cal anar tan lluny, ni en el temps ni en la distància. Les imatges més impactants de les càrregues policials que hi va haver el passat 1 d’octubre a Catalunya les vam veure en primícia a les xarxes socials. Primer a Internet, després als mitjans tradicionals. De l’usuari al consumidor. Fil directe. De l’emissor al receptor. A la qüestió catalana les xarxes socials estan adquirint fins i tot una funció institucional. Tenim la meitat del govern a l’exili, fent política des de Brussel·les. Allà, Carles Puigdemont ja ha fet dues compareixences oficials a través de Youtube i de la respectiva difusió als seus perfils de Facebook i Twitter. El president d’un país dirigint-se als seus ciutadans a través d’Internet. Els mitjans, altre cop, anant a roda.

Encara un altre cas, un de gros. El #MeToo. Arran de les acusacions al productor Harvey Weinstein d’assetjament sexual a diferents actrius de Hollywood, a la xarxa es va fer viral aquesta etiqueta, el “Jo també”. Jo també he patit una situació d’abús, jo també m’he sentit assetjada, jo també he tingut por, jo també m’he sabut indefensa, jo també, jo també, jo també. #MeToo. Debatut, fins i tot, al Parlament Europeu. A casa nostra, fa tot just una setmana, hi va haver una aturada feminista que va comptar amb més de sis milions de participants arreu d’Espanya. Convocades a través de les xarxes socials. Informades a través de les xarxes socials, mobilitzades a través de. Deveu haver sentit a parlar del que vam fer les dones periodistes a Catalunya (l’altre dia ho explicava aquí mateix l’Eli Borreda). A través d’un grup de Telegram -una xarxa de missatgeria instantània però social, al cap i a la fi- es va impulsar un manifest amb més de 7.000 suports. I una lectura preciosa d’aquest manifest. Hi érem totes. Érem cinc-centes, érem mil.

Si les xarxes socials han evidenciat les clavegueres de l’estat, si han fet evident la dictadura de l’Estat espanyol; si han provocat moviments a favor de la democràcia i els drets socials als països àrabs; si han difós imatges de les càrregues policials de l’1 d’octubre; si les xarxes han destapat milers de casos d’assetjament sexual; si han aconseguit que el passat 8 de març fos un èxit amb sis milions de participants a Espanya; benvingudes. No els agraden perquè ens donen veu a tots. Perquè tothom és observador i observat. Perquè ens exigeixen més, perquè ens empoderen. Perquè gràcies a les xarxes tindrem rems per a tots els braços. Serem cinc-centes, serem mil.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#EncomanemPeriodisme, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2018