“Un grup transmèdia de proximitat”. Aquesta era l’aposta a l’hora de definir el nou model de mitjans públics que feia el Pla estratègic del sector audiovisual valencià, de l’any 2015. La desaparició de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) dos anys abans, el 29 de novembre de 2013, va suposar una oportunitat per la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià —formada per una vintena d’organitzacions professionals i patronals— per repensar quin havia de ser el nou model dels mitjans públics.

La convergència de les redaccions d’empreses o corporacions multimèdia té ja un parell de dècades d’història, catalitzada per la digitalització dels continguts i per la consolidació d’Internet com a gran canal de difusió. Com a històric precedent d’una redacció integrada, als Països Catalans tenim la pionera Agència Catalana de Notícies on, des del seu naixement l’any 1999, els redactors hi elaboren continguts multiformat.

Un cop creada la nova corporació de mitjans públics valencians, À Punt Mèdia, quan la ràdio ja ha iniciat les emissions i amb la propera arrencada de la televisió, ben aviat serà realitat l’aposta perquè l’oferta informativa la produeixi una única redacció, amb una oferta de continguts autènticament transmèdia.

Redacció única, direccions integrades

El nucli dur d’À Punt Mèdia serà la redacció d’informatius, totalment unificada, des d’on s’elaboraran els continguts de ràdio, televisió i Internet. L’equip directiu també estarà unificat: quatre caps de redacció (matí, migdia, vespre i cap de setmana), un cap de servei d’esports, un cap de servei de producció, un cap de servei d’emissions, i un cap de servei d’innovació i nous formats, entre altres responsables del seu bon funcionament i coordinació. El lideratge del nou model d’informatius d’À Punt Mèdia, encapçalat per la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), Empar Marco, és bàsicament femení, amb Remei Blasco com a cap d’informatius, Esperança Camps com a sotsdirectora d’informatius no diaris i Anna Peña com a responsable de continguts web i xarxes socials.

La futura redacció estarà situada en una de les plantes de l’antic edifici de l’RTVV a Burjassot. L’espai s’estructurarà entorn d’una taula de comandament —hereva de la “taula central” implementada l’any 2000 a l’NRK, la corporació pública noruega, o el posterior newsgathering de la BBC—, on l’equip directiu establirà els criteris de seguiment de l’actualitat informativa que després es traslladaran a l’oferta radiofònica, televisiva i d’Internet.

De la definició dels rols professionals de la futura redacció integrada, en destaca que l’estructura directiva està totalment unificada, no pas segregada per a ràdio, televisió o Internet. També que els periodistes només es diferencien entre ells per si fan informació esportiva o no: els redactors audiovisuals o ENG —una categoria que ni tan sols existia a la desapareguda RTVV— treballaran també per a la resta de les finestres. A més, entren en escena nous perfils propis de l’entorn digital inexistents fa anys, com periodistes experts en dades, analistes en xarxes socials i SEO managers. Seran en total 36 professionals, una mica més del 7% dels prop de 500 treballadors que tindrà la CVMC, molt lluny dels 1.600 de l’antiga RTVV.

Una aliança entre la CVMC i la CCMA podria permetre, a banda de col·laborar en informatius o actualitat, accedir a sèries infantils de cost elevat

Aquestes xifres defineixen un model en què els continguts de producció interna seran bàsicament els informatius. Gairebé tota la resta de l’oferta serà el resultat de coproduccions amb la indústria audiovisual independent del País Valencià, tocada després d’afrontar els desencerts de l’antiga RTVV en el seu paper de motriu del sector i els més de 4 anys des del seu tancament.

La convergència multimèdia d’À Punt Mèdia engloba cinc aspectes clau: l’empresarial, amb una estructura unificada; el tecnològic, des de la completa digitalització de la producció, realització i difusió dels continguts fins a la interactivitat amb l’audiència; el professional, amb treballadors polivalents en ràdio, televisió i Internet, i el comunicatiu, amb l’ús dels nous llenguatges i la integració de text, vídeo i àudio de les webs i de les xarxes socials.

El que caldrà, ara, serà evitar l’empobriment dels diversos llenguatges narratius propis de cada finestra (ràdio, televisió, web…), de manera que els continguts respectin el llenguatge de cada mitjà i que alhora es relacionin els uns amb els altres. Això permetrà situar À Punt Mèdia com a referent informatiu en cadascuna de les plataformes, fidelitzar els diversos públics i recuperar les audiències dels més joves, que han abandonat la dieta d’alt consum televisiu dels més grans.

Anar més enllà de la reciprocitat en les emissions?

“No traurem el valencià de l’UVI si no tenim mitjans que el reforcin”, afirmava fa uns quants mesos la directora general de la Corporació, Empar Marco. Un dels objectius d’À Punt Mèdia és fer de l’ús de la llengua pròpia una eina cabdal per a la normalització lingüística al País Valencià. Al llibre d’estil de la CVMC s’afirma que si “els professionals que hi treballen s’expressen en un valencià actual, àgil, adequat i genuí, el model de llengua tindrà una gran acceptació social, aconseguirà l‘eficàcia comunicativa que pretén i servirà de model a la societat valenciana”.

Un altre repte és la col·laboració amb les corporacions audiovisuals públiques de Catalunya i de les Illes. L’acord signat entre els presidents Ximo Puig i Carles Puigdemont l’any 2016 obre la porta a la represa de la reciprocitat amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en les emissions televisives, interrompudes pel govern de Camps l’any 2011. Aquesta represa s’hauria de produir a partir del moment en què À Punt Televisió engegui les emissions, previstes per a finals del primer trimestre del 2018.

Més enllà d’aquest retorn necessari, caldrà veure quines col·laboracions es poden establir entre la CCMA i la CVMC, a partir del bon clima dels contactes que s’han fet en aquests mesos de preparació dels nous canals valencians, i també amb IB3. Models internacionals com l’aliança Les Médias Francophones Publics podrien servir per establir un marc col·laboratiu i ambiciós que les enfortís mútuament; no solament en continguts informatius o d’actualitat, sinó també, per exemple, de cara a l’oferta infantil. Una aliança els podria permetre accedir a sèries infantils que requereixen inversions importants, no assumibles en solitari, ni tan sols per una CCMA cada cop més minvada.

__________________________________

Ajuda’ns a fer més reportatges com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.