Assabentat de dues notícies referents al País Basc, de les quals –pel que coneixia– els mitjans catalans no s’havien fet ressò, vaig prendre la iniciativa fa uns dies de donar-les a conèixer a diversos mitjans i periodistes de la meva confiança als quals em semblava que els podien interessar. Aquest és l’escrit que els vaig dirigir.

«Bona gent de… :

»Hi ha dues notícies del País Basc que crec que us poden interessar, per ampliar-les amb les corresponents entrevistes si ho considereu adient. Jo, portat de la meva basquitis, la malaltia de la qual estic més orgullós, us les proposo desitjant que siguin del vostre interès i també dels vostres lectors.

»1) Llibre d’Iñaki Egaña, El desarme, La vía vasca, edició de Txalaparta, Gara i Mediabask. A banda la repassada que hi fa del galdós paper de Manuel Valls pel què fa al procés de desarmament i pau al País Basc –contraposant-lo amb l’extraordinària experiència d’unitat popular i institucional al País Basc del Nord (amb tots els partits, excepte el FN, implicats a fons, coincidint amb l’apassionant procés de constitució i potenciació del Departament únic)–, el llibre és interessant pel tema que tracta, de tanta actualitat. També per les referències que hi fa al procés català.

»Val a dir, a més a més, que Iñaki Egaña, periodista de llarga trajectòria i amb molts llibres publicats sobre la realitat del seu país, és també coautor d’un llibre de molt recent publicació, per ara –pel que sé– només en basc: el que recull la darrera entrevista amb ETA abans de la seva desmobilització definitiva. Es tracta de la resposta a quatre-centes preguntes, segons publicita el diari Gara, que n’ha fet una distribució especial que ha venut juntament amb el periòdic.

»2) Número final de la revista Herria 2000 Eliza. Revista de llarga durada (40 anys) del sector de l’església i el clergat catòlic basc més proper a l’esquerra independentista. “No deixem de publicar per asfíxia econòmica –diuen en el seu darrer número– sinó perquè ens hem fet grans, no aconseguim relleu generacional i ens falta frescor.”

»A banda la importància de la notícia, que pot donar peu a parlar de la prolongada, i interessant, relació de l’esquerra independentista (i el nacionalisme basc en general) amb clergat i fidels de l’església catòlica, hi ha un fet –anecdòtic si voleu però relacionat amb el nostre país i cultura– paral·lel a destacar:

»L’errazzioburua (que interpreto que deu ser una cosa així com el secretari del consell de redacció, o redactor, ras i curt) de la revista era Jexuxmari Zalakain, que va ser secretari del Consell d’Administració (dada a precisar!) d’Orain, l’empresa editora del diari Egin. Per aquesta raó, va ser inclòs pel jutge prevaricador Baltasar Garzón en el sumari 18/98, i va ser condemnat a sis anys i mig de presó, que va complir crec que prop de Palència.

»Mentre complia condemna, a banda de perfeccionar el seu català, que ja escrivia força bé, va traduir dos llibres catalans al basc, que han estat publicats recentment: El carrer estret, de Josep Pla (Kale estua, ed. Igela) i L’últim patriarca, de Najat El Hachmi (Azken patriarka, ed. Txalaparta). Una raó de més per entrevistar-lo. Precisament el diari Gara, d’on trec la informació del final d’Herria 2000 Eliza, el va entrevistar a ell mateix per parlar del tancament de la revista.

»Per tenir els contactes de Jexuxmari Zalakain, me’ls podeu demanar a mi mateix, en aquest correu (humbertr [arrova] svt [punt] cat o humbert.roma [arrova] gmail [punt] com) o als telèfons 6******** i 9********).

»Gràcies per la vostra atenció i endavant les atxes. Salut i República. Humbert Roma.»

Fins ara ningú no s’ha posat en contacte amb mi, ni tan sols per deixar constància de rebut. No sé si és significatiu o no del que deia en un meu anterior article a Mèdia.cat (“Hem oblidat el País Basc?“). Però ho escric perquè en quedi constància. I per si a alguna lectora o lector se li encén la llumeta de l’interès.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari