Augmenten els accidents de treball i la inseguretat de les persones treballadores als Països Catalans de la mà de la contractació temporal i la precarietat laboral. Les dones són un dels col·lectius més vulnerables i es veuen especialment afectades per patologies no traumàtiques.

L’any 2017 va tancar, com el 2016, amb indicadors que semblaven apuntar a la recuperació econòmica. Durant aquests dos anys, l’índex d’ocupació ha crescut arreu dels Països Catalans, però també ho han fet les dades de sinistralitat laboral. Segons publica l’Observatori del Treball, Catalunya va augmentar un 3,4% la taxa d’ocupació l’any 2016 i un 2,9% el 2017. Mentrestant, el nombre d’accidents laborals amb baixa va créixer un 8,9% el 2016 i un 2,4% més el 2017, fins arribar a 91.281.

Al País Valencià, la taxa d’ocupació va augmentar un 3,14% durant el 2017. Tot i així, la sinistralitat laboral va registrar 45.319 accidents amb baixa l’any 2017, un 6,9% més respecte l’any anterior. Segons les darreres dades disponibles a l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, els accidents en aquest territori van pujar un 6,78% l’any 2016, malgrat que l’atur es va reduir un 20,4%.

A més, dades publicades per l’Observatori del Treball durant 2016 assenyalaven que el major percentatge d’ocupació s’havia produït al sector dels serveis i que, paral·lelament, també va registrar el nombre més elevat d’accidents.

Xifres alarmants que demostren l’acceleració de la sinistralitat laboral com a conseqüència, principalment, de la precarietat laboral. L’empitjorament de les condicions de treball s’explica també per l’increment de l’economia submergida, l’augment de la contractació temporal o l’ocultació de malalties professionals.

La contractació temporal és una de les característiques principals de l’actual model de mercat laboral i també un dels motius que ha fet disparar l’índex de sinistralitat. A la mateixa Reforma Laboral del 2012 es van aprovar mesures amb la suposada intenció de promoure una ràpida i ferma recuperació econòmica, però en realitat han provocat una debilitació i empobriment de les condicions laborals dels treballadors. Cada vegada amb més força, la precarietat s’apodera del mercat de treball i obliga als treballadors a acceptar condicions que, temps enrere, haguessin estat impensables.

Crida l’atenció la posició davant d’aquest fet d’algunes empreses. Segons recull l’informe elaborat per Invassat, l’òrgan de la Generalitat Valenciana encarregat d’avaluar la prevenció de riscos laborals, “en 6 de cada 10 accidents l’empresa disposava en l’avaluació de riscos d’una mesura preventiva documentada que hagués evitat o minimitzat l’accident”. Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT, considera que “molts accidents són evitables si s’aplica correctament un pla de prevenció de riscos laborals”. Per això, remarca que «és necessari seguir la Llei de prevenció de riscos laborals de 1995, avaluar-los de manera exhaustiva en totes les empreses i posar en marxa les mesures correctores necessàries”.

La responsable de recursos humans, serveis tècnics i prevenció de riscos laborals de l’empresa multinacional de transport i logística DHL a Mataró, Eva Martínez, alerta de la necessitat d’avaluar els riscos laborals així com d’establir mesures de prevenció. Martínez reconeix, però, que resulta impossible controlar al 100% la plantilla de treballadors i sotmetre-la a una vigilància extrema: “El risc zero no existeix”, assegura.

Però la salut del treballador o treballadora es posa en joc: augmenten les patologies no traumàtiques, sobretot, en el cas de les dones. Charo Hesse, consultora en l’àmbit de la direcció de persones i coordinadora del grup de salut i benestar emocional en el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, ho associa a una exposició contínua a riscos de tipus psicosocial. “Es tracta de patologies derivades de la mateixa organització del treball, la mala distribució, la sobrecàrrega psicològica, tasques no adequades per a la qualificació de la persona treballadora o relacions insanes amb altres companys o companyes”.

