Hi ha llibres que es llegeixen amb unes poques glopades, a vegades fins i tot amb un Sant Hilari n’hi ha prou. El Bon dia, són les vuit! d’Antoni Bassas, que va rebre el Premi Josep Pla 2018, n’és un bon exemple.

L’home que durant molts anys ens va despertar amb aquella frase plena d’energia als qui escoltàvem Catalunya Ràdio, quan Catalunya Ràdio encara era la líder indiscutible, ha escrit la crònica dels anys en què va dirigir i presentar El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008). Políticament són ja anys intensos, en què es va cuinar l’Estatut que s’acabaria aprovant el 2006 i enterrant el 2010. Bassas explica com va explicar per la ràdio el tomb que va fer el país i que ha desembocat en la situació actual.

El llibre, però, és molt més que la crònica d’un temps i d’un país, perquè combina aquest relat amb tot de reflexions sobre el periodisme, sobre la relació entre polítics i periodistes i sobre el gran poder de qui té una eina per colar-se a casa de la gent sense necessitat de trucar a la porta i establir-hi una relació tan íntima que inclou compartir-hi la dutxa o el camí cap a la feina. Els programes radiofònics matinals, aleshores i encara avui, creen opinió i marquen l’agenda del dia. Un poder immens, que Bassas descobreix progressivament i sobre el qual també reflexiona.

Finalment, el llibre va farcit d’anècdotes i de paraules d’agraïment per a tots els qui van ajudar a fabricar el programa. Això inclou col·laboradors i tertulians com “els tres tenors” (Lluís Foix, Francesc Sanuy i Pere Portabella), insuperables al meu entendre, o Carles Capdevila, Raimon Pannikar i Fabià Estapé, per esmentar-ne alguns. També repassa entrevistes i programes especials, moments d’emoció intensa i notícies dures i doloroses.

També hi apareix l’arrencador de crosta nacionalista Joan Ferran i l’etapa final, quan el relleu per motius polítics ja s’intuïa. Els anys de distància i de perspectiva, però, permeten recordar aquest tram sense acritud, amb el punt just de crítica i d’amargor. Els anys de corresponsal de TV3 als Estats Units, que conformen el sisè i darrer capítol, funcionen a manera d’epíleg d’un llibre altament recomanable per a qui vulgui recordar o descobrir un dels millors programes matinals de ràdio que s’han fet en aquest país.