L’entrada en vigor del reglament europeu sobre protecció de dades, a finals de maig, ha obligat les empreses, també els mitjans de comunicació, a ser més transparents en relació a com utilitzen la informació que els facilitem. Què fan les organitzacions periodístiques amb les nostres dades? Quins efectes té la nova norma sobre l’ús que n’han fet fins ara? La regulació pot tallar les ales a un negoci periodístic cada cop més enfocat a satisfer les preferències de l’usuari?

De ben segur que qui llegeixi això sabrà que la Unió Europea ha aprovat i posat en funcionament un nou reglament que regula l’ús que es fa de les nostres dades al regne del digital. Difícilment cap lector d’aquest article haurà pogut romandre-hi aliè, a jutjar per l’allau de correus que ens han enviat als que tendim a subscriure’ns a tots els butlletins electrònics que ens posen al davant. El dia abans que el GDPR (General Data Protection Regulation) entrés en vigor, el 24 maig, el degoteig de correus anunciant el canvi de política cobrava la dimensió d’un tsunami i el pànic esclatava, tant entre les empreses periodístiques que anaven tard en implementar els requisits com entre els usuaris web en general.

Molts d’ells, per primera vegada, eren conscients de la dimensió de l’acord tàcit que estableixen quan entren a un web o donen un correu per estar més ben informats a través de newsletter o d’altres productes específics. Pels lectors que no han llegit els 11 capítols i 99 articles del reglament, heus aquí un resum per punts de les principals implicacions que té, basat en una peça de l’experta i exdirectora de Nació Digital Karma Peiró:

– Els usuaris han de donar un consentiment informat per cadascun dels usos que es faran de les dades que cedeixen. S’ha acabat el xantatge de les caselles on s’hi encabeix tot: enviament d’un butlletí, cessió de dades a tercers, etc.

– Perquè de debò el consentiment sigui informat, el reglament posa fi a la incomprensible retòrica legal que s’acostumava a embotir en els acords que signàvem quan donàvem permís perquè utilitzessin les nostres dades. A partir d’ara, explicacions senzilles, a poder ser amb dibuixets.

– A més, caldrà donar explicacions sobre quin tractament es donarà a les dades, amb quina finalitat es recullen —i avisar quan l’objectiu canviï— i designar, fins i tot, la persona responsable, definint el temps en què aquestes romandran als servidors de la companyia.

– L’usuari també tindrà control sobre les seves dades i es reserva el dret de suprimir-les o de dur-les a una altra plataforma, si ho creu convenient, amb un arxiu fàcil de manejar.

L’autora de l’article considera la GDPR tan estricta com necessària. “El reglament és bo també perquè tothom jugui amb les mateixes regles i perquè qui se les salti sigui penalitzat, cosa que no passava fins ara”, argumenta Peiró. En una línia semblant, l’exadjunt al director d’El Periódico i ara al capdavant de l’empresa Digital Transformers, Albert Sáez, condensa en tres les virtuts del reglament europeu. La primera, segons ell, és que ha eliminat tota una sèrie d’operadors del mercat que feien un ús espuri de les dades. La segona, que ha dotat els consumidors d’un mecanisme d’autodefensa davant de possibles abusos. I la tercera, el fet que el GDPR premia el detectar a què dona valor l’usuari des del moment en què consenteix la cessió de les dades de manera informada.

I fetes les explicacions prèvies pertinents, és hora de respondre: quin ús fan els mitjans de les nostres dades i com els ha afectat la normativa?

‘Galetes’

Bàsicament, les dades de què disposa un mitjà són de dos tipus: les que es desprenen exclusivament de les cookies, o una direcció IP associada a un comportament concret en un web, i les dades d’algú que s’ha identificat mitjançant una subscripció. En aquest segon supòsit, que algú inscrigui el seu correu a una plataforma web d’un mitjà permet fer un seguiment més acurat del seu comportament i oferir-li productes més personalitzats, en el cas del diari Ara i segons la responsable de marketing de la capçalera, Maria Llambí. L’adjunta a la Direcció de Mitjans Digitals de la CCMA, Geni de Vilar, explica que el mínim de dades possible que les plataformes web de la televisió i la ràdio públiques catalanes obtenen dels usuaris que hi naveguen, la cookie, és, majoritàriament, per a un ús estadístic. “Fins i tot en alguns casos ofusquem la IP si no la necessitem”, afegeix de Vilar.

Al sector privat, per tal de satisfer la GDPR, El Periódico ha assumit el protocol de la International Advertising Bureau (IAB), explica Albert Sáez. Aquest protocol, afirma l’expert, ha esdevingut l’estàndard al qual s’han plegat la major part dels mitjans europeus i delimita la distinció entre les dades de les cookies, anònimes, i les dades de tipus personal. En el primer cas, el que ens ocupa en aquesta secció, el protocol és tan senzill com mostrar un missatge en el qual es pregunta al visitant si està disposat a cedir les seves cookies a tercers. Quelcom que ja es feia, sí, però ara, a més, el mitjà et dona accés a la llista d’operadors als quals cedeixes les dades de comportament associades a la teva IP.

