Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No ens llegim. Aquesta és una línia habitual en els meus grups d’aplicacions de text si hi ha més de tres persones. I també passa en els mitjans de casa nostra. La prova és una història recurrent. Surt cada dos per tres amb els mateixos protagonistes i les mateixes dades. Diré el pecat i els pecadors. Però és una qüestió general de la professió, generalitzada i generalista. El titular és aquest: “Aguilar de Segarra: 250 habitants i més de 160 cotxes per cap”. Quines ganes de clicar! Les xifres són tan llamineres com exagerades i per tant són atractives al lector. El tema és divertit, què passa en aquest poblet del Bages?

Doncs el capitalisme salvatge i la llei de l’oferta i la demanda són els culpables de tot. Resulta que aquest és el municipi amb més cotxes per habitant de tot el país. Hi ha matriculats uns 40.000 vehicles. Doncs sí, té conyeta la cosa. Però això és novetat? És estrictament notícia? Doncs no és gaire nou. Ja fa més de deu anys, diverses empreses de lloguer de vehicles van establir aquí el seu domicili fiscal per beneficiar-se d’un impost de circulació molt baix, d’uns 18 euros. La qüestió d’aquest dumping fiscal va arribar a un punt tan boig que hi van haver fins a 60.000 vehicles registrats. Però des de 2011 cada any o dos anys es repeteix el tema. I amb el mateix títol. Mitjans catalans (El Periódico, CCMA, Nació Digital, Ara…) i mitjans espanyols (Antena 3, ABC, Cadena Ser…) caient de peus a la galleda. Qui devia vendre la història en origen? Vaja, ja som al cap del carrer.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquests diners dels impostos benvinguts siguin a l’acció municipal. És un poble extens i isolat, i amb molt de patrimoni. Aguilar de Segarra té dos castells medievals (un del segle IX i un altre del segle X) i una església datada a principis del segle XIII. El nom ve de molt abans que manufacturéssim les comarques. Allà, des d’aquells turons, fa molt de temps que es veu com els tòtils arriben, sigui amb cotxe o no.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Un Comentari

  1. Carles

    Aviam, aquest poble funciona igual que un paradís fiscal. És una vergonya que es permetin fer aquests trampes i que un poble així tingui milers de cotxes matriculats. En comptes de demanar que ho arreglin, perquè fa anys que hi ha mitjans que ho denuncien, arriba aquest noi i critica que els mitjans que en parlin. No, no és culpa de la “llei de la oferta i la demanda”. Cal també una mica ètica i no anar donant la culpa “al capitalisme salvatge”. Si el capitalisme és salvatge, lluitem perquè deixi de ser-ho.
    No dispareu al pianista.