El 7 de març, el diari Gara –i estic segur que la resta de mitjans bascos– publicava una notícia terrible, no per repetida menys colpidora. Un pres basc –Xabier Rey– havia aparegut mort a la seva cel·la de la presó de Puerto III (a El Puerto de Santamaría, Cadis), a mil quilòmetres de casa seva (Pamplona), potser suïcidat. Portava deu anys d’empresonament –la majoria del temps en règim d’aïllament– i quan va ser detingut va denunciar tortures.

La premsa i els mitjans catalans en general van silenciar la notícia. D’entre els que consulto habitualment, només el digital Vilaweb se’n va fer ressò, i després que jo li ho fes notar al seu director, sense que en fessin tampoc després el seguiment. La societat basca, mentrestant, estava commocionada per la notícia.

Podria ser que els nostres mitjans, emportats per la voràgine de la vaga feminista de l’endemà, no li donessin la importància que tenia. Però no és excusa, perquè el silenci n’ha estat abassegador. I ja se sap que allò que no publiciten els mitjans no existeix.

La situació al País Basc, acabada l’activitat armada d’ETA, sembla haver estat relegada a segon terme en els nostres mitjans, que ja no li dediquen l’atenció que es mereix: és, com nosaltres, una colònia sotmesa al mateix imperi, i la bona gent basca porta un llarg recorregut de lluita per les seves llibertats també com nosaltres.

Acabada la lluita armada d’ETA, i quan la mateixa organització és immersa en un debat sobre la pròpia dissolució –segons ha explicat la premsa basca–, el tema dels presos polítics constitueix hores d’ara el principal obstacle per a la consolidació de la pau. Una qüestió que –com és el cas de l’execici del dret d’autodeterminació de la bona gent catalana– només troba en el manteniment de la repressió i la venjança l’única resposta del govern imperial espanyol.

La mort de Xabier Rey no es mereixia aquest silenci que, al meu parer, és símptoma d’un fet més greu: els periodistes catalans hem oblidat el País Basc en la nostra agenda informativa. Quan és més necessària que mai l’ajuda mútua entre catalans i bascos.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

2 Comentaris

  1. Apa vinga!

    I se suposa que aquest energúmen era un “pres polític”? Si no fos per plorar faria riure.

  2. Vinga, som-hi!

    Ni el gobierno, ni la justícia, ni el sistema penitenciari no es poden culpar de la mort d’un possible terrorista (tinença d’armes, informació sobre atemptats terroristes, independentista) després de 10 anys de tortura, tot per reinserir-lo a la societat. Altres cops no els ha sortit tan bé (tinença d’armes, informació sobre atemptats terroristes, pallisses, assassinats, extorció, masclisme… això sí, amb les bones idees nacionals). https://politica.elpais.com/politica/2017/04/05/actualidad/1491417415_690002.html