Opinadors i editorialistes comparen amb el III Reich qualsevol moviment o ideologia que es vulgui desprestigiar. De manera inversament proporcional, la cobertura sobre l’extrema dreta cada cop recorre a eufemismes més ridículs per evitar dir “nazis” als nazis.

1. Anomenar-los com ells volen ser anomenats.

La Sexta difonia l’okupació d’un edifici per part del col·lectiu nazi madrileny Hogar Social —agermanat amb l’Alba Daurada de Grècia i la portaveu del qual porta una esvàstica tatuada al turmell— referint-se a “auto-anomenats patriotes”, que és exactament com ells volen ser designats.

2. Anomenar-los d’una manera que la gent no entengui.

Una marxa d’extrema dreta a la ciutat estatunidenca de Charlottesville acabava aquest estiu amb tres assassinats després que un nazi atropellés la concentració antifeixista. El Mundo es referia al salvatge atemptat com una “batalla campal” i als nazis com a “supremacistes blancs”, un terme que sense ser incorrecte és menys clar per al lector espanyol.

3. O anomenar-los a l’inrevés del que són.

En un reportatge de context sobre els fets de Charlottesville, El País es referia a l’extrema dreta com a “extremisme”. I encara més: al peu de foto definia el manifestant nazi com un defensor “de la llibertat d’expressió”.

4. No anomenar-los de cap manera.

El darrer 12 d’octubre, diversos grups de nazis que s’havien sumat a la manifestació per la unitat d’Espanya a Barcelona acabaven barallant-se entre ells en una espectacular pluja de cadires de la terrassa del bar Zurich. A pesar de les banderes i els símbols visibles, un vídeo d’ElDiario.es s’hi referia com a “grups de tendència ideològica sense identificar”.

5. Convertir-los en “ciutadans”.

A la concentració en defensa de la Guàrdia Civil convocada el 26 de juliol davant la caserna del cos al barri barceloní de Gràcia s’hi podien veure destacats militants de Falange, Plataforma per Catalunya i altres grups feixistes amb els seus símbols ben visibles. Durant la concentració, alguns periodistes van rebre amenaces de mort. L’ABC parlava de “ciutadans” que es concentraven en oposició a la CUP.

6. O “ciutadans amb banderes espanyoles”.

El darrer Nou d’octubre, desenes de nazis van atacar la tradicional manifestació valencianista, provocant desenes de ferits i escenes de pànic al centre de València. Per a Antena 3 es tractava “d’un grup de ciutadans amb banderes espanyoles” que havien “xocat” amb “manifestants afins a l’independentisme”.

7. Parlar d’“un home que portava tirants”…

Una versió més extrema és definir el militant de Falange —amb nombrosos antecedents violents— mort a Saragossa el 12 de desembre com un “home que portava tirants amb la bandera d’Espanya” i afirmar que va ser “assassinat per ser espanyol”. Una definició que, més enllà del fet violent, presenta un perillós ultradretà com una víctima innocent absolutament aliena a les causes que van provocar l’enfrontament.

8. I la més surrealista: “Aficionats a la història”.

D’aquesta manera es referia La Sexta a un nazi valencià que porta la cara d’Adolf Hitler i una esvàstica tatuades a la cama.
__________________________________

Ajuda’ns a fer més articles com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.