Nou Barris TV és una televisió que formalment és d’economia solidària, gestionada a partir de Projectart, tot i que seu finançament és bàsicament públic i, en aquest cas, municipal, a partir d’un conveni entre ProjectArt i Betevé que no té un caire indefinit sinó limitat el temps i que està sotmès a renovacions temporals. La televisió de Nou Barris rep aquesta compensació econòmica per la seua funció social com a projecte d’informació de proximitat del districte: una informació i un mitjà que no existiria d’altra forma. En l’era de la globalització i de l’hegemonia de la informació gairebé “industrialitzada”, sense personalitat i repetida amb el mateix enfoc fins la sacietat i per mil digitals, els mitjans públics locals (que normalment comprenen ràdio, televisió i plataforma digital) tenen el paper clau de fer córrer la informació més propera a la ciutadania i ser espai de debat polític local però també de difusió de totes aquelles iniciatives d’àmbit municipal o comarcal.

Les televisions locals van viure la seua pròpia bombolla quan es van començar a atorgar llicències de TDT a l’àmbit privat sense preveure si serien realment rendibles. En aquest context de fallida, els mitjans locals públics tenen un paper clau: garantir l’existència d’un espai informatiu local o comarcal que vertebre cada territori més enllà de les plataformes informatives globals.

El cas de Barcelona és més complex ja que és la capital del país i una de les capitals europees. La seua dimensió fa que un mitjà d’abast barceloní no siga suficient per a fer un  periodisme de proximitat i local. Cal informació de districte i informació de barri, feta per a, i fins i tot per, els veïns i les veïnes. Nou Barris TV cobreix en aquest districte aquesta necessitat, que no cobriria Betevé per si sola, a partir d’elaborar les notícies del districte per al programa InfoBarris i altres continguts audiovisuals de proximitat. Perquè aquesta televisió de districte inclou més serveis: la web Noubarris.net, el canal online d’informació d’entitats, el projecte Relligant Nou Barris -museu virtual als carrers del districte per donar a conèixer la història local-, el plató audiovisual, l’aula de recursos audiovisuals per a entitats, etc.

Actualment, la televisió de districte està sotmesa a una situació d’inestabilitat pendent de renovacions parcials per períodes no superiors a sis mesos. Això genera inestabilitat laboral i del mateix projecte, i afecta a la qualitat del servei. La seva municipalització donaria estabilitat al projecte, garantiria la descentralització informativa de la capital catalana i generaria un espai informatiu comunitari i accessible per al veïnat.

Mitjans públics autònoms

Tot i que crec fermament en el paper clau dels mitjans públics locals, tampoc s’ha de defugir d’entomar els riscos que poden tenir: amb la situació actual poden acabar sent el mitjà de difusió del govern local de torn. Tot i això, crec que hem de reivindicar que uns altres mitjans locals públics són possibles i que poden haver-hi mitjans públics (de l’àmbit que siga) autònoms dels governs. Hi ha opcions per fer-ho possible, com ara donar eines als periodistes de cada mitjà: se’ls ha de dotar d’un consell informatiu i un estatut de redacció, espais en els quals poden expressar les seues discrepàncies amb la direcció i organitzar-se. L’estabilitat laboral també és un factor necessari, tot i que no suficient, per a l’autonomia dels i de les periodistes en l’exercici de la seua professió. A més, els mitjans públics locals han de tenir un consell d’administració professional i independent i que requerisca àmplies majories que el deixen fora de les típic repartiment de cadires per partits. També fora bo que tinguessin un consell caire social i ciutadà que siga representatiu de la realitat de cada municipi. La legislació vigent, no plenament desplegada, recull alguna d’aquestes eines.

En el cas de Barcelona, Betevé compta amb un Estatut de redacció i un consell informatiu potents i que plantegen debats i són garants de l’autonomia dels i les periodistes d’aquell mitjà. Recentment, a més, els i les professionals de la televisió pública barcelonina han guanyat una batalla judicial que els atorga estabilitat laboral: han passat d’estar subcontractats a través d’una empresa privada a dependre directament directament de l’empresa pública que gestiona Betevé. Es tracta, per via judicial, de la municipalització d’un servei públic en la línia del que reclama la plataforma Municipalitzem i que repercutirà en una millora del servei. A més, el Consell d’administració requereix àmplies majories per a la seua designació i el director de la televisió -a qui es demana idoneïtat professional- és escollit per concurs públic i també per àmplies majories dins del consell d’administració. Probablement és una de les regulacions més desenvolupades entre televisions públiques catalanes d’àmbit local. Sóc de l’opinió, però, que a la televisió pública de Barcelona li falta generar més espais de participació de la ciutadania tant en la gestió de Betevé com en la creació de continguts. I, alhora, mecanismes de cogestió que incloguen els professionals que hi treballen. Amb tot, la municipalització de Nou Barris TV permetria incloure els professionals de la televisió de districte en els mecanismes de protecció de l’autonomia en l’exercici professional del periodisme amb què ja compta Betevé.

Municipalitzar Nou Barris TV és una proposta a debatre entre tots els actors implicats – professionals de la informació, representants polítics, ciutadania, moviments socials, ajuntament- amb l’objectiu de millorar i garantir la informació de proximitat, en aquest cas per a Nou Barris, però que es pot plantejar per les televisions d’altres districtes. L’actual inestabilitat econòmica del projecte no garanteix la descentralització informativa a Barcelona. Després d’anys d’aposta global pel sector privat, que no han garantit una millor informació per a la ciutadania, potser cal explorar altres vies que aposten pels mitjans públics, pels mitjans comunitaris, pels mitjans d’economia social impulsats per periodistes i pel periodisme de proximitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019