Els titulars que menystenen, denigren o directament insulten les dones cada cop reben un rebuig més fort, en bona mesura gràcies a l’activisme feminista. Amb tot, els continguts masclistes continuen repetint-se als mitjans.

1. Reducció de jornada.

Les dones sense fills han d’assumir les hores de feina extra de les companyes que s’han reduït la jornada laboral? El País publicava un reportatge sobre la conciliació familiar i la flexibilitat horària, presentant el fenomen com si fos exclusivament un “problema de dones”.

2. L’assetjament del tramvia.

“No et costa res prendre un cafè amb ell més endavant i conèixer-vos”, deia una reportera de La Mañana de la 1 a “la noia del tramvia”. Tant TVE com altres mitjans van col·laborar en la recerca d’una noia de qui un desconegut assegurava “haver-se enamorat”. Van convertir un assetjament en “una història romàntica” i van multiplicar a l’enèsima potència la pressió cap a la víctima.

3. El rànquing de les mares més “canó”.

La cosificació i sexualització de les dones afecta models, actrius, periodistes, esportistes, polítiques o científiques, que han d’aguantar comentaris sobre el seu físic. Un dels més surrealistes, probablement, és el rànquing que va fer El Español per al Dia de la Mare.

4. La reina de Podemos.

A banda dels comentaris per l’aspecte físic, qualsevol dona que es dedica a la política desperta automàticament sospites: des de qui li diu què ha de dir fins amb qui se’n va al llit. Irene Montero és dirigent de Podemos i militant política des de l’adolescència, però la seva relació amb Pablo Iglesias ha esdevingut el leit motiv del seu perfil.

5. Arquejar l’esquena.

Quants graus ha de corbar-la una dona per ser més atractiva per als homes? Quo, una revista de divulgació científica, plantejava aquesta qüestió com si tingués alguna relació amb la ciència.

6. Actrius que acusen Weinstein van repetir amb la productora.

Les denúncies de moltes actrius víctimes d’assetjament sexual han sacsejat les estructures patriarcals de la indústria cinematogràfica als EUA. La revista Esquire, però, va optar en una peça per no analitzar aquesta problemàtica sinó per posar en dubte les denunciants, referint-se a la seva “unanimitat tardana”.

7. Sortia el pare de Techi amb la mare de Diana Quer?

Les especulaccions sobre aquesta relació són només una mostra de com la des-aparició de l’adolescent gallega s’ha convertit en un dels episodis més vergonyosos del periodisme espanyol. Durant mesos els mitjans van furgar a la vida íntima de la família com si fessin investigació i van tractar un tema molt delicat amb les pitjors tècniques del periodisme rosa i morbós.

8. La vida “normal” de la noia violada a Sant Fermí.

El judici contra els presumptes violadors múltiples de “La Manada” ha suposat una allau de notícies on es posava en dubte la versió de la denunciant i es justificava o es disculpava els agressors. En una notícia a El Español, per exemple, es ressaltava la “vida alegre” de la víctima en comparació amb l’infern pel qual passen els violadors.

9. Agressió sexual en prime time.

Un dels programes que rep més denúncies per masclisme és El Hormiguero de Pablo Motos. La cara de la cantant Anastacia Lynn quan Motos va mossegar-li el coll en plena entrevista n’és un incident prou gràfic.

10. “Està demanant guerra”.

La dona es vesteix “per demanar guerra” als homes, que llavors poden decidir anar-se’n-hi, segons publicava el Diari de Tarragona.

__________________________________

Ajuda’ns a fer més articles com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.