L’Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans

Aquests dies passa allò que de tant passar, sembla que ja no passi. Però passa. Que només d’escriure-ho, estreny. Que hi ha gent a presó per les seves idees. Que segons quin sigui el teu pensament i com l’expressis, corres el risc real de ser amenaçat, agredit, insultat, censurat, perseguit, violentat, empresonat. Qui ho posi en dubte no està ben informat. Qui se n’alegri endinsa dolor i estranyesa. Qui miri cap a una altra banda ho perpetua. I no ens ho podem permetre.

Una societat insensibilitzada i desinformada cap on camina? Uns polítics insensibilitzats on ens poden abocar? Viure la vulneració normalitzada de drets humans em fa pensar fins a quin punt és vital l’educació, perquè qui es presenti a les eleccions tingui solidesa i integritat; la resta, esperit crític, i tots plegats, molta més sensibilitat.

L’educació. Tant que se’n parla sense parlar-ne. A voltes em fa l’efecte de viure a la societat del buit. I a voltes, sé que la humanitat és capaç de fer honor al seu nom, que som Pau Casals i Malala Yousafzai alhora i tants altres més. Parlem-ne i molt, si us plau, d’educació. I més, si cal. D’educació en majúscules. De bondat, tolerància, empatia, singularitats, fortaleses, talents, mirades, respecte, inquietuds, sensibilitat, sensibilitat, sensibilitat.

El meu fill té 11 anys. Fa poc el van examinar de natació. Abans de començar, el mestre va demanar si algú podia deixar el barret de piscina a una companya, que s’havia deixat el seu. Sense barret no es podia examinar. Cap dels companys li va voler deixar el barret, excepte el meu fill. Aquest gest va fer que el mestre li donés un punt extra. El punt de la bondat.

Pots intuir quin fruit dona la llavor de la bondat. I pots intuir quin fruit dona la llavor de la intolerància, de la crueltat, de la violència o de la injustícia. De nosaltres depèn que la societat sigui sembrada per una llavor o una altra. Sembrem avui, ara, en tot allò que fem, sempre.

Tinc poques certeses, a la vida. Sé que cal enaltir l’entusiasme. Que la bondat i la fermesa ens són més necessàries que mai. Sé que val la pena prendre’s el temps de perdre el temps en allò que val la pena.

I sé que necessitem tota la sensibilitat del món per fer un món sensible a totes les necessitats.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.