Des de les associacions de dones periodistes s’ha promogut l’anomenada perspectiva de gènere en periodisme: es tracta d’aquella mirada i eina per als professionals de la informació que té en compte la variable de gènere a l’hora d’informar. Per exemple, si tenim la dada de directius de grans empreses, és informativament interessant saber quants són homes i quantes dones? En aquest cas, sí que ho seria perquè seria indicatiu de les oportunitats que tenen les dones per arribar a ser directives. Afecta de forma diferent una llei a homes que a dones? Si és que sí, és interessant informativament incloure aquesta perspectiva. Alhora, també es pretén equilibrar la presència d’homes i dones als continguts dels mitjans. Segons el darrer informe “Qui figura a les notícies” de 2015, als mitjans espanyols les dones eren el 28% del total de subjectes i fonts en les notícies de premsa i els informatius de ràdio i televisió i el 33% en els diaris digitals i Twitter. El feminisme és un moviment transformador i creatiu del qual sempre podem aprendre, la darrera lliçó del qual és ensenyar-nos com organitzar una vaga general que sume precàries, estudiants i cuidadores sense comptar amb el suport explícit i directe dels grans sindicats.

Crec que seria interessant d’aplicar una cosa similar a la perspectiva de gènere a la informació per tal d’assolir un tractament informatiu adequat sobre les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI), tot i que tindria les seues pròpies especificitats. Es pot valorar, per exemple, si és interessant desglossar dades en funció de la diversitat afectivosexual, familiar i de gènere. Pot aportar noves dades a una informació el fet de comptar amb el moviment LGBTI com a font més enllà de quan s’aborda com a temàtica específica? Per exemple, seria possible incloure entitats LGBTI si es fa un balanç de govern, de les polítiques de salut o quan es parla de condicions laborals? Us pose només dos exemples d’informacions poc visibles en temàtica LGBTI i laboral i que inclourien aquesta perspectiva: “El colectivo transexual acarrea un 85% de paro y pide ‘transformar el sistema’ ante el Orgullo LGTB+” i “Los hombres homosexuales ganan un 9% menos que los heterosexuales“.

Contextualització i fonts

Un altre element a tenir en compte és que s’hauria de tenir cura d’informar del context de discriminació en què viuen les persones LGBTI per no invisibilitzar aquesta opressió i els seus efectes. En l’informe “Home, gai i jove: la imatge del col·lectiu LGBTI als mitjans“, que va publicar ahir Mèdia.cat, s’han trobat diferents informacions que ignoren aquest context i gairebé responsabilitzen la persona LGBTI del seu malestar. Una situació similar es reprodueix quan es tracta la violència LGBTI-fòbica. El principal problema és que no s’aborda com una violència estructural sinó com a fets puntuals: es parla de dos gais o dues lesbianes agredits en compte d’agressions homòfobes, a banda que tampoc no es contextualitza, ni es dimensiona aquesta violència, etc.

Sempre que es demanen fonts o testimonis caldria tenir en compte de forma habitual la possibilitat d’incloure persones o entitats LGBTI per reflectir la diversitat social. Hi ha temes on la inclusió de testimonis o fonts LGBTI hauria de ser, gairebé, “obligatòria”: quan es parla de relacions afectivosexuals, familiars o educatives. Per exemple, quan es parla al setembre de l’inici de l’escola: una de les famílies entrevistades pot ser la d’una parella de lesbianes? Seria possible parlar de com educar a fills i filles i que la imatge principal fos d’una família amb pares gais o mares lesbianes? O, si més no, que sempre estiguessen presents les persones LGBTI amb temes educatius, familiars o sobre relacions afectivosexuals? Es pot comptar com a font amb l’Associació de Mares i Pares de persones LGBTI? I amb Famílies de Lesbianes i Gais per parlar de conciliació familiar i laboral? Les imatges i els testimonis de parelles que il·lustren informacions sobre el 14 de febrer, dia dels enamorats; o de Sant Jordi, poden tenir en compte aquesta perspectiva LGBTI i incloure parelles homosexuals o lesbianes?

Seccions, imatges i diversitat

Aquesta perspectiva LGBTI que propose implicaria ubicar una notícia amb protagonistes LGBTI en la secció corresponent. Si s’informa sobre la Llei d’igualtat de tracte espanyola a Política, o sobre la LGBTI-fòbia als esports a la secció d’Esports, o sobre la discriminació del col·lectiu al món de l’empresa a la secció d’Economia. Una cosa que sembla tan òbvia, malauradament, no passa segons les dades de l’informe: que una notícia la protagonitzen persones LGBTI se sol ubicar sobretot a Societat.

No hi sol haver imatges de parelles homosexuals o lesbianes a informacions sobre esdeveniments no específicament LGTBI com ara el Primavera Sound, el Sónar o la Feria d’Abril, una visibilitat que es concentra a l’Orgull LGBTI, al Circuit Festival o a moments puntuals. Això repercuteix en la vinculació esbiaixada de les persones LGBTI a un determinat tipus d’oci. Incloure la diversitat afectivosexual, familiar i de gènere com una variable cada vegada que es fa una notícia podria equilibrar la presència de les persones LGBTI als mitjans i reflectir una realitat: les persones LGBTI hi participen de tota mena d’esdeveniments, activitats o fenòmens socials però són invisibles als mitjans sempre que no siguen el motiu de la notícia. I això s’hauria de notar a les imatges que il·lustren les informacions.

Això també hauria de voler dir tenir en compte la diversitat interna del col·lectiu per reflectir-la i visibilitzar-la de forma equilibrada: lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals però també gent gran, gent de comarques, persones migrades, gent a l’atur, gent amb opcions d’oci diferent del nocturn, etc.

Ara mateix, la presència del col·lectiu als mitjans és bastant reduïda, segons l’informe publicat ahir: hi ha 13 informacions al mes per mitjà analitzat que estiguen centrades en el col·lectiu LGBTI i 10 que en fan menció. Si sumem totes les notícies i fem la mitjana per dia, no arriba a una notícia al dia per mitjà. Una presència molt baixa. A més, cal tenir present que aquestes informacions solen referir-se a discriminacions o reivindicacions i protestes. La visibilitat, per tant, és encara molt poc transversal. I és aquí on pot tenir paper que cada vegada que fer una informació tinguem en compte una perspectiva LGBTI: incrementar i garantir la visibilitat transversal i diversa de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals als mitjans.