Siguem llavor d’apoderament, de massa crítica, d’antidogmatismes. Siguem llavor d’una ciutadania autònoma, lliure, plural i humanitària. Siguem llavor perquè l’alternativa és ser ramat i sempre fa mandra anar cap a l’escorxador.

Siguem llavor quan durant un acte públic en el que es parla de la repressió dels darrers mesos i de la consegüent vulneració flagrant de drets surti l’espurna que qüestiona el relat dels mitjans. Quan algú alci la mà, agafi un micròfon i remarqui que ràdios, teles i diaris han d’exercir de quart poder i no de corretja de transmissió de qualsevol dels altres tres, tan i tan pervertits a l’Estat espanyol. Siguem tot orelles -i ulls per veure-ho i mans per aplaudir-ho- quan algú s’atreveixi a qüestionar obertament els mitjans de l’Ibex 35 i mostri als assistents que hi ha alternativa a la informació empaquetada directament des de despatxos de grans empreses, de ministeris i de tribunals. Siguem les mans de qui veus que furga dins una bossa per treure paper i boli i apuntar algun nom d’algun mitjà alternatiu i córrer a comprar-lo l’endemà, o valorar subscriure-s’hi. Siguem la voluntat, també, de qui dins aquella mateixa bossa hi duu un mòbil que des del setembre ha reaprés a utilitzar amb aplicacions com Signal, Telegram o Twitter mateix. I siguem paciència i voluntat de servei públic -sí, també és això- quan ens demanen que els expliquem la importància de les connexions segures i els haguem de tornar a ensenyar com activar els missatges que s’autodestrueixen al grup que han fet de CDR.

Siguem banner i altaveu dels mitjans que un dia se’n van dir de contrainformació i siguem els primers a qüestionar-nos qui dóna realment la informació i qui procura desinformar, desposseir, deshumanitzar, menystenir la ciutadania. Siguem justos i posem en valor, també, aquells mitjans tradicionals que batallen dia a dia per lluitar contra la infoxicació, perquè som conscients de la perversió de dinàmiques, voràgines i pressions.

Siguem conscients de la importància dels primers que són llavor, dels mestres i professors que eduquen infants i joves per esdevenir persones plenament capacitades per escollir què volen pensar, lliurement, sense amenaces ni coaccions. I siguem resposta quan se’ls assenyali, coaccioni, denunciï. Perquè si sembrem llavors de por no hi haurà informació veraç que ens salvi.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.