He obert el cercador d’aquest lloc web i he escrit la paraula ‘jornada’. M’han sortit un bon nombre d’articles que la contenen, però només mitja dotzena fan referència al diari amb aquest nom que és a punt d’arrencar al nostre país. A Mèdia.cat en va parlar per primer cop la seva directora i periodista del Grup Barnils Laia Altarriba, en aquest article de juny de 2017. Poc després en tornava a parlar, en aquest altre, la també periodista Aina Serra Julià, qualificant metafòricament el projecte de “finestra d’aire fresc en una finca del segle passat”. I tot just fa un parell de mesos, l’exeditor de Mèdia.cat, Joan Canela, ens explicava la seva il·lusió personal per formar part de la redacció de València, en aquest apunt amb el significatiu títol de ‘Quan la vocació de periodista pren tot el sentit’.

Penso que, per ser un nou mitjà de comunicació en català i amb una clara vocació nacional -de la nostra nació completa, en el sentit que sempre hem defensat al Grup Barnils-, encara no n’hem parlat prou, aquí a l’Observatori Mèdia.cat, del diari Jornada. En la meva doble condició de periodista ja veterà i de cofundador d’un mitjà jove nascut com a cooperativa -el digital especialitzat en periodisme d’investigació Crític-, diria que tinc prou autoritat moral per saludar entusiàsticament la imminent sortida del nou mitjà, prevista per al 5 de maig.

Sabem que, de moment, ‘Jornada’ no serà un diari que podrem comprar al quiosc cada dia, sinó només en l’edició de cap de setmana -amb aparició els dissabtes-, i que de dilluns a divendres bàsicament serà un mitjà digital, tot i que les persones subscriptores podran veure cada nit un ‘pdf’ amb l’edició maquetada en el mateix format del diari imprès. Sabem que, d’entrada, li trobarem mancances i que li haurem de donar unes setmanes de rodatge perquè vagi trobant el to més adequat, corregint errors, adaptant-se a les demandes dels lectors. Sabem que les dificultats que l’esperen són molt grans i que consolidar-se com a diari imprès no serà fàcil.

Però només el fet que Jornada hagi trobat les complicitats humanes, socials i econòmiques que calen per sortir al carrer en aquesta fase inicial ja és tot un triomf de la professió periodística i de la societat civil dels Països Catalans. És un bon moment: cada cop hi ha més gent que busca mitjans que trenquin amb el monocultiu mediàtic imperant, mesell d’un règim que s’enfonsa. Esperem amb candeletes aquesta veu d’esquerres, feminista i independent dels poders, tal com els seus impulsors la defineixen. Benvinguda.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.