L’excepcionalitat política entorn del referèndum de l’1 d’octubre ha marcat l’últim quadrimestre de 2017 a Catalunya i l’Estat espanyol i ha repercutit en l’exercici de les llibertats d’expressió i d’informació. Entre el 6 de setembre, quan es va aprovar la Llei del referèndum, i el 21 de desembre, data de les eleccions catalanes, s’han produït fins a 143 incidents que poden afectar aquests drets fonamentals, segons ha registrat el Mapa de la Censura de Mèdia.cat i tal com va recollir i analitzar —abastant fins l’1 de novembre— l’informe 1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa.

El Mapa és un projecte col·laboratiu que documenta fets o situacions que coarten la tasca dels periodistes o que poden restringir les llibertats d’expressió o d’informació de la ciutadania. Els incidents s’hi classifiquen en diverses categories, que utilitzem també en l’anàlisi que en fem a continuació: relacionades directament amb la tasca periodística (agressions, amenaces o intimidacions; resolucions judicials, actuacions policials o denúncies; legislació o posicionaments de poders públics; pressions, censura o “autocensura”) o bé que afecten la ciutadania en general (restriccions o amenaces en relació amb la participació social o política; persecució de bloguers, comptes de xarxes socials o periodisme ciutadà; censures a expressions artístiques, acadèmiques o d’altre tipus).

  • Les agressions, amenaces o intimidacions contra periodistes o mitjans comencen el dia 20 de setembre, quan augmenta la tensió als carrers arran de l’entrada dels cossos de seguretat estatals en diverses conselleries i la detenció d’alts càrrecs de la Generalitat, i s’aturen coincidint amb l’inici de la campanya electoral.
  • Els casos recollits fan referència a mitjans públics, privats, regionals, catalans, estatals i internacionals, encara que TV3 (per la quantitat) i Catalunya Ràdio (per la direccionalitat) en resulten especialment afectades.
  • Més de la meitat dels casos són en el marc de manifestacions nacionalistes espanyoles.
  • Destaquen dues agressions a periodistes per part dels cossos de seguretat estatals en les càrregues als col·legis electorals l’1 d’octubre.

  • Al setembre, el poder judicial notifica a diversos mitjans que no poden publicar anuncis del referèndum sota advertència de responsabilitats penals.
  • Es produeixen tres casos de denúncies per part de representants dels cossos de seguretat estatals a periodistes de Catalunya Ràdio i TV3 i a El Jueves.
  • Professionals de la televisió i la ràdio públiques estatals es queixen pel seu desacord sobre com RTVE està tractant informacions referents a la situació política catalana.
  • La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és objecte de diverses resolucions de la Junta Electoral sobre el llenguatge que cal usar en les informacions.
  • Canvis en els criteris de deducció i en la legislació referent a l’IVA comprometen les arques de la CCMA.
  • El govern espanyol es planteja retallar subvencions a mitjans digitals en català, en el marc de l’aplicació de l’article 155.

  • Abans de l’1-O es tanquen webs relacionats amb el referèndum, de vegades sense notificació prèvia. En alguns casos són replicats voluntàriament per ciutadans que després són citats a declarar.
  • En el mateix període se suspenen o es deneguen permisos per a actes relacionats amb el referèndum, es requisa material sobre l’1-O i en diverses ocasions s’identifica els qui volien difondre’l.
  • Al novembre, diversos docents i centres educatius són objecte de possibles restriccions o amenaces a la seva llibertat acadèmica.
  • La Junta Electoral prohibeix que un col·lectiu d’avis es manifesti amb mocadors grocs i pancartes durant la campanya.
  • Dos humoristes catalans són citats a declarar, un per un gag i un altre per les seves afirmacions a les xarxes socials.
  • Diversos ciutadans són investigats per continguts a les xarxes.

Una acció emparada en la legalitat pot restringir drets fonamentals?

D’entre els més de 140 casos registrats al Mapa de la Censura en el període que hem analitzat, desenes s’emmarquen en actuacions judicials i, per tant, en la legalitat. Pot ser que, igualment, siguin qüestionables des del punt de vista dels drets fonamentals?

La Constitució espanyola i els convenis internacionals estableixen que les llibertats d’expressió i d’informació es poden restringir de manera excepcional, tal com recorda Laia Serra, advocada especialista en drets fonamentals. Però aquestes restriccions, diu, es concreten cas per cas, perquè cal veure amb detall quins drets antagònics hi ha en conflicte i perquè “les ingerències per part de l’autoritat sempre haurien d’operar amb criteris quirúrgics i no de brotxa gorda”.

En aquest sentit, l’advocada enumera a l’informe 1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa una desena de preguntes que hauríem de fer-nos si volguéssim analitzar amb detall qualsevol dels casos que ens generen dubtes i aclarir l’abast de la vulneració de drets fonamentals relacionada amb l’1-O. Per exemple:

  • El tipus de prohibició estava justificat i era proporcional en relació amb la finalitat que perseguia en un context democràtic? Existien alternatives menys lesives en l’abast o la forma de la restricció?
  • Els termes de la prohibició eren prou clars per entendre sobre què no es podia informar? Estaven adaptats a les competències i funcions de qui anava adreçada?
  • L’ambigüitat o la severitat de l’advertència o de la forma de trametre-la podien provocar un efecte dissuasiu o inhibidor en la divulgació d’altres informacions que no formaven part de la prohibició?
  • Els òrgans judicials que han dictat mesures restrictives entorn del referèndum, o la Fiscalia que les ha impulsat, han pres cura de supervisar-ne l’execució per evitar eventuals excessos en el compliment de les seves instruccions?

Més de 140 casos que ens obliguen a defensar les llibertats d’informació i d’expressió

Entre el 6 de setembre, data d’aprovació de la Llei del referèndum, i el 21 de desembre, data de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel govern espanyol després d’aplicar l’article 155 de la Constitució, hem registrat 80 fets i situacions que poden haver coartat la feina dels periodistes i mitjans.

Gairebé la meitat, 37, fan referència a agressions, intimidacions o amenaces. Molts d’aquests incidents s’han produït en el context de manifestacions. Sembla clar, doncs, que en múltiples ocasions els professionals no han pogut fer la seva feina a peu de carrer amb seguretat ni han rebut un suport explícit d’organismes judicials o policials a favor del seu dret a informar.

També, durant les setmanes anteriors i posteriors a l’1-O, observem amb preocupació com s’han posat en dubte les llibertats d’informació i d’expressió de la ciutadania: hem registrat 63 casos en què es poden haver vulnerat aquests drets fonamentals.

Tant en els casos que afecten directament els periodistes i mitjans com en els que afecten drets fonamentals de la ciutadania, les restriccions a les llibertats no tan sols es produeixen per acció, sinó també per omissió. Encara més, la manca de protecció d’aquests drets pot inhibir altres informadors a l’hora de fer la seva feina, o altres ciutadans en l’exercici de les seves llibertats més bàsiques.

Aquestes dades són un nou toc d’alerta perquè la ciutadania, les institucions i els periodistes mateixos siguem conscients de la necessitat de protegir les llibertats d’expressió i d’informació. Sense aquestes no hi pot haver ni fiscalització de l’actuació dels estaments públics ni democràcia.

Més informació:

__________________________________

Ajuda’ns a fer més reportatges com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.