El 13 de novembre, més de 15.000 científics d’arreu del món llançaven una alerta per salvar el planeta dels efectes del canvi climàtic i d’altres desastres mediambientals. Dels diaris en paper, només El País recollia la notícia en portada —i no la destacava. Hi ha elements que fan pensar que aquesta qüestió hauria de trobar-se al centre de l’agenda mediàtica —i política—, però és evident que no hi és.

1. La pitjor sequera des de fa segles.

Amb comptades excepcions, l’actual sequera que afecta la península Ibèrica no preocupa gaire els mitjans, més enllà de la informació puntual sobre l’estat dels pantans. Utilitzant registres com el ritme de creixement dels arbres, els experts conclouen, però, que vivim la pitjor sequera en segles, ja que a la manca de precipitacions cal sumar-hi una evaporació més ràpida causada per l’augment de temperatures.

2. S’enfonsa la producció de raïm del Penedès.

Quant d’espai s’ha dedicat a la marxa d’empreses com Codorniu o Freixenet de Catalunya pel procés? Mentrestant, una amenaça molt més seriosa i complexa afecta el vi del Penedès: la producció de les vinyes ha caigut entre un 30% i un 40% per la sequera i altres conseqüències del canvi climàtic.

3. Descontrol de la pol·linització.

L’augment de temperatures té conseqüències per a la flora i en concret per a la producció agrícola. L’escurçada de l’hivern i l’avançament de la primavera provoquen canvis en la floració de les plantes. Les afectacions en fongs i bacteris estan modificant les fragàncies de les flors, dificultant la tasca d’abelles i altres agents pol·linitzadors.

4. Onades de calor i malalties tropicals.

Els augments de mortalitat a l’estiu relacionats amb les onades de calor han quedat sense cobertura mediàtica. Els científics alerten que s’acosta el dia en què malalties tropicals com la malària o el dengue siguin habituals a casa nostra. A causa de l’escalfament global, els insectes que les transmeten troben un hàbitat adequat a l’hemisferi nord, especialment en zones com les costes mediterrànies.

5. La destrucció del Mediterrani.

La temperatura de les aigües costaneres del nostre mar ja ha augmentat un grau, una xifra significativa per a un sistema tancat i amb molta inèrcia. A això cal afegir-hi la modificació del pH de l’aigua, un risc enorme per als ecosistemes marins com la posidònia o els coralls. Tot plegat podria traduir en una caiguda d’un 20% de la pesca.

6. Huracans cada cop pitjors.

La tardor de 2017, dos huracans de dimensions inèdites van arrasar bona part de les illes del Carib i el sud dels EUA. A pesar de l’àmplia cobertura informativa que reben aquests desastres naturals i de l’evidència científica inqüestionable que els relaciona amb el canvi climàtic, l’enfocament de la majoria de mitjans n’evita les causes i continua limitant-se a descriure’n les conseqüències.

7. Refugiats climàtics invisibilitzats.

Segons les Nacions Unides, d’aquí a l’any 2050 uns 250 milions de persones a tot el món es podrien convertir en refugiades climàtiques, ja que no podran viure als seus llocs d’origen a causa de les inundacions, la desertificació o la pujada del nivell del mar. El fenomen, però, és molt complex i normalment no ve sol. Conflictes armats com els del Sudan —o, segons alguns analistes, també el de Síria—, que han generat milions de refugiats, tindrien part de l’origen en el canvi climàtic. Més enllà dels embolcalls ètnics, religiosos o ideològics, hi entren en joc lluites pels cada cop més escassos recursos naturals, sobretot l’aigua dolça i la terra fèrtil.

__________________________________

Ajuda’ns a fer més articles com aquest!

Compra l’Anuari Mèdia.cat per internet o a la llibreria més propera.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.