“Poden aturar el missatger però no aturaran el missatge”. Hi insisteix el periodista francès Laurent Richard, que va fundar Freedom Voices Network. El seu primer projecte em va passar desapercebut el 31 d’octubre passat, enmig del nostre Procés. Es tractava de Forbidden Stories, donar suport als periodistes d’investigació que han estat censurats o assassinats per la seva feina. Richard i Reporters sense Fronteres (RSF) van encetar-lo amb tres dels 11 periodistes que van matar a Mèxic l’any passat: Cecilio Pineda, Miroslava Breach i Javier Valdez. Van fer-ne uns vídeos-text denunciant-ne cada història per transmetre a través de les diferents plataformes i aconseguir mantenir vives les seves denúncies i la seva veu. Una veu que, en el cas de Valdez, farà just un any que van apagar el proper dia 17 d’aquest mes de maig.

Ara han anat més enllà i me n’assabento a través del Columbia Journalism Review. És el The Daphne Project, per la periodista maltesa assassinada mentre investigava la xarxa de corrupció local, Daphne Caruana Galizia. El primer resultat d’una secreta i llarga col·laboració de mesos s’ha donat a conèixer a mitjan abril, treballant en les circumstàncies de l’assassinat de la periodista i la xarxa de corrupció que ho va fer possible. Es tracta de seguir el treball d’investigació que ha deixat inacabat un periodista arrestat o assassinat.

Creuen en el periodisme col·laboratiu: 45 periodistes de 18 redaccions de tot el món, des de The New York Times o The Guardian a Reuters hi han treballat. La missió última és ben específica: “dir als que volen arrestar o matar un periodista que si ho fan hi pot haver 10, 20, 30 o 40 professionals que estan disposats a seguir el seu treball i que la història continuarà i amb més soroll”. Investigacions a fons en diferents formats  que donen nova vida a la feina de denúncia dels professionals assassinats. Que dur!

Tant de bo se’ls acabi la feina ben aviat, però veient els resultats del rànquing anual acabat de publicar per la mateixa RSF, és d’il·lús pensar-ho: més censura i més violència contra periodistes arreu. I Mèxic, malauradament, segueix encapçalant la llista en nombre de periodistes assassinats.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.