Amb motiu de la publicació d’un seguit de recomanacions per informar sobre les agressions sexuals, repassem com s’han tractat alguns casos recents als mitjans de comunicació després del de La Manada. Ha canviat el relat de la cobertura de les violacions? S’empodera les dones o es qüestiona la seva versió? Com es parla dels agressors? Apuntem algunes de les recomanacions i les relacionem amb titulars publicats recentment.

“Necessitem ja una nova narrativa sobre les violències que ens travessen. Estem cansades de sentir sempre les mateixes històries. Estem fartes dels discursos de terror sexual que ens conviden a quedar-nos a casa. Fartes de ser qüestionades tota l’estona. Fartes de la violència institucional. Fartes de llegir detalls morbosos. Hem dit prou.” Qui parla és la psicòloga Ana Sández, una de les vint dones que han patit algun tipus de violència sexual i han treballat, conjuntament amb periodistes i altres experts, en l’elaboració d’un seguit de recomanacions per informar sobre les agressions sexuals. “Aquests relats [que trobem a la majoria de mitjans de comunicació] no són neutres, sinó que busquen imposar el domini del discurs cis hetero patriarcal. Un discurs que hem assumit tots, periodistes inclosos”.

Les recomanacions, presentades el 12 de juny, són fruit d’un treball de recerca dut a terme durant dos anys coordinat per la codirectora del màster en Gènere i Comunicació de la UAB, Isabel Muntané, i la psicòloga de l’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment (AADAS), Violeta García. L’objectiu principal és situar la dona al centre del relat i tractar-la com un “subjecte actiu” i “amb autoritat”. La guia s’estructura en tres blocs: informar sobre les dones, sobre els agressors i utilitzar el llenguatge fotogràfic i audiovisual adequat. A continuació repassem algunes de les recomanacions i les confrontem amb titulars recents.

1. Evitar focalitzar la informació en dades circumstancials

Aquest tuit publicat al compte del 324.cat -que va ser esborrat després que l’equip del portal es posés en contacte amb tuitaires que l’havien criticat durament- qüestiona el comportament de la dona agredida i forma part d’un seguit d’informacions “circumstancials” que els mitjans acostumen a destacar a l’hora de narrar les violacions. L’estudi en destaca quatre: “havia begut”, “va marxar amb un desconegut”, “anava sola” i “era de nit”. Aquests relats busquen, en part, responsabilitzar la dona de la violació, enlloc d’assenyalar i culpabilitzar els agressors.

 

2. No alimentar el mite de les denúncies falses ni insistir en la retirada de les denúncies

Aquest titular publicat a la pàgina web d’ Espejo Público qüestionava la versió de la menor agredida abans que els pares decidissin no tirar endavant la denúncia i engegar el procés judicial. Tot i que finalment no es va investigar el cas, la cobertura informativa es contraposa amb una de les recomanacions de l’estudi que assegura que “la dificultat dels processos fa que moltes de nosaltres desistim d’arribar al final, però això no significa que la denúncia hagi estat falsa”. “Els mitjans han d’informar sobre les dificultats de presentar una denúncia i iniciar un procés judicial”, diu una altra de les recomanacions.

 

3. Diferenciar els tipus d’agressions sexuals

Cal dir les coses pel seu nom. En cas contrari, no existeixen. “Favors sexuals?” És important aclarir si es tracta de tocaments, abusos o agressió, però parlar frívolament de “favors sexuals” no contribueix a entendre ni eradicar les agressions sexuals. No s’han d’utilitzar eufemismes per parlar d’agressions sexuals.

En una línia similar destacaríem aquesta notícia del Diario de Mallorca. Es pot tenir una relació consentida quan t’han drogat per anular la teva voluntat?

4. Els únics responsables de les agressions sexuals són els homes agressors

Aquesta és la primera recomanació de la guia sobre com informar dels agressors: “Tots els agressors són responsables dels seus actes. Els factors externs (la pressió del grup, el consum d’alcohol o drogues) poden actuar de catalitzadors però no són la causa de les agressions”. Aquest titular de l’ABC tampoc s’ajusta a una altra de les recomanacions que diu que cal evitar reproduir de manera acrítica les paraules dels violadors per no permetre que es justifiquin i s’espolsin responsabilitats.

 

5. Visibilitzar i donar autoritat a la paraula de la dona

El reportatge emès a Cuatro sobre agressions sexuals a Espanya, en el programa En el punto de mira, revictimitza la dona agredida i posa en dubte la seva versió de manera reiterada, donant veu als amics, familiars i veïns dels agressors. Es recomana evitar aquesta praxis al mateix temps que “cal donar autoritat a la paraula de la dona”. Es desaconsella barrejar pràctiques sexuals consentides, moralitat i agressions.

6. Respectar els drets humans

Aquesta és una recomanació tan bàsica que ni tan sols apareix en la guia. Tot i així, davant de titulars com aquest del pamflet Mediterráneo Digital, cal recordar-la. Així informava dels abusos sexuals a un conjunt de jornaleres que recullen maduixes a Huelva. Desenes de dones van presentar una denúncia col·lectiva davant la Guàrdia Civil per incompliment del conveni i abusos sexuals el passat mes de març. I algunes d’elles haurien estat acomiadades, segons el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT). El titular denigra els éssers humans tant per raons de gènere com racials. I escull una fotografia que en reforça el relat masclista i racista.