La mala relació entre Facebook i la premsa no és cap secret, però encara ens sorprèn quan es tiren els plats pel cap en públic. Per això té cert morbo reunir en una mateixa sala el CEO del New York Times i una de les directives de Mark Zuckerberg. La Universitat de Columbia ho va aconseguir dijous passat durant la presentació del Digital News Report que elabora cada any el Reuters Institute. L’estudi posa de manifest que Espanya és un dels països més preocupats per les “fake news” i situa el podcast, el vídeo i el crowdfunding com a principals oportunitats pel sector.

En una sala plena a vessar de periodistes, el CEO del New York Times, Mark Thompson, va acusar Facebook d’ajudar els “enemics del periodisme”. Sabia que jugava a casa, així que va aprofitar per posar sobre la taula un tema que l’amoïna: la decisió de Facebook de marcar com a contingut polític -igual que la propaganda partidista- els articles que el seu diari paga per promocionar. Zuckerberg va decidir al gener que les publicacions de caire polític estiguessin marcades com a tal i s’especifiqués amb una etiqueta qui pagava per promoure-les. A més, ha llançat un arxiu on es poden consultar tots els anuncis polítics. Fins aquí tot entra dins de la lògica: és un intent perquè no es repeteixi el que va passar a les últimes eleccions a Estats Units, quan capital rus va pagar anuncis a Facebook que afavorien la candidatura de Donald Trump.

El problema, segons Thompson, és que Facebook ha començat a marcar també les notícies polítiques del New York Times (i, fins i tot, les receptes de cuina del diari). D’aquesta manera, segons Thompson, Facebook està difuminant la divisió entre la política i les cobertures polítiques, i donant la raó a Trump quan els acusa de fer activisme en comptes de periodisme. Campbell Brown, directora d’aliances editorials a Facebook, va defensar la nova eina perquè afavoreix la “transparència” i va dir que el Times té por que la gent s’assabenti que paguen per promocionar les seves notícies.

L’enfrontament no va acabar aquí. Thompson va carregar contra la nova decisió de Facebook de fer enquestes als usuaris preguntant-los quins mitjans consideren fiables i quins no, i així premiar-los o penalitzar-los en conseqüència. Aquesta nova política va ser anunciada a principis d’any i de moment només s’ha implantat a Estats Units, però la companyia vol ampliar-la a la resta de mercats.

Per al CEO del Times, la credibilitat no pot ser “un concurs de popularitat” que tingui els usuaris de Facebook com a jurat. Brown va defensar que les enquestes són només un criteri més dels “milers” que n’utilitza l’algoritme per decidir quines notícies veus i quines no. Algú del públic va demanar a Thompson que es posés a les sabates de Brown -al cap i a la fi, ella també és periodista i durant anys va ser presentadora de la CNN- i detallés com li agradaria que funcionés l’algoritme de Facebook. La seva recepta: pocs criteris, públics i estables en el temps. Tot el contrari que ara.

El debat va acompanyar la presentació del Digital News Report 2018, l’informe anual sobre l’estat del periodisme que elabora el Reuters Institute for the Study of Journalism (RISJ), un centre d’investigació adscrit a la Universitat d’Oxford. Aquest cop, s’han entrevistat 74.000 persones de 37 països diferents, unes 2.000 persones per territori. Com que l’enquesta és online, té un cert biaix –la gent gran, per exemple, hi està infrarrepresentada–. D’altra banda, se n’han deixat fora les persones que no havien consumit cap notícia l’últim mes. Aquestes són les conclusions més interessants de l’estudi, que té 140 pàgines i està disponible online.

1. Les fake news preocupen (sobretot a Espanya)

El 54% dels enquestats es mostren preocupats per les notícies falses, que preocupen especialment al Brasil (85%), seguit d’Espanya (69%) i els Estats Units (64%). Segons l’estudi, aquesta desconfiança és més accentuada en països amb un alt consum de xarxes socials que viuen un conflicte polític polaritzat (als Estats Units és la presidència de Trump; aquí, el procés).

 

Preocupació per les "fake news", per països. Gràfic: Digital News Report 2018.

Preocupació per les notícies falses (gràfic: Digital News Report 2018). Respostes a la següent pregunta: “Si us plau, indiqui el seu nivell d’acord amb aquesta afirmació: ‘Pensant en notícies digitals, em preocupa què és real i què és mentida a Internet.'”

 

2. Hi ha més gent que paga per notícies, però encara és poca

A Espanya, l’11% dels lectors paguen per llegir notícies a internet (l’any passat eren el 9%). Tot i que la xifra és força baixa, encara hi ha esperança: el 28% es mostra disposat a pagar en un futur. Segons l’estudi, com més conscients són els lectors de les dificultats econòmiques que travessen els mitjans, més probable és que s’hi subscriguin.