La sobrecàrrega de treball, la incertesa de la durada dels contractes i una elevada exigència laboral han conduit als treballadors i treballadores a situacions d’estrès i ansietat. El problema creix quan algunes d’aquestes malalties no són reconegudes com a professionals. Hesse indica que succeeix perquè “és molt difícil comptar amb proves evidents que mostrin què passa a l’empresa i, per tant, que ho relacionin amb l’activitat d’aquesta”.

Els sobreesforços físics, les caigudes i els xocs contra objectes en moviment continuen sent els accidents amb baixa laboral més freqüents. Tot i així, cada vegada prenen més protagonisme l’estrès, els ictus, l’ansietat i la depressió. De fet, aquest tipus de malalties van ser la causa principal de mortalitat laboral durant el 2016 a la península. Les patologies no traumàtiques es concentren, sobretot, en el sector de serveis. Núria Gilgado ho associa a les deficients condicions laborals, sobretot en el sector de l’hostaleria. “Els accidents laborals han crescut en tots els sectors (agricultura, construcció, indústria i serveis), però encara més en els serveis, ja que les condicions laborals són pitjors que en d’altres”.

A més, les dones són un dels col·lectius més vulnerables degut al tipus de feines que realitzen i perquè registren el nombre més elevat de contractes temporals. A la ciutat de València, segons el primer informe que va elaborar l’ajuntament sobre la realitat de les dones al mercat de treball, un 57% dels contractes temporals pertanyen a dones i les afiliacions mitjançant contractes a temps parcial representen un 67% per aquest grup. Segons l’informe, les dones acostumen a assumir tasques associades a postures forçades i moviments repetitius i s’accentua la seva estada en entorns psicosocials adversos, provocats, entre d’altres, per la inseguretat en el manteniment de la feina i l’exigència pel que fa a agilitat i velocitat. Charo Hesse relaciona aquest vincle entre dones i accidents amb “un sobreesforç diari sumat de dues jornades de treball, a l’empresa i a casa, que pot repercutir en majors índex d’ansietat i depressió”.

Una altra de les conseqüències de la precarietat laboral i la inseguretat per mantenir una feina és la disminució de les baixes per accidents laborals i l’ocultació de malalties professionals. A Catalunya, per exemple, 132.267 treballadors no van demanar baixa durant el 2016, mentre que l’any 2015 no ho van fer 127.565.

A més, en els últims anys s’han reduït les xifres d’absentisme a la feina perquè molts treballadors, tot i estar malalts, opten per anar a la feina abans que quedar-se a casa, ja que saben que corren el risc de perdre el seu lloc de treball.

Montse va viure aquesta situació. S’encarregava dels serveis de neteja d’una empresa de mobles fins que va sol·licitar la baixa per una operació al menisc. En tornar a la feina va ser acomiadada i, com a conseqüència, va caure en una depressió. “Quan vaig ser acomiadada vaig caure en una depressió: acabava de sortir d’una operació, encara estava amb recuperacions, m’havia quedat sense feina i no sabia com afrontar la situació”.

Segons l’últim informe publicat per la UGT, “Informe Sinistralitat laboral a Catalunya”, l’any 2016, es van reduir els accidents laborals sense baixa (132.267) com a resposta a la crisi econòmica i, alhora, a la por a perdre la feina.

D’altra banda, moltes empreses han intentat ocultar alguns accidents laborals, sobretot els greus. Tot això ha provocat que moltes malalties s’acabessin remetent als serveis públics de salut en lloc de les mútues. En el cas d’Espanya, l’any 2016 es van declarar 20.730 malalties professionals, un 16% més respecte a l’any anterior. Però en canvi, a Catalunya el percentatge va disminuir d’un any a l’altre (-3,5%).

Les conseqüències són dobles. D’una banda, es deixen de comunicar accidents laborals i els àmbits d’actuació, per tant, queden restringits i, d’altra banda, augmenta la despesa pública. Així ho subratlla Gilgado: “els costos els acaba assumint el sistema públic i, per tant, tots nosaltres”.