Geni de Vilar explica que la CCMA treballa amb diversos tipus de publicitat digital, des de plataformes externes fins el que es coneix com a publicitat programàtica. Per tal de complir amb rigor amb el que estableix el reglament, la Corporació ha incorporat una plataforma de consentiment (CMP, per les seves sigles en anglès, Consent Management Platform) que mostra les aplicacions amb què treballen –una llarga llista que esmentava aquest tuit– i permet desmarcar aquelles amb què no es vulgui compartir informació.

Subscriptors

El diari Ara implica els que es comprometen una mica més amb el mitjà deixant el seu correu, tot enviant-los accions comercials del diari, com per exemple una promoció d’un llibre a quiosc. O quan detecten que hi ha un segment d’usuaris a qui, suposem, els interessa molt la política, els presenten newsletter específiques, o productes que consideren que poden ser del seu interès en base a comportaments anteriors que poden documentar, enumera Maria Llambí. El càrrec homòleg a El Diario, Antonio Rull, assegura que, en la seva empresa, l’única utilitat que donen a les dades és la de gestionar les quotes de soci o la informació respecte les preferències dels lectors.

En el cas d’un servei públic com la CCMA, però, la cosa canvia lleugerament. Per llei, l’accés als continguts de l’ens ha de ser en obert, i demanar registre suposaria exigir una condició. És per aquest motiu, explica Geni de Vilar, que incorporaran als seus webs funcionalitats que estimulin la subscripció dels usuaris. Per exemple, la pestanya del “continua veient”, l’“et pot interessar” o l’opció de guardar un vídeo, per posar alguns exemples. Però sempre sobre la base de la voluntarietat.

Terceres plataformes

La falta de desenvolupament tecnològic de bona part —per no dir la pràctica totalitat— dels mitjans catalans els porta a fer ús de plataformes externes a l’hora de gestionar determinades dades i dur a terme accions concretes. La major part dels mitjans consultats, per exemple, utilitzen l’eina per a fer butlletins Mailchimp com instrument amb què difondre els seus continguts. També en aquest sentit la CCMA aporta un plus de rigor. Segons Geni de Vilar, l’ens públic ja garantia abans del reglament, via contracte, que no es fes cap mal ús de les dades que hi aboquen, que aquestes dades s’utilitzaran, exclusivament, per l’objecte pel qual fou creat la plataforma, i que després les esborraran. També es garantiria que l’empresa compleixi amb els estàndards d’allò que s’exigeix a nivell europeu.

El mateix passa amb els sistemes de gestió de la relació amb el client, els CRM, per les seves sigles en anglès: una aplicació amb què facilitar les tasques de tipus comercial de què disposen mitjans com el diari Ara. En aquest cas però, empreses que exploten aplicacions CRM com Salesforce ja vindrien amb els deures fets pel què fa al compliment del reglament.

Totes les fonts consultades neguen qualsevol model de negoci basat en la venda de dades d’usuaris a tercers.

Incògnites i perspectives

Malgrat celebrar la implementació del reglament, Karma Peiró reconeix que el límit de temps en què es pot guardar una dada i el consentiment explícit que han de donar els que la generen pot dificultar el que es coneix com a periodisme de dades, que treballa amb conjunts d’informació que impliquen quantitats ingents d’usuaris. Assolir acords individuals amb tots ells és poc menys que impossible i, tot i que es pogués, en algun moment s’haurien de deixar d’utilitzar perquè, senzillament, s’eliminarien. El mateix passa amb els consentiments de les newsletter: aquests dies hi ha hagut molta confusió sobre si calia tornar a demanar permís per enviar-les als usuaris que ja hi estaven subscrits. Maria Llambí assegura que, després de consultar tres bufets d’advocats especialitzats en la matèria, tots van coincidir que no calia. Encara ara hi ha una mica d’inseguretat amb tot plegat.

L’exeditor de mitjans socials d’El Confidencial i ara consultor en desenvolupament d’audiència, José Manuel Rodríguez, constata el greuge comparatiu entre els mitjans i les xarxes socials com Facebook, el model de negoci de la qual -l’afiliació dels usuaris- es basa, precisament, en el tipus d’acord que el reglament regula. En aquest sentit, Rodríguez proposa una transacció “més justa” de dades a canvi de valor. “Que el lector tingui millor control sobre el que veu”. Que pugui crear una portada personalitzada en base als seus gustos, per exemple. “Hi ha d’haver una part editorialitzada, les apostes del mitjà, i una part personalitzada, construïda a partir de les tendències de lectura i allò que l’usuari diu voler llegir. D’aquesta manera l’usuari s’està descrivint davant teu”, planteja el consultor. “El que ha de fer la indústria informativa és detectar a què dona valor el consumidor”, rebla Albert Sáez.

A la pregunta de si és possible crear models de negocis rendibles amb les dades, degudament tractades, Karma Peiró ho té clar: “Vull creure que sí, i que el GDPR no ve a tallar les ales als empresaris. Només cal crear-los amb ètica i responsabilitat”.

Un Comentari

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.