On més creix el percentatge d’usuaris que paguen per les notícies és a Suècia (+6%), Noruega (+4%) i Finlàndia (+4%). Són països amb poques publicacions que, a més, han adoptat diversos tipus de mur de pagament. A Catalunya, la majoria de mitjans en català són oberts –NacióDigital, ElNacional.cat o El Món en són exemples– i el Diari ARA és dels pocs que disposa d’un mur de pagament.

3. Els joves i l’esquerra impulsen les donacions i el micromecenatge

Una estratègia de finançament alternativa als murs de pagament són les donacions voluntàries i el micromecenatge. Segons l’estudi, els que més donen són els joves, per dos motius. D’una banda, no volen subscriure’s a un sol mitjà perquè prefereixen no lligar-se a una sola publicació. De l’altra, estan més acostumats a fer compres i donacions online.

Les donacions són una pràctica més habitual als mitjans d’esquerra, però la nova ultradreta s’hi està apuntant. Sobretot, hi recorren quan els anunciants marxen espantats pels seu polèmic contingut.

L’estudi cita el cas del britànic Guardian, que demana aportacions als seus lectors a peu de notícia, i de l’espanyol eldiario.es, que ha superat els 30.000 subscriptors. A més, recorda que el degà d’aquest model de donacions a l’Estat és Vilaweb.

El diari britànic 'Guardian' demana aportacions als seus lectors a peu de notícia.

El diari britànic ‘Guardian’ demana aportacions als seus lectors a peu de notícia. “Com moltes organitzacions periodístiques, no hem posat un mur de pagament -volem mantenir el nostre periodisme tan obert com puguem”, diu el text.

4. Puja l’ús informatiu del mòbil i les televisions intel·ligents; baixa el de la tauleta

Els internautes que fan servir el seu telèfon mòbil per consumir notícies pugen cinc punts en un any: del 59% al 64%. La xifra és del 71% en els menors de 45 anys i només del 52% en els majors de 65 anys. També es dispara l’ús de televisions intel·ligents -o smart tv– fins al 23%. En canvi, l’ús de les tauletes baixa al 22% i és més tímid, del 16%, entre els joves d’entre 18 i 34 anys.

5. Els mitjans online disputen el lideratge als tradicionals; el paper i la televisió baixen

Per primer cop, els mitjans online -categoria que engloba mitjans digitals, xarxes socials i blogs- igualen els mitjans offline -premsa de paper i televisió i ràdio tradicionals- a Espanya. Els mitjans tradicionals arrosseguen una caiguda de 4 punts percentuals entre 2014 (63%) i 2018 (59%), sobretot per la baixada de la televisió, que encara que es manté com a mitjà més utilitzat, ha perdut 9 punts percentuals en quatre anys per la seva escassa penetració en el públic jove.

Tipus de mitjà preferit per informar-se (Digital News Report Espanya 2018)

Tipus de mitjà preferit per informar-se (gràfic: Digital News Report Espanya 2018). Enquesta entre usuaris de notícies ‘online’ a Espanya.

6. El vídeo, format de futur

A Espanya, el 71% dels usuaris s’informa principalment en text però el 59% també consumeix vídeos informatius ocasionalment. On es consumeixen aquests vídeos? Majoritàriament (el 60%) a plataformes externes com Facebook, YouTube o WhatsApp i només un 32% al web o l’app d’un mitjà. De moment, sembla que els internautes estan satisfets amb la quantitat de vídeos que reben: el 50% creu que és la correcta i el 20% en voldria més. A menys edat, més afició pel vídeo.

7. Facebook es manté estable; YouTube, Instagram i Twitter pugen

Ni l’escàndol de Cambridge Analytica ni els nous canvis en l’algoritme afecten a Facebook, que es manté a Espanya com la xarxa social preferida per consumir notícies (48%), seguida de WhatsApp (36%). Les pujades més significatives les tenen YouTube (que passa del 67% al 74% en un any), Twitter (del 33% al 39%) i Instagram (del 29% al 36%).

8. El podcast és una oportunitat de negoci i una amenaça al mateix temps

Un 40% dels espanyols escolta podcasts –programes de ràdio enllaunats– de contingut periodístic, una xifra superior la mitjana global (34%). Els oients són força joves i està previst que augmentin a mesura que proliferin els anomenats altaveus intel·ligents, com Alexa, d’Amazon, o Google Home.

