A les facultats de periodisme s’esforcen a remarcar que el dret a la informació és una de les bases de la democràcia i aquesta informació ha de ser lliure. Pilar fonamental de l’ofici. Pilar fonamental de la societat. A aquestes alçades de la pel·lícula encara han de venir la UNESCO i la ONU a muntar-nos un dia per a reivindicar-ho. Com ens hem de veure. Dijous de la setmana passada, coincidint amb el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, el New York Times publicava una campanya per promoure el periodisme de qualitat, el periodisme lliure.

“Read more. Watch more. Listen more”. Sota aquesta premissa, animava els lectors del diari a llegir no només el Times sinó The Wall Street Journal, The Atlantic, veure la CNN, escoltar la NPR… Mitjans nord-americans i mitjans internacionals. Competidors directes i indirectes. The New York Times animava els seus lectors a consumir bon periodisme, els animava a ser crítics, a comparar, a triar, a treure’n les seves pròpies conclusions. La campanya, evidentment, va generar polèmica. On s’és vist que el Times aplaudeixi el WSJ.

La cap d’operacions del NYT, Meredith Levien, ho explicava en aquest article a Medium. Un article, deixeu-m’ho dir, que és per imprimir i empaperar totes les facultats de periodisme arreu. Es tracta, explica, de generar rutines, d’acostumar el consumidor a la informació rigorosa, de demanar al lector que exigeixi més, de fer-lo inconformista. Això s’aconsegueix, defensa, amb més gent dedicant més temps al periodisme de qualitat. Conclou, literalment: “A tothom a qui importi el bon periodisme: utilitzem el nostre temps, atenció i cartera a donar-li suport i a enfortir-lo, independentment d’on es publiqui. Assegurem-nos una premsa lliure, independent i persistent. És a les nostres mans.”

Fa vint-i-cinc anys que se celebra el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa. En poden passar vint-i-cinc més. Posem-hi fil a l’agulla, el New York Times ja ho ha fet.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019