Els polèmics tuits del president Quim Torra han posat de manifest, una vegada més, la necessitat urgent d’adquirir competències digitals. La memòria d’Internet, a diferència de la memòria humana, perdura sempre. Els missatges que deixem a les xarxes socials projecten una imatge de nosaltres mateixos que hauria de concordar amb allò què pensem i els valors que tenim.

En defensa del president Quim Torra, els darrers dies he llegit que els tuits són missatges que es fan en calent, sense pensar gaire. No puc estar-hi més en desacord. Més encara, en aquells casos en què la feina requereix certa visibilitat pública, com és el cas dels polítics o els periodistes. Els missatges que deixem a les nostres xarxes socials configuren la nostra identitat digital i haurien de ser meditats, pensats i reposats. La comunicació a les xarxes socials és comunicació pública. Tot allò que piulem a Twitter pot ser utilitzat en contra nostra.

En l’actualitat és impossible deslligar-se de la imatge que els motors de cerca i les xarxes socials ofereixen d’una persona. Ho hem vist en reiterades ocasions. Els casos de Guillermo Zapata i Sergi Guardiola són només un parell d’exemples recents. El primer va abandonar la regidoria de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Madrid després que un tuitaire destapés diversos missatges sobre l’Holocaust, les joves d’Alcàsser i Irene Villa escrits per Zapata quan no ocupava un càrrec públic. El segon va ser acomiadat hores després de signar un contracte amb el Barça per haver denigrat Catalunya i haver ovacionat al Reial Madrid anys enrere.

Podríem discutir sobre els límits de l’humor, el to i context dels tuits i la llibertat d’expressió. O millor encara, sobre l’interès de qui reflota missatges antics per carregar contra algú amb un objectiu determinat. Però és important reflexionar sobre l’ús (irresponsable) que fem de les xarxes socials. En un entorn regit per l’economia de l’atenció, la visibilitat passa necessàriament per la polèmica. Les regles de joc estipulen que triomfa qui la diu més grossa. La recompensa, en nombre de seguidors o retuits, és per aquells que esbossen una caricatura, no pels que es detenen en els detalls.

Farien bé els polítics (també els periodistes) de comptar fins a deu abans de publicar un tuit. Si enlloc de dir exabruptes, fessin servir les xarxes socials per oferir missatges que aporten valor, aquestes plataformes serien més útils. I el soroll es reduiria considerablement. Mentre això no arriba, i tenint en compte que la moderació i la prudència no són recompensades en l’entorn digital, els recomano esborrar els missatges que escriuen a Twitter amb certa freqüència. Eines com Tweet Delete o Tweeteraser ho permeten.