La indústria del podcast ja mou 220 milions de dòlars als Estats Units i, per això, “pot oferir una oportunitat comercial important per als mitjans i una via per atraure els mil·lennistes, tan difícils de seduir”. Per a les ràdios, els podcasts són alhora una oportunitat –perquè els permeten arribar al públic jove– i una amenaça –tindran nous competidors, ja que molts diaris també en produeixen–.

9. Mitjans partidistes: qui els llegeix i quins hi ha a casa nostra?

L’estudi defineix els mitjans partidistes o alternatius com aquells que tenen una “agenda ideològica o política amb una base d’usuaris que acostuma a compartir aquestes visions partidistes”. Tot i que a la majoria de països l’estudi els divideix entre mitjans d’extrema dreta o extrema esquerra, a Espanya a aquest eix s’hi afegeix l’eix independentista-unionista. Així doncs, veiem que existeixen mitjans “anti-Podemos i anticatalans”, com Libertad Digital i Periodista Digital, i altres com Dolça Catalunya i Directe.cat enfocats en el debat independentista, cadascun d’ells des d’extrems oposats. Mentre aquests últims es queden en el 3% de penetració, OkDiario, el mitjà d’Eduardo Inda, arriba al 12%. L’únic factor en comú que tenen els lectors dels mitjans partidistes a tot el món és que, majoritàriament, són homes.

10. El nou algoritme de Facebook: qui beneficia i qui perjudica?

El nou algoritme de Facebook penalitza el clickbait i afavoreix els mitjans “de prestigi”. Tot i que sobre el paper la cantarella sona bé, hi ha motius per l’escepticisme. Com hem comentat abans, Facebook va anunciar que farà enquestes en què preguntarà als usuaris en quins mitjans confien. A partir de les respostes obtingudes, afavorirà alguns mitjans i en penalitzarà d’altres. Això no agrada al New York Times, per exemple, que sap que molts seguidors de Donald Trump el deixaran en molt mal lloc a l’enquesta, a causa de la campanya de desprestigi que ha patit per part del president.

Tot i que aquest criteri només s’aplica als Estats Units de moment, el Reuters Institute ja s’ha avançat i ha preguntat quins són els mitjans en els quals més confien a cada país. En el cas d’Espanya, no hi apareix cap mitjà editat només en català (sí que tenen edicions en català El Periódico i La Vanguardia, i la Cadena Ser i TVE emeten part de la programació en aquesta llengua) ni tampoc de línia editorial independentista. El motiu és que l’enquesta només permetia valorar les 15 capçaleres, un requisit que venia marcat per la Universitat d’Oxford.

Confiança en marques periodístiques (gràfic: Digital News Report 2018)

Confiança en marques periodístiques (gràfic: Digital News Report 2018). A partir d’una llista prefixada de 15 capçaleres, opinió dels usuaris que han sentit a parlar d’aquells mitjans / que els consumeixen.

Samuel Negredo, professor a la Universitat de Navarra i autor de l’estudi espanyol, ha facilitat a Mèdia.cat les dades de l’índex de confiança en aquestes capçaleres a l’Estat, Catalunya i el País Valencià+Balears. Aquests indicadors, que no es troben a l’estudi, mostren una clara diferència entre les preferències informatives a Catalunya i a la resta de l’Estat. Molts mitjans que aproven al conjunt de l’Estat, com El Mundo, El Confidencial o TVE, suspenen a Catalunya.

Fiabilitat de les notícies (font: Universitat de Navarra, gràfic propi)

Fiabilitat de les notícies (font: Universitat de Navarra, elaboració de la taula: Mèdia.cat)

Falta saber si, un cop Facebook implanti al nostre país aquesta política de determinar la credibilitat dels mitjans de comunicació a partir d’enquestes als usuaris, els resultats s’aplicaran a nivell estatal o se segmentaran a nivell regional. Si els resultats són a nivell estatal, podria ser que les capçaleres més sensibles amb les aspiracions independentistes en sortissin malparades i acabessin penalitzades.

Nota: Per a aquest article, s’ha utilitzat la versió global de l’estudi i l’espanyola. El professor Samuel Negredo ha assegurat que són conscients que, segons els estàndards europeus que marca la European Social Survey, l’enquesta hauria de tenir versió en català perquè els seus parlants representen més del 5% de l’Estat. Tanmateix, “la política del projecte a tot el món -pot explicar-se per la complexitat d’arribar a 37 països- és utilitzar la llengua dominant a cada mercat estatal i només plantejar qüestionaris en dos idiomes en el cas que existeixin dues comunitats lingüístiques molt separades amb el seu propi sistema de mitjans, poc permeable entre ells”, apunta l’investigador.