Ja ho hem vist tots. Potser més d’una vegada. Un nen petit penja d’un balcó, i un noi, que no s’ho pensa dues vegades, protagonitza la gesta heroica al més pur estil Spiderman. Escala l’edifici, metres i metres amunt, amb una agilitat i facilitat que costen de creure, engrapa l’infant pel braç i li salva la vida. Tots hem vist el vídeo, hem sentit els crits de la gent, els clàxons dels cotxes, l’aplaudiment final. Potser també heu vist la trobada entre ell, en Mamoudou Gassama, i el president francès, Emmanuel Macron, al palau de l’Elisi. També us han passat pel davant, segurament, vídeos de l’aparició del noi a la televisió francesa, explicant d’on va treure el valor, o com ha viscut la trobada amb el president. De “sense papers” a “heroi nacional”, han sentenciat els mitjans. Una història bonica, vibrant i emotiva, que ens ha entretingut una estona, potser esperant l’autobús, potser al sofà de casa, potser caminant pel carrer, mòbil a la mà. Gassama, expliquen, viu a França des del mes de setembre, té 22 anys, el seu país d’origen és Mali, i va arribar a Europa, concretament a Itàlia, amb una barcassa. I gràcies a l’admirable acció, la seva situació serà regularitzada, treballarà al cos de bombers de París i obtindrà la nacionalitat francesa.

El que costa més de trobar, en aquestes mateixes notícies, és el context, un context imprescindible per interpretar el que ha passat. Per exemple, que Macron ha regularitzat la situació d’aquest noi de forma excepcional i que a la vegada ha impulsat una nova Llei d’Immigració molt criticada per les organitzacions pro drets humans per endurir encara més la política migratòria del país. O que Gassama va arribar en barcassa travessant un mar, el Mediterrani, que en els darrers quatre anys s’ha endut la vida de (com a mínim) 15.544 persones. I posats a posar en context… per quin motiu va marxar de Mali, en Mamoudou, i quina és la situació a Mali actualment? Com són les rutes migratòries que es veuen obligades a recórrer persones com ell, per arribar a Europa? Tenen vies legals i segures per fer-ho? Mentre aquest noi té la sort de ser regularitzat per haver dut a terme una tasca poc assumible per a la majoria de mortals, què passa amb la resta de persones migrants en situació irregular, i què en pensen elles del que ha passat? Com era la vida de Gassama, abans de dissabte? Ai las! Has estat un lector o un espectador amb sort, si has anat a parar a una notícia que plantegés alguna d’aquestes qüestions a més d’explicar, com més aviat millor, la història de l’home-Spiderman que va salvar un nen.

Alguns mitjans han optat per ampliar la informació i contextualitzar una mica més en una segona peça, o ampliant la primera, els dies següents. Ens hauríem de preguntar si fan tard. Ens hauríem de preguntar quantes persones han llegit la primera i quantes la segona. I una darrera pregunta: què ha de fer el periodisme, entretenir i quedar-se en l’anècdota (o en la història emotiva), o informar i anar més enllà?

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.