Des de Girona, Tarragona, Tortosa, Reus, Cervera, Manresa, Barcelona o Lleida. Centenars de catalans i catalanes s’han organitzat per omplir els carrers de Pamplona aquest cap de setmana. El motiu? Donar suport als joves d’Altsasu i a les seves famílies, reclamar justícia i denunciar el muntatge policial al voltant d’aquesta baralla de bar, una setmana després de l’ingrés a presó dels condemnats que no estaven en preventiva.

La mobilització de la ciutadania catalana per assistir a la manifestació o fer-ne crida i donar-hi suport, en concentracions locals o a través de les xarxes socials, és comparable a la presència de milers de bascos que van omplir els col·legis electorals de l’1 d’octubre al Principat, o al tram en suport als presos polítics catalans que es va fer a la cadena humana del País Basc, ara fa una setmana.

La potencialitat de tot plegat és que darrere d’aquestes mostres de solidaritat i suport mutu no hi ha cap partit polític, no hi ha cap consigna institucional. Hi ha l’ANC, hi ha els CDR, hi ha la gent de peu i de carrer i la presa de consciència del lema “Demà pots ser tu”, així com la necessitat d’articular una resposta conjunta i arreu de l’Estat vers la injustícia que s’evidencia amb les mostres reiterades de vulneració de drets. Valtonyc, els Jordis i la resta de presos i exiliats polítics, els joves d’Altsasu, l’Alfon de Vallekas, la sentència de la Manada, els refugiats i refugiades de l’Aquarius que acabaran en un CIE o seran retornats al seu país d’origen i tants altres casos.

S’estan sincronitzant rellotges contra el règim del 78 i en defensa dels drets humans, com apuntava l’històric Rafa Díez en una entrevista recent a Vilaweb. I, de fons, s’articula un cant coral que també hem sentit aquest dissabte a Pamplona: els carrers seran sempre nostres! I des d’aquí es va filant la defensa col·lectiva davant les estructures d’un estat caduc. Des dels mitjans de comunicació que posen llum a molts escenaris i denuncien la censura, des dels carrers que reclamen la defensa de tots els drets per a totes les persones, des dels llocs de treball… Si ens toquen a una, ens toquen a totes i, per defensar-nos, cal continuar sincronitzant els rellotges.