Portem dies parlant de com els mitjans inventen, criminalitzen, deshumanitzen. Ara ja hem passat la barrera i parlem directament d’amenaces, befa i actituds que van força més enllà de la manca de respecte.

La llibertat del president Puigdemont a Alemanya va sublevar alguns periodistes. Jiménez Losantos va fer un editorial radiofònic on va afirmar: «A les Balears hi ha uns 200.000 alemanys d’ostatges. A Baviera poden explotar cerveseries», exhibint la seva ràbia. Posteriorment, després de l’atropellament massiu de Munic, un altre mitjà, Alerta Digital, feia el titular «El karma existe».

Quan els mitjans exhibeixen tan impunement la ràbia, quan fan befa i amenacen amb tanta llibertat, mentre criminalitzen qui es mobilitza pacíficament o empresonen aquells que fan cançons contra la monarquia, la llibertat d’expressió està molt en entredit.

La resiliència és la capacitat de resistir i suportar agressions continuades, molt suportada en l’alta o baixa autoestima i que pot ajudar a la recuperació dels traumes patits. El poble de Catalunya, o en tot cas els sectors sobiranistes i/o sensibles a la proclamació de la República Catalana, mostren dia a dia que la resiliència és fruit d’una autoestima basada en la comunitat i la xarxa i que si és alta és gràcies a això. El poble espanyol o, en tot cas, aquella part que calla davant de les continues agressions a la llibertat d’expressió, mostra que la capacitat de resiliència és baixa, molt baixa. Els fan passar bou per bèstia grossa, llibertat d’expressió per amenaces i, a l’inrevés, amenaces per gosar dir el que hom pensa de forma pacífica.

La resposta front les amenaces i la criminalització ha estat molt diferent a Espanya i a Europa. A Catalunya, el conflicte social creat per alguns mitjans té una resposta pacífica, crítica i reivindicativa. La mentida es creu, i s’ha cregut, sense fissures en amplis sectors socials del Regne d’Espanya, s’ha atiat l’odi i no s’ha posat en dubte les informacions poc o gens matisades. Això ha provocat una retallada de la llibertat que moltes i molts creien impensable, però tot i així encara amplis sectors socials i polítics espanyols segueixen donant per bones les falsedats i, ara, les amenaces.

Però respostes hi han i són diverses i arreu: les Nacions Unides insten l’estat espanyol a revertir els càrrecs que han portat a la presó i l’exili el Govern i els Jordis. El CAC investigarà Jiménez Losantos per les seves declaracions. Rapers i raperes del Regne d’Espanya reaccionen i fan una peça col·lectiva i reivindicativa de la llibertat d’expressió. S’ha presentat la plataforma «No callarem».

L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu «Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres». És evident que a Catalunya molta gent és perseguida per dir el que creu i pensa, mentre que no s’actua i, per tant, es dota d’impunitat aquells que clarament amenacen i menteixen en nom de la llibertat d’expressió. Cal evidenciar allò que cap en aquesta definició àmplia. La llibertat d’expressió acaba on hi ha amenaces i coacció, no pas on hi ha crítica. La manca de perfil democràtic d’alguns mitjans i de cultura política democràtica d’una part de la població ha fet confondre les coses.