La setmana passada vaig llegir un article, en aquesta mateixa secció, sobre la publicitat camuflada als mitjans. Parlava de cerveseres, de supermercats, d’hipermercats i de companyies xufleres. Parlava de com ja no cal que les empreses paguen publicitat perquè els mitjans parlen —bé — d’elles, de com les grans corporacions aconsegueixen despertar l’interès dels mitjans sense invertir ni un euro en espais publicitaris.

Acabava de veure Big boys gone Bananas!*, un documental sobre la lluita d’una petita productora cinematogràfica sueca contra una gran empresa bananera arran d’un documental en el qual s’explica la batalla legal d’uns camperols nicaragüencs contra un gegant fruiter per unes fumigacions. Pressions al festival on volien estrenar el film, amenaces i denúncies al director i al seu equip i una extensa campanya de relacions públiques adreçada als periodistes dels Estats Units i de Suècia interessats en la història.

Fa uns mesos vaig entrar en un procés de selecció per a escriure continguts patrocinats per empreses en una sèrie de mitjans. Es tractava de redactar articles amb condicions com ara incloure un enllaç a un web de joc en línia. No calia que l’enllaç en qüestió conduïra l’usuari (l’audiència?) a la plana on es feien les apostes, l’oferta era variada: al mateix web hi ha biografies de persones vinculades a les matemàtiques o als jocs d’atzar que permetien fer associacions més subtils.

Res de nou, em direu, i menys per a professionals que ens dediquem ara al periodisme, ara a les relacions públiques. Avui dia, gairebé cap mitjà s’escapa d’aquestes pràctiques. Però sí que em va cridar l’atenció que el destí dels articles pels quals em pagarien fora la versió digital de mitjans de comunicació generalistes, «tradicionals». També, i sobretot, que a diferència d’altres casos en què sí que veiem clarament que hi ha una empresa o una fundació que paga la producció dels continguts, cap distintiu permetia diferenciar els textos que jo escriuria d’una informació periodística.

Aliena al màrqueting digital com sóc, vaig cometre alguns errors en la prova de selecció i em van excloure de la llista de candidats. Ho vaig lamentar: les condicions eren molt bones. Alhora,  em vaig alegrar: m’estalviava un dilema ètic. Els periodistes i el periodisme estan tocats i enfonsant-se, i arbre a terra, tothom li fa guerra.