Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“La cuina peruana”, la “xinesa”, l’”africana” o la “japonesa”. Llegim aquestes etiquetes categòriques i homogeneïtzadores reiteradament a diverses capçaleres catalanes que ens parlen de gastronomia i de bons restaurants que s’inspiren en la cuina d’aquests països.

Però us heu parat a pensar què s’amaga darrere d’aquests conceptes? Parlar de “cuina xinesa”, per exemple, és invisibilitzar la riquesa de les cuines dels diversos pobles i ètnies de la Xina i, conseqüentment, invisibilitza totes les cultures i tradicions que envolten aquestes gastronomies. Uigurs, zhuangs o tibetans segueixen la mateixa dieta? Un afroperuà cuina el mateix que un peruà dels Andes? I si parlem de l’Àfrica, no voleu dir que hi poden haver tantes dietes com llengües s’hi parlen? En la lògica d’aquesta generalització invisibilitzadora, s’afirmaria que bascos i andalusos tenen la mateixa cultura gastronòmica perquè, al cap i a la fi, tot és “cuina espanyola”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La lògica globalitzadora s’imposa, també, en l’aniquilació dels matisos, sabors, tècniques i precedents de les diverses cuines del món. I el més greu és que al nostre voltant hi viuen ciutadans i ciutadanes d’arreu que coneixen a la perfecció la cuina de la seva comunitat però, en l’àmbit mediàtic, generalment, els posem a tots al mateix sac. I si ho fem en la gastronomia, podem pensar: no devem estar fent el mateix en altres àmbits?

Potser seria hora, doncs, de fer un esforç perquè des dels mitjans se superin aquestes etiquetes globalitzadores que amalgamen barroerament i apostar per conèixer, també a través de la cuina, tota la diversitat de persones, pobles i cultures de cadascun d’aquests països que desgraciadament encara venem com un tot